Sitges 2026 convertirà Carrie en la gran protagonista de la seva imatge oficial
El festival dedicarà la seva imatge i bona part de la programació al 50è aniversari del clàssic de Brian De Palma, recuperant també la pel·lícula en una nova restauració 4K i estrenant el primer episodi de la sèrie de Mike Flanagan.
El SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ja ha començat el compte enrere cap a la seva 59a edició, que se celebrarà del 8 al 18 d'octubre de 2026, i ho fa recuperant una de les figures més influents de la història del terror. Cinquanta anys després de la seva estrena, Carrie es convertirà en el gran fil conductor del certamen, una decisió que va molt més enllà de commemorar un aniversari i que reivindica la vigència d'una obra que continua marcant el cinema fantàstic contemporani.
La protagonista creada per Stephen King i immortalitzada per Brian De Palma serà la gran imatge del festival. El cartell oficial s'inspira en l'inoblidable escena del ball de graduació tenyit de sang, una seqüència que ha transcendit el gènere per convertir-se en una de les icones absolutes del cinema dels anys setanta.
Però l'homenatge no es limitarà a la imatge gràfica. Sitges construirà bona part del seu discurs al voltant de la infància i l'adolescència dins del cinema de terror, dues etapes que sovint s'han representat com a espais de vulnerabilitat, repressió i transformació. En aquest sentit, Carrie continua sent una obra extraordinàriament actual: la història d'una adolescent marginada, víctima de l'assetjament escolar i del fanatisme religiós, que acaba convertint els seus poders telequinètics en una explosió de ràbia contra un món que mai no l'ha acceptada.
Una pel·lícula que va canviar el terror
Quan Brian De Palma va portar la novel·la de Stephen King a la gran pantalla l'any 1976, probablement ningú imaginava que acabaria convertint-se en una de les adaptacions literàries més influents del gènere. Amb la interpretació de Sissy Spacek i una posada en escena que encara avui continua sent objecte d'estudi, Carrie va demostrar que el terror podia parlar de la solitud, la violència psicològica, la sexualitat adolescent i la intolerància sense renunciar a l'espectacle.
Mig segle després, la pel·lícula continua mantenint intacta la seva força. Precisament per aquest motiu, el Festival de Sitges n'ha preparat una nova projecció en una espectacular restauració en 4K, que permetrà redescobrir un dels grans clàssics del cinema fantàstic amb la millor qualitat d'imatge i so.
Mike Flanagan recupera el mite
L'univers de Carrie també arribarà a Sitges a través de la seva nova adaptació televisiva. El festival acollirà la projecció del primer episodi de la sèrie desenvolupada per Mike Flanagan, un dels grans noms del terror contemporani gràcies a títols com The Haunting of Hill House, Midnight Mass o The Fall of the House of Usher.
Flanagan assumeix les funcions de showrunner, guionista, productor executiu i director de diversos episodis, mentre que el mateix Stephen King participa també en la producció executiva. La projecció servirà perquè el públic del festival pugui veure per primera vegada aquesta nova reinterpretació abans de la seva estrena internacional.
La infància com a territori del malson
L'homenatge a Carrie també marcarà la línia temàtica de bona part de la programació d'enguany. Sitges aprofitarà aquest aniversari per reflexionar sobre la representació de la infància i l'adolescència al cinema fantàstic, recuperant altres obres que comparteixen aquesta mirada inquietant sobre els més joves.
Entre elles destaca ¿Quién puede matar a un niño?, l'obra mestra de Narciso Ibáñez Serrador, que també celebra cinquanta anys i tornarà als cinemes en una restauració en 4K. Rodada parcialment a Sitges, la pel·lícula converteix els infants en una metàfora aterridora dels fracassos del món adult i continua sent una de les grans referències del terror espanyol.
Aquesta connexió entre ambdues pel·lícules defineix bona part del discurs de Sitges 2026: revisar dos clàssics que van transformar la manera d'entendre el gènere i que, cinquanta anys després, continuen plantejant preguntes sobre la violència, la repressió, la por i la pèrdua de la innocència.
0 Comentaris