Quan cal veure una nova pel·lícula
de Takashi Miike cal estar preparat a tot. Són molts
els estils amb els quals ha treballat el director japonès, deixant
clar que és especialista en tot i alhora ho és de res. Només ha
deixat clar des de sempre que és un artesà que fa art amb el
qual li ofereixen treballar. Però, la seva artesania ha fet que
en els últims anys molts dels fans l'acusin d'un cert abandonament
de cinema agressiu, superviolent i moralment insultant que
l'havia caracteritzat, per dirigir pel·lícules molt més formals.
És que el dia d'avui algú
recorda Visitor Q?
Over your dead body és
la nova pel·lícula de Takashi Miike, i es tracta d'un
film que pretén acabar amb el debat entre els que defensen
el Miike d'ara fa un temps, amb els que estimen
el Miike actual, i és que en la present pel·lícula hi ha
moments per a tot: des de la formalitat i el respecte pel classicisme
més pur de cinema jidai-geki, fins als extrems més
irracionals del director, així que Over your dead body es
tracta d'una pel·lícula que hauria de complaure a tothom. La
història està basada en un llibre escrit al Japó fa més
de dos-cents anys per Tsuruya Nankobu IV,
titulat "Yotsuka Kaidan", una història tradicional de
fantasmes molt popular al Japó. Però, Miike, s'apodera de la
idea original per anar més enllà i desenvolupar una història
diferent, una en què uns actors moderns s'estan preparant per a una
producció cinematogràfica de baix pressupost i que resulta ser una
adaptació de la novel·la de Nanboku. Aquesta pel·lícula que
estan rodant compta com un samurai arruïnat sedueix una dona i
posteriorment assassina al seu pare, amb l'únic objectiu d'heretar
el patrimoni familiar. Malgrat això, el samurai aconsegueix casar-se
amb la dona, i acaba concebent un fill juntament amb la fortuna
familiar. El temps passa, i el samurai, ja ric, decideix abandonar a
la seva dona per casar-se amb una altra més molt més jove. El
trauma causat a la seva esposa fa que al cap d'un temps
ella torni com un esperit, amb la intenció d'exigir una venjança
terrible sobre ell i la seva nova esposa. El retorçat de la
pel·lícula de Miike és que el grup d'actors que
participen en el rodatge de la pel·lícula, acabaran comprovant com
la vida i la ficció es fusionen d'una manera macabra, terrible,
i tot sigui dit, impensable.
Over your dead body m'ha
semblat genial, tant per les intencions de Miike a
fer callar als que estimen a un Miike concret -el
formal i madur vs. el gamberro i violent-, com sobretot per
la qualitat tècnica i artística de la pel·lícula. Amb 13
Assassins i Harakiri Miike va demostrar que domina el
classicisme japonès més pur a la perfecció, tant en la seva posada
en escena com en el pols narratiu de tot aquell cinema jidai-geki més
tradicional. D'aquesta manera, el director japonès torna a oferir a
l'espectador una altra pel·lícula de caràcter formal i bonic, i
òbviament també de ritme bastant tediós. També, tal com ocorre en
el conte original, a poc a poc aquest ritme lent carregat de
llarguíssimes converses i aparentment mancat d'acció, s'anirà
enfosquint, arribant el torn als assassinats, i més de consolidar un
clima malsà totalment de malson en què diferents visions
afectaran els protagonistes i els farà viure un calvari. És a dir,
el ritme de la pel·lícula passa de ser somnolent a arribar fins
al Miike més contundent i directe. Això sí, no exagero
si dic que no passa absolutament cap escena que es pugui
associar al gènere de terror fins ben entrada l'hora de
metratge.
La posada en escena del set
de rodatge recorda a l'austeritat de teatre Kabuki, en què la
seva escenografia limitada permet establir a l'espectador un
marc referencial entre el món real i el fictici, un marc que cada
vegada es va diluint més entre dos mons que acaben per entrellaçar.
En el fons, això no és més que una meta-referència a l'univers
Trucada perduda, en què una simple trucada és la que origina un
trànsit d'elements malignes provinents d'un altre món. Aquesta
escenografia és la clau per demostrar que la distància entre els
dos mons és cada vegada menor.
Segurament el pitjor de la
pel·lícula és la utilització del CGI en algunes escenes
gore, que tot sigui dit, queda realment lleig, encara que és cert
que Miike l'utilitza en moments puntuals. L'habitual en el
film és una pràctica molt més casolana, tant en les escenes de
sang i violència, com les d'ensurts, tal com correspon en aquest
tipus de pel·lícules més formals. Aquest CGI completament
prescindible seria el més criticable de la pel·lícula, i bé,
també cal reconèixer que a Over your dead body li
costa massa arrencar, però cal tenir clar abans de veure la
pel·lícula que Miike ha volgut preservar un pols narratiu
tradicional japonès i que paciència, perquè el bo es fa
esperar.
EL MILLOR: La posada en escena i el pols narratiu de
la pel·lícula, que pot presumir de ser un bon exemple de
classicisme japonès. Però encara millor és com el director
s'apodera de tot aquest plantejament per convertir la pel·lícula en
100% Miike, en una perfecta barreja entre tradició i
contundència que farà callar moltes boques.
EL PITJOR:
El CGI, i sobretot que a Over your dead body li
costa massa arrencar. Es fa avorrida al principi.
2 Comentaris
El cgi si acaso se ve, que yo no lo note. en serio lo malo el cgi xddd santo.
ResponEliminaPor cierto dura 95 minutos no 111, que acabo de verla. señores poner bien lo que dura que despues va uno al cine a verla y se encuentra de que dura menos esperando que dure 15 minutos mas.
Como bien ya he indicado en la crítica, el único cgi utilizado se encuentra en las escenas gore. Mejor si no lo notaste, pero particularmente me pareció algo fuera de lugar, feo, e incongruente para un filme que presume de clasicismo y elegancia.
EliminaEn cuanto a la duración... 111 min. es lo que duró la peli en Sitges. Si has visto un montaje recortado eso ya no es cosa mía. Te recomiendo que busques la versión íntegra.
Un saludo.