El debut al cinema del coreà Jason Yu parla sobre un cas de somnambulisme extrem que pateix un pare de família.
Un marit somnàmbul fent actes grotescs
Quan dormim és quan som més vulnerables. Qui sap si algú entra a la llar mentre descansem, o hi ha algun accident, o fins i tot que la teva parella es llevi somnàmbul i actuï de manera sinistra. Sleep, el debut del coreà Jason Yu, parteix d'aquesta idea per explicar una història de terror domèstic sobre una situació de somnambulisme extrem. Què fa la nostra parella mentre dorm? Sleep posa sobre la taula un horror en el qual tots podem identificar-nos.
La pel·lícula presenta un futur pare de família anomenat Hyun-su que s'aixeca a les nits somnàmbul i fa coses pertorbadores: s'autolesiona, menja coses crues de la nevera, intenta suïcidar-se i fins i tot ataca la seva esposa. Uns actes involuntaris, però que la seva esposa Soo-jin només pot controlar mantenint-se desperta a les nits, cosa que la va demacrant mentalment. Després de ser visitat per un doctor, se li determina a Hyun-su que pateix síndrome REM, que és un tipus de somnambulisme extrem, i s'ha de prendre unes pastilles durant un temps. Malgrat que se les va prenent, el seu comportament sinistre no s'atura, fins que la seva esposa, ja desesperada, recórrer a la seva mare i les seves creences místiques. La seva mare porta a casa un xaman, el qual acaba determinant el problema: hi ha un esperit a dins de Hyun-su i s'ha de fer un exorcisme.
Una premissa interessant que es desenvolupa i situa l'acció en un pis, i amb l'actuació de tan sols dos personatges: Hyun-su i Soo-jin. Cap proesa tècnica ni floritures en el muntatge, la força de Sleep és basa en la comunió d'aquesta bonica família clarament enamorada que té molt clar que superaran aquesta situació junts, fins i tot penjant al menjador de casa un rètol que diu “junts podem vèncer qualsevol cosa”. Les situacions grotesques fan inevitable generar moments d'humor al tram inicial de Sleep, però la desesperació cada cop més important del matrimoni fa dirigir l'obra cap a un drama familiar realment potent. Jason Yu sap manejar molt bé els diferents tons de la pel·lícula, aprofitant-se d'una banda sonora compassada amb la partitura del guió i un repartiment principal extraordinari.
Trobem interessant com la pel·lícula desdibuixa el paper de víctima, ja que malgrat que Hyun-su és el somnàmbul en realitat ell no pateix, sinó la seva esposa, que és víctima de les situacions nocturnes provocades pel seu marit. Una desesperació que la duu fins a la psicosi, alterant-li el son i amenaçant la desintegració familiar. Només el naixement del fill aporta alegria familiar durant un temps, però aviat Hyun-su identifica el seu fill com algú a atacar i això encara desespera més Soo-jin. Tot això es reforça pel fet que Sleep explora l'horror d'una manera molt propera a l'espectador, és a dir, que tothom s'hi podria identificar.
Tema a part és el darrer acte. Una resolució que s'allunya de la línia dels dos primers actes, canviant el to conjunt de l'obra i que millor no desvetllar, però que no està en desacord amb el vist amb anterioritat. No és el que esperàvem. Al final, el que fa més por és allò que pot ser quotidià.
Jason Yu ha fet amb Sleep un excel·lent debut amb una pel·lícula situada en un espai petit com és un pis i amb dos personatges, però amb una idea atractiva capaç de convertir aquest espai reduït en una olla de pressió. Ben narrada, inquietant i millor interpretada, Sleep malgrat que no és una pel·lícula 100% de terror, desenvolupa un drama familiar ben construït que fa sorgir nit rere nit situacions pertorbadores, amb un Hyun-su que aconsegueixen fer por a l'espectador. Jason Yu equilibra bé els canvis de to i el drama en curs, passant d'una espècie de simpàtica sitcom a un drama carregat desesperació dels protagonistes. Una obra petita, però amb potencial, on preval una bona idea ben executada que fa replantejar amb qui dormim.
0 Comentaris