 |
| Noomi Rapace a You won't be alone |
-DIRECCIÓ: Goran Stolevski
-GUIÓ: Goran Stolevski
-ANY: 2022
-DURACIÓ: 95 min.
-PAÍS: Austràlia
-MÚSICA: Marc Bradshaw
-FOTOGRAFIA: Matthew Chuang
-REPARTIMENT: Noomi Rapace, Alice Englert, Anamaria Marinca, Carloto Cotta, Félix Maritaud, Sara Klimovska, Arta Dobroshi, Verica Nedeska, Predrag Vasic, Kamka Tocinovski, Jasmina Avramovic, Irena Ristic, Milena Nikolic, Djordje Misina, Daniel Kovacevic, Teodor Vincic
-PRODUCCIÓ: Causeway Films, Head Gear Films, Metrol Technology
'You won't be alone' és un film de terror on l'esperit d'una bruixa marca de per vida a un nadó fent-li una ferida al pit, la qual li proporcionarà uns poders en el futur. Aquest nadó acaba abandonat en una cova fosca i aïllada, i creix allà fins a ser adult. Ara convertit en una noia adulta i atractiva, un dia rep de nou la visita de la bruixa, que torna a buscar-la i la condueix fins a fora de la cova. Un cop a l'exterior comença a descobrir que el món real no són aquelles parets rocoses. També descobreix que ara té un poder: pot introduir-se al pit el cor físic de persones mortes i convertir-se en elles.
Aquesta història poètica i inquietant resulta també reflexiva sobre tot allò que dóna sentit a la vida, el bo i el dolent, i sempre des d'una perspectiva femenina. El film és un horror-folk australià que parla de la naturalesa humana, sempre a dins d'una estructura social patriarcal que no sembla una decisió gens gratuïta per part del director, però tampoc està explicada amb gaire llum. I és que, 'You won't be alone', està protagonitzada principalment per dones que ocupen rols secundaris a les jerarquies socials, i que es veuen sotmeses a decisions masculines. Una d'aquestes dones és interpretada per Noomi Rapace, participant a l'obra uns 10-15 minuts.
Del que si parla amb claredat la pel·lícula és de la cerca de la identitat un cop la noia surt d'una cova. Tot plegat un pretext que fa referència al mite de la cova de Plató, i que el director catapulta cap al gènere fantàstic, en què descobrir el món per a la protagonista és, literalment, posar-se en la pell d'altres persones. Això li permet descobrir que és l'amor, el sexe, la maternitat, el dolor, la felicitat, la tristesa i el desig, tot plasmat a la pantalla amb una forta càrrega eròtica, molta brutícia i puntuals càrregues de violència. Amb tot això, per més emmascarat que sembli, realment estem davant d'una pel·lícula de terror de bruixeria on es reflexiona sobre la condició humana i els rols de gènere.
Aquesta amalgama d'idees per a parlar del significat de sentir-se humà, la pel·lícula ho executa repetint la mateixa fórmula al llarg de la història, essent poc imaginativa al llarg dels seus 100 minuts. Tot plegat s'esgota aviat i convida a desconnectar i posar el salvapantalles fins als crèdits finals. Tampoc ajuda una senzillesa narrativa basada en la contemplació i sensacions de la protagonista, que aïlla el film dels diàlegs i personatges secundaris, fent-se tot plegat fred i distant.
No obstant, no se li pot negar a l'obra uns mèrits artístics notables que impressionaran aquells interessats en les experiències més avantguardistes. També destacable és la fotografia, que presenta paisatges rurals molt bonics i una posada en escena que perfectament ens creiem situada en la Macedònia del segle XIX.
El debut cinematogràfic de Goran Stolevski es veu ambiciós tant en discurs com en forma, però no funciona del tot bé. La pel·lícula va de més a menys, i es desinfla per una repetició de la mateixa fórmula emprada basada a posar-se en la pell d'altres persones, que s'acaba fent redundant, i que no serveix per incrementar un clímax final que mai arriba. El discurs hi és, però el cinema també és una experiència que aquí es converteix en feixuga.
0 Comentaris