[Crítica] CERDITA - Carlota Pereda, 2022


-DIRECCIÓ: Carlota Pereda

-GUIÓ: Carlota Pereda

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 90 min.

-PAÍS: Espanya

-MUSICA: Olivier Arson

-FOTOGRAFIA: Rita Noriega

-REPARTIMENT: Laura Galán, Claudia Salas, Camille Aguilar, Pilar Castro, Carmen Machi, José Pastor, Chema del Barco, Julián Valcárcel, Irene Ferreriro, Stéphanie Magnin Vella, Fernando Delgado-Hierro

-PRODUCTORA: Coproducció Espanya-França; Morena Films, La Banque Postale Image, Indéfilms

 



Partint del curtmetratge amb el qual Carlota Pereda va guanyar un premi Goya, arriba ara la seva adaptació al llargmetratge. 'Cerdita' aprofita la idea original d'una adolescent anomenada Sara resident a un poble remot d'Extremadura que pateix assetjament per part d'altres joves. Li diuen “Cerdi” pel seu sobrepès, i en fan burla amb “oing, oing”, simulant el soroll d'un porc. Un dia, la Sara, poc després de ser humiliada per un grup de noies del poble mentre prenia un bany a un estany, acaba presenciant com un assassí en sèrie ataca i segresta a una de les assetjadores. La Sara decideix no ajudar-la.


Aquesta premissa dóna peu a fer treballar el personatge de la Sara, interpretat per una Laura Galán immaculada. Pereda aconsegueix passar de llarg l'opció fàcil, que era fer una pel·lícula de venjança per part d'una noia que pateix bullying contra tots els assetjadors. Prefereix donar més dimensió al personatge fent-li patir dilemes morals i convertir-lo en un algú ambigu el qual no sabem definir si és còmplice del crim o justicier. La Sara pensa en ella, en tot el que ha patit, i no només per part dels joves poble, sinó també per part dels seus pares, que són incapaços d'entendre els seus problemes. Pereda, porta la Sara a un punt psicològicament molt complex.


Dit això, també és cert que 'Cerdita' és una obra excessivament estirada pel que ha d'explicar. Està plena d'escenes que aporten poc o res al conjunt, una dificultat habitual de molts curtmetratges que després s'han convertit en llargmetratges. Ara bé, al repartiment també hi trobem la Carmen Machi com a mare de la Sara que fa un paper brillant, brodant a una mare que és el prototip de “dona Almodóvar” de l'Espanya profunda, cateta i grollera. Machi està espectacular.


'Cerdita' no és una pel·lícula de terror, sinó un drama social amb un assassí en sèrie que mai sabem per què actua, perquè tant l'hi fot això a Calota Pereda. Ella prefereix explorar a la “Cerdi”, a una adolescent amb sobrepès que somia en impartir justícia contra aquells que la humilien pel poble, però entre desitjar-ho i fer-ho hi ha un pas, i és aquí on comencen els dilemes morals de la Sara. I això 'Cerdita', una obra amb un personatge insegur i acomplexat dut al límit que reflexiona sobre els veritables monstres de la societat, en un ambient canyí, i amb algunes escenes de violència a la part final de les que no decebran als fans de l'horror.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris