"Caravaggio va conèixer les noies més belles de la història de la humanitat. Als seus quadres no estan mai nues, sempre van vestides, però són bellíssimes"
Tot i que el còmic francobelga pot
presumir de ser l'estendard del còmic europeu, també cal tenir en
compte altres autors europeus que estan arrasant tothom amb les seves
obres. Sens dubte un dels plats forts del ja extint 33 Saló del
Còmic de Barcelona va ser la visita de l'autor italià Milo Manara,
el creador d'obres amb gran èxit internacional com El Clic, o
altres com la que ha vingut a presentar al Saló: Caravaggio
(1r volum).
A Caravaggio, Manara explica la vida i
obra del pintor italià del segle XVI. L'obra comença a la Roma
1592, quan Caravaggio encara és un jove pintor que vol menjar-se el
món. Allà descobrirà els baixos fons de la ciutat i que a la
llarga us serviran com a model per a la creació de les seves obres.
Per a Manara, Caravaggio, a més de ser un gran pintor
també el considera un personatge molt interessant "a mesura
que anava dibuixant l'obra m'adonava que li havia de dedicar més i
més pàgines, i per aquest motiu la història s'ha dividit en 2
volums. Caravaggio és un personatge que va morir molt jove
(39 anys), però va tenir una vida molt intensa. La segona
entrega tindrà més escenes de la vida, és més un còmic
d'aventures".
L'autor italià va parlar davant del
públic sobre el nivell de detall artístic de l'obra, molt alt. Va
comentar que "per mi això és vital en tota obra, i més
quan estic parlant de Caravaggio. Igualment la seva vida era una
aventura, i coneixent-la ara t'adones que tenia molt sentit
d'historieta, fins i tot amb assassinats pel mig. L'obra l'he partit
en dues parts, com la vida mateixa de Caravaggio, amb una primera més
llarga que va des del 1592 fins al 1606, i una segona que és més
curta que la primera (1606-1610), però que la considero més
intensa . Per mi no només és important Caravaggio com a
pintor, sinó també com a persona".
Segons va
comentar l'autor feia molt de temps que feia temps que esperava
l'ocasió de crear aquesta obra, però fins ara no havia pogut
fer-la. Segons va explicar "quan era estudiant, el meu examen
final abans d'entrar a la universitat, l'autor que em va tocar
examinar-me d'història de l'art va ser precisament Caravaggio, i com
que m'agradava el pintor, sempre el consideraré "el Sant
protector de la meva vida", perquè gràcies a ell vaig
aprovar (riu)".
Punt i a part. A partir
d'aquest moment ja entrem a parlar sobre les dones. Per als més
despistats, comento que Milo Manara té una fixació
especial per la bellesa del cos femení, cosa que caracteritza gran
part de la seva obra. És per això que era inevitable treure el tema
a l'autor italià, i ens comento el següent: "Caravaggio va
conèixer les noies més belles de la història de la humanitat. Als
seus quadres no estan mai nues, sempre van vestides, però són
bellíssimes" (...) "A la Roma d'aquells temps hi havia a
la ciutat 13.000 prostitutes, i a més la ciutat estava
també plena de capellans, uns capellans solters. És per això que
aquestes noies estaven molt mal tractades en aquells temps. Al meu
llibre de "Caravaggio" el càstig que se'ls aplica és la
de copejar-les amb una mena de paella d'aquestes per fer castanyes,
que en tenir orificis el dolor després de copejar-les era encara més
pronunciat, i aquest tipus de càstig que apareix a l'obra se'ls
aplicava a les prostitutes realment. El que explico a la meva obra
respecte a les dones és que hi ha un contrast pronunciat entre com
es tractava les prostitutes a Roma i com les tractava Caravaggio.
Caravaggio normalment pintava prostitutes, i si ho feia era perquè
les respectava".
També va parlar sobre cànons de
bellesa en diferents èpoques de la història, tant els que apareixen
a l'obra de Caravaggio com els actuals. Va comentar que "Cada
època té uns cànons de bellesa diferents. Si mirem, per exemple,
els quadres de Rubbens, les noies que hi apareixen són molt
diferents de les d'ara, ja que totes aquelles noies que apareixen als
seus quadres tenien la cel·lulitis com a element de sensualitat, i
ara no es considera que li cel·lulitis sigui una cosa
eròtica. Amb el temps la bellesa canvia, fins i tot en només 40-50
anys pot canviar. Personalment prefereixo el cànon femení de les
dones d'avui dia".
Pel que fa a possibles
continuacions d'obres arxifamoses com El Clic, Manara va
tancar la porta a qualsevol possibilitat. Va dir que cada època
produeix els seus fruits, i que a la seva edat no té motivació a
fer una 2a versió/continuïtat de cap de les seves obres ja
creades.
Un altre tema inevitable era parlar sobre les famoses
portades que Marvel el va censurar per a Spiderwoman "per mi
no és la portada més eròtica que he fet... però per a Marvel ha
estat una publicitat extra molt bona".
0 Comentaris