Opinió '[REC].1’ de La Fura dels Baus

La Fura dels Baus converteix la pel·lícula [REC] en un espectacle de terror que fa experimentar la por a l'espectador. Jaume Balagueró i Paco Plaza avalen aquesta producció teatral.


El cinema de terror en viu és una experiència que convida l'espectador a traspassar la pantalla i experimentar la por convertint-lo en un subjecte actiu als esdeveniments. La Fura del Baus en col·laboració amb l'espai Utopia126 han creat l'espectacle '[REC].1’, en el que és una oferta d'oci cultural que té el consentiment els creadors de la pel·lícula [REC] Jaume Balagueró i Paco Plaza, així com de la productora Filmax.


'[REC].1’ pretén recuperar els esdeveniments de la pel·lícula [REC] per a realitzar un espectacle que tensa les disciplines artístiques per a desbordar la imatge, intercalant realitat i ficció, així com fer reflexionar a l'espectador sobre les decisions que pren en moments de descontrol. Que La Fura dels Baus sigui la impulsora d'aquest projecte era gairebé una assegurança de bon fer, però res ha estat més lluny de la realitat.


L'espectacle agrupa unes 150 persones en un espai tancat que acaba més ple que un ou, i on s'emet la pel·lícula [REC] amb un projector. Partint d'aquí, la ficció cinematogràfica intercala escenes de la pel·lícula recreades a l'escenari, a còpia intèrprets que van des de Guàrdies Urbans fins a Bombers, una periodista, sanitaris, així com nombrosos infectats que aniran apareixent entre el públic intentant donar una veracitat als successos. L'espectacle es desenvolupa en llengua catalana.


El preu de l'entrada no val el que s'ha vist a l'espectacle. És avorrit i el voluminós nombre d'espectadors no ajuda a generar ni l'angoixa ni la por que diu garantir-li al públic La Fura dels Baus, malgrat que la narració el convida a participar de l'obra i li fa creure que el descontrol i caos que acaba arribant a dins la sala és real. I això que tots els successos de por es despleguen d'una manera imprevisible, i sense fer espòilers direm que des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, però l'alt volum de gent a la sala molts cops tapa la visió dels successos. Tot plegat, l'horror es transmet amb una difusió constant d'efectes sonors (que alguns d'ells són en directe) i també lumínics, així com diverses performances sinistres d'art modern, l'ús de tirolines, i uns actors infiltrats que s'esforcen per generar por amb els seus maquillatges ostentosos.


'[REC].1’ és una decepció, un espectacle barat (en muntatge, en preu no) que explota una marca d'èxit per reproduir una pel·lícula i a estones animar-la amb actors i actrius que apareixen del no-res. Pel mig, intenta ficar amb calçador crítica social sobre la pobresa i la immigració, però que no hem entès i apostaríem que ningú. Ara bé, ens han agradat els efectes de so i la proposta en general, així i tot es nota creat amb desgana i precipitació, amb una carència d'imaginació i medis en la posada en escena que no està l'alçada del valor de les pel·lícules de la saga de Filmax.


En acabar l'espectacle no hem reflexionat sobre la por i les decisions que ens fa prendre quan ens enfrontem a ella, sinó sobre la presa de pèl viscuda a Utopia126. Tot plegat és un immerescut homenatge a un dels clàssics del cinema de terror mundial.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris