 |
| Brutal tortura a 'Imprint' |
La cadena Showtime no va respectar cinc regles que ells mateixos havien imposat.
Molts recordareu la sèrie ‘Masters of Horror’
creada per Mick Garris el 2005. Aplegava alguns dels millors directors de
cinema de terror en actiu d’aquell moment, i cada un d’ells va dirigir un
episodi independent de 60 minuts. Parlem de directors com John Carpenter, Don
Coscarelli i Tobe Hooper, entre d’altres. ‘Masters of Horror’ va tenir dues
temporades de tretze episodis cada una.
Però un dels episodis de la primera temporada
va ser polèmic. Parlem d’’Imprint’, l’aportació de Takashi Miike a ‘Masters of
Horror’. El capítol en qüestió adaptava un relat titulat “Bokkee Kyotee” de
Shimako Iwai, en el qual apareixue tortures i morts doloroses. Molt doloroses.
Massa per l’empresa Showtime -que és el canal de televisió que havia d’emetre
la sèrie-, que va decidir descartar l’episodi per la seva emissió televisiva
als Estats Units.
Aquest fet ha estat recordat per Mick Garris
a través del portal Dread Central, on ha deixat clar que ell estima la
pel·lícula i que el motiu de la prohibición va ser un conflicte amb la cadena
televisiva.
L’argument d’Imprint’ explica com un turista
del segle XIX torna al Japó per trobar la treballadora sexual de qui es va
enamorar fa uns anys. Un cop allà, descobreix que aquella dona va tenir un
destí terrible.
Mick Garris tenia clar que Takashi Miike havia
d’estar a ‘Masters of Horror’ i així estirar la petjada d’’Audition’, pel·lícula
amb la qual Miike va assolir popularitat mundial l’any 1999. Per aquest motiu Mick
Garris va contactar amb Kadokawa Studios, empresa que havia treballat amb Miike
amb anterioritat. Va ser fácil posar-se d’acord amb ells: llibertat creativa
gairebé total pel director.
Miike volia adaptar la història de Shimaki
Iwai i ja tenia un guió fet. Mick Garris el va fer traduir i revisar, i el va
aprovar, i fins i tot Showtime també va donar la seva aprovació. Tothom
estava d’acord que es fes aquell episodi anomenat ‘Imprint’.
Showtime només va posar cinc condicions a
Mick Garris, entre elles que cap adult tingués sexe
amb menors d’edat o els assassinés, i que no hi hagués cap cos masculí
despullat mostrat frontalment. ‘Imprint’ no va trencar cap d’aquelles
condicions.
Però a Showtime alguna cosa no li va agradar
un cop l’episodi va estar fet. Diu Garris “Estaven espantats per la
intensitat de l’episodi. Ja saps, hi ha coses que quan les llegeixes en una pàgina
són d’una manera, i quan les veus en pantalla tens una sensació diferent. I
d’aquesta manera van decidir no emetre Imprint”. Ara bé, Showtime hauria emès
l’episodi si s’hagués sotmès a la censura d’algunes escenes, un filtre pel qual
Mick Garris es va negar en rodó.
El productor volia ser fidel als principis que
van unir a tots aquells mestres del cinema de terror, que era la llibertat
creativa. Afegeix Garris “li vaig dir a Showtime que cap de les seves cinc
regles es trencava a Imprint, i creiem que s’havia de complir l’acord de
mostrar a la televisió el que vam prometre fer”. Les negociacions no van
arribar a cap port i finalment ‘Imprint’ no es va emetre per televisió als
Estats Units.
Els problemes de distribució als Estats Units
d’’Imprint’ no van acabar aquí. El DVD estava en auge i cada episodi de ‘Masters
of Horror’ va ser editat en aquest format per Anchor Bay, però Walmart, una important cadena
de grans magatzems de l’època, es van negar a vendre aquest episodi. Ells van
seguir la decisió de Showtime a no vendre el DVD d’’Imprint’.
És rellevant contextualitzar-nos al 2006, quan
la venda per Internet era embrionària i, per tant, adquirir segons quins DVD no
era fàcil. Walmart era una gran superfície molt estesa pels Estats Units, i
també un lloc clau per a la distribució de ‘Masters of Horror’ en format físic.
“Walmart i Showtime ens van fotre” afegeix Garris.
A més, assegura que tot el que es veu en
pantalla és ficció, ja que va visitar el rodatge al Japó i en pot donar fe.
Recorda que tot eren efectes especials físics i maquillatges, i es va cuidar
molt els actors.
Ara bé, aquesta polèmica només va generar-se
als Estats Units. El mercat internacional va acollir molt bé la sèrie ‘Masters
of Horror’ i es va emetre sense problemes a les televisions de molts països.
També les espanyoles. Va ser Canal+ qui emetia la serie per primer cop en castellà, i entre
els episodis emesos estava ‘Imprint’ (titulat “Huella” en castellà). El format
físic no va ser menys, i la distribuïdora catalana Manga Films va editar tota la sèrie incloent també el treball de Takashi Miike, a més de suculent contingut extra
amb entrevistes i documentals sobre el rodatge.
0 Comentaris