Terror visceral i mal insondable: 'Cuando acecha la maldad' de Demián Rugna ("Aterrados") exposa la fragilitat humana.
El poder del mal
(inclou spoilers)Dos germans que viuen en un poble remot d'Argentina descobreixen que un veí està posseït per una força diabòlica que el va demacrant físicament. Quan intenten aturar-lo, només aconsegueixen accelerar el procés, i alliberar un perill esgarrifós.
El segon llargmetratge de Demián Rugna després de brillar amb Aterrados es titula Cuando acecha la maldad, una pel·lícula de terror pur que parla sobre l'essència del mal i el seu poder. És protagonitzada pels germans Pedro (Ezequiel Rodríguez) i Jimmy (Demián Salomon), dos homes humils que viuen al camp i un dia descobreixen el cos destrossat d'una persona. En busca de respostes, decideixen apropar-se a la casa més propera, i un cop a dins hi troben un home amb el cos inflat supurant pus per tots els orificis. El que encara no saben els dos germans és que aquest home malalt és el posseïdor d'un mal latent a punt d'esdevenir.
Cuando acecha la maldad és una pel·lícula amb una posada en escena bruta, d'aquelles on es palpa la suor de la gent com en els bons westerns i desenvolupa una història amb un to seriós i carregat d'escenes molt dures on es planteja que el mal és immaterial i ningú n'està salvat. Terror en majúscules. Un film de possessions sense concessions que, si bé toca un tema trillat, sap aplicar les seves pròpies regles, reciclant-ho tot i fent quelcom nou, on els personatges que desfilen són possibles víctimes del mal que els impulsaria a assassinar. Aquest joc de falses identitats a l'estil La Cosa obre la porta a situacions de violència que sorgeixen en el moment més inesperat, provocant la commoció de l'espectador i alhora fent-ho tot cru i esgarrifós. I és que el mal s'aprofita de les pors de les persones i el propòsit de la pel·lícula és jugar amb els sentiments dels protagonistes.
La presència de la resta de membres de la família de Pedro i Jimmy amplien un repartiment que els fa partícips d'aquest joc dels contagis, destrossant així la família -a vegades literalment-. Aquest mal demoníac no només els afecta a ells, sinó que és extensible a tot el veïnatge del poble, però Rugna decideix centrar l'atenció en la família protagonista, desplaçant l'acció del film fora del poble. Aquest és el punt més decebedor de Cuando acecha la maldad, segurament per falta de pressupost, perquè quin espectador no desitjaria veure què passa en aquell poble rural immers en un apocalipsis? Ens quedem amb les ganes.
Un paràgraf a part mereix l'escena del gos i la nena, el moment més memorable -n'hi ha diversos- de la pel·lícula. És increïble com Demián Rugna juga amb els tempos de l'escena, per com cou la tensió i la deixa créixer, fent-la durar i durar, fins que esclata tot amb un grau de realisme impactant. Una escena duríssima, però el com està rodada la converteix en una de les més impactants que he vist mai.
Cuando acecha la maldad té molt mala hòstia. El seu començament és brutal i continua amb moments molt colpidors per la seva imprevisibilitat que deixen sense alè l'espectador. És evident que aquesta intensitat no és fàcil de mantenir, però entre escena i escena de violència també hi ha espai per conèixer millor aquesta nova forma del mal amb la seva pròpia mitologia i regles. Mai fins ara el mal havia tingut unes dimensions tan grans, alimentat només per les pors de les persones tot evidenciant la nostra debilitat espiritual.
0 Comentaris