És clar que li va venir
de perles aquesta exposició per construir aquest
improvisat -o no, qui sap- discurs reivindicatiu que fa apologia al
dret a decidir. En tot cas, aquesta exposició pretén desdramatitzar
les postures inamovibles tant del govern de Madrid com el de
Barcelona amb aquest tema tan espinós que sembla no tenir fi. Doncs
bé, davant d'aquesta situació el Saló del Còmic ha realitzat una
interessant exposició titulada "Pel dret a somriure", una
reivindicació per part dels organitzadors a l'esforç col·lectiu a
entendre'ns, a respectar-nos, i a ser capaços
d'enfrontar-nos a la realitat sense prejudicis.
Com ho han
fet? Simplement s'han fixat en una sèrie de persones que cada dia ha
de fer l'esforç de mirar de manera desenfadada tot aquest conflicte,
i d'una manera lliure: els humoristes gràfics de la premsa.
L'exposició "Pel dret a somriure" pretén recollir algunes
vinyetes de diferents dibuixants de diferents diaris, tant de dretes
com d'esquerres, catalans i espanyols, deixant oberta la finestra al
diàleg on sobretot cal saber escoltar, entendre, i és clar,
somriure.
L'exposició compta amb una sèrie d'urnes
d'aquelles que s'utilitzen per votar en privat, i cadascuna conté
una sèrie de vinyetes d'alguns dibuixants: Toni Batllori (La
Vanguardia), Fer (El Punt Avui), Ferreres (El
Periódico), Jose Manuel Puebla (ABC),
Rafa Sañudo (La Razón) i Jose Luís Martín (El
Jueves).
Finalment per complementar l'exposició,
el Saló ha realitzat una interessant taula rodona moderada per Kap,
que ha reunit els 6 dibuixants per entaular una xerrada amb el públic
assistent, tocant temes com el debat polític del
conflicte catalanoespanyol, i sempre amb tocs d'humor irònic, a
més a més explicar com funciona l'ofici del dibuixant. Ells són
els principals humoristes gràfics del país, i segons expliquen no
sempre és un ofici fàcil, ja que viuen sota l'observació
constant dels lectors, i que cada dia són jutjats per si ataquen més
un partit o un altre. Ningú no queda mai content, segons expliquen.
En tot cas és un ofici que a tots els encanta, perquè veuen que la
gent els segueix perquè encara que a algú no li interessi la
política llegir aquestes vinyetes pot fer "seguir-la".
També
han comentat que ells treballen per una editorial, però que no
segueixen la línia editorial. Per tant, ells tenen una interpretació
de l'actualitat política pròpia en clau d'humor, és a dir, que en
els seus diaris respectius fan -i ho dic tal qual- "el que els
surt dels collons".
També s'ha parlat de la manipulació
segons quins temes per part dels polítics tant espanyols com
catalans a la seva mercè, sempre amb la intenció de beneficiar-se
en les seves intencions polítiques. Mentides com "Espanya ens
roba", ha estat esmentat per part del dibuixant del diari
ABC Jose Manuel Puebla, i per part catalanista ha
estat contestat amb una falsedat històrica com és el que "Espanya
és la nació més antiga d'Europa" (repetida en
incomptables ocasions per Rajoy), a càrrec de Fer (El Punt
Avui).
Finalment, han volgut deixar clar que l'humor és de
blancs o negres, no hi ha matisos, perquè si un polític té un tic
els dibuixants ho aprofitaran per explotar-lo al màxim amb
els seus gags, però admeten que cal vigilar sempre, perquè té
poder de ferir molt fàcilment.
Aquí deixo algunes
tires còmiques d'alguns d'aquests dibuixants que es poden
veure a les diferents urnes de l'exposició "Pel dret a
somriure". Gaudiu-les!
0 Comentaris