[Crítica] THE TALL MAN - Pascal Laugier, 2012

-DIRECTOR: Pascal Laugier
-GUIÓ: Pascal Laugier
-ANY: 2012
-PAÍS: Canadà, França
-REPARTIMENT: Jessica Biel, Jodelle Ferland, Stephen McHattie, Jakob Davies, William B. Davis, Samantha Ferris, Katherine Ramdeen, Kyle Harrison Breitkopf, Teach Grant, Alicia Gray, G. Michael Gray, Eve Harlow, John Mann, Jodi Sadowsky, Garwin Sanford
-PRODUCTORES: Cold Rock Productions BC, Forecast Pictures, Iron Ocean Films, Minds Eye Entertainment, Radar Films, SND

Per fi ha arribat el debut canadenc de Pascal Laugier, el tipus que va escandalitzar la societat amb la violenta Martyrs, o almenys això van voler fer-nos entendre amb aquestes ridícules campanyes de màrqueting d'ambulàncies davant dels cinemes per si algú es desmaiava durant la projecció . Enrere queda tot això, i per tant lluny d'aprofitar aquesta estirada publicitària per l'ús de la violència més gràfica, Laugier s'ha renovat a si mateix amb The Tall Man, una pel·lícula de misteri carregada de simbolisme al més pur estil Shyamalan -el de seus inicis-. Per això crec interessant avisar el lector despistat que encara no hagi vist la pel·lícula que no està davant d'una pel·lícula de terror tal com ens ven el tràiler, ni tan sols davant un altre d'aquests avorrits drames de terror que per desgràcia abunden avui en dia, sinó davant un acceptable drama psicològic carregat de girs. I és que de ben segur que no és el que esperaven tots aquells fascinats amb Martyrs que, perdonin que els digui, em sembla bastant sobrevalorada -fins i tot el mateix Laugier-, però que amb The Tall Man com a mínim aquest ha aconseguit una pel·lícula correcta, entretinguda, però que no sobresurt, i que el temps no la deixarà en millor lloc que de "producte de sobretaula".

I això que inicialment aconsegueix agafar a l'espectador amb un misteri que promet oferir "alguna cosa" tipus Boogeyman, però ben fet, advertint a l'espectador que cada any als EUA 1.000 nens desapareixen cada dia sense deixar rastre, i que d'aquests 1.000 la majoria són trobats en uns dies, però els altres mai. La pel·lícula apunta el misteri de L'home alt, una mena de llegenda-por popular que circula entre els habitants de Cold Rock, un desolador poble que és mort, sense treball per als adults, sense les mines que sempre els van donar feina, i per tant sense diners, però alguna cosa pitjor destrueix el poble, ja que aquest home alt es porta als nens, els seus fills, fent-los desaparèixer un a un. I aquesta situació crítica que viu Cold Rock no fa més que potenciar una sensació agredolça a les famílies quan desapareix el fill d'un altre, una actitud egoista i covard d'afrontar el problema.

Davant d'aquesta situació misteriosa, al costat de la decadència d'un poble que si no està mort ja poc li queda, Laugier no en va s'ha fixat en la figura del nen com a víctima. The Tall Man és una pel·lícula que en el seu tram final farà entendre a l'espectador la importància que tenen els més joves en la societat d'avui, ja que ells són el futur, igual que ho vam ser nosaltres sent ara el present. I no seria desgavellat comparar aquest sofriment o, millor dit, "sense futur" que els espera a aquests nens en un poble mort com és Cold Rock al qual els passarà als nens d'avui en dia en el seu futur per culpa de l'actual situació de crisi. És a dir, fa la sensació que Pascal Laugier ha begut de la crisi, especialment amb la "generació perduda" actual. De totes maneres això no és més que un detall, simbolisme ocult -o no- que difícilment passarà per alt a aquells que vulguin veure entre línies, cosa que no fa falta a The Tall Man. I és que poca broma amb el guió que s'ha inventat Laugier! Ja que més enllà d'aquests simbolismes aconsegueix un guió gairebé rodó, una correcta pel·lícula de misteri que sap jugar a diferents gèneres cinematogràfics com la intriga, alguna goteta de terror paranoic, el thriller i el drama, i amb suculents girs argumentals en què ara creus que tal és el dolent, després és bo, per a finalitzar la pel·lícula dubtant de qui és el dolent dels dos, tot barrejat d'una manera pulcra, una cosa que cal reconèixer que és complicat, encara que amb alguna incoherència que evita que sigui rodó el guió. Però obviant aquests detalls el resultat és un títol sens dubte entretingut, amb ganxo, carregat de tensió constantment i de fàcil digestió. El que sí que és veritat és que The Tall Man podria aconseguir un resultat més excel·lent si en algunes escenes s'hagués optat per una direcció més vertical i no tan convencional, ni que fos amb algunes pinzellades de gamberrisme, o un muntatge més àgil i contundent.

Per tant Laugier ha escrit una pel·lícula una mica més que correcta tot i tenir aspectes millorables, tal com he indicat anteriorment, molt a l'estil Shyamalan en els seus inicis, plena de girs argumentals, però que aquests girs a més de desvetllar l'argument aconseguiran revelar alguna cosa més que sens dubte enriqueix el guió: la psique humana en si d'uns personatges turmentats per la por, és a dir, com reaccionem davant els problemes. I això és una cosa que el personatge de Jessica Biel, Julia, s'encarregarà de fer-nos veure en una impressionant conversa final reveladora. Seguint amb ella, el protagonisme recau en el seu paper, la mestressa absoluta del ritme de la pel·lícula, una actriu que dins el gènere de terror va despuntar i va fer les delícies al sector més teen amb l'innecessari remake de La matança de Texas (Marcus Nispel, 2003), a més d'anar completant amb els anys un currículum ple de cagades i de pel·lícules sense interès. I no m'estranya, a The Tall Man demostra que no és una bona actriu, ja que se li nota excessivament rígida i poc expressiva, com si no se sentís còmoda, i això repercuteix, a parer meu, greument en el resultat del film al no creure'ns el que està sentint. Perquè Júlia no és un personatge fàcil, passa per moltes situacions diferents durant la pel·lícula que hauria d'afrontar-les de manera diferent, com és obvi, cosa que no passa.

En resum, una pel·lícula amb més pros que contres, que sens dubte decebrà a tot aquell que vulgui seguir les petjades que ha deixat Martyrs en aquests anys, ja que de la pel·lícula francesa no trobarà absolutament res en The Tall Man, sent aquesta una pel·lícula dramàtica amb pinzellades d'altres gèneres. A més, oferirà a l'espectador la possibilitat de qüestionar-se si el fi justifica el mitjà, en una pel·lícula amb tensió i entreteniment constant, però s'absenta totalment de violència i gore, tot i que amb una posada en escena bastant bona, amb molta decadència gràcies en part a una bona fotografia pal·lidesa que reflecteix aquesta sensació. Però poc més que la correcció, personalment m'esperava més de la novetat de Laugier, potser m'esperava una pel·lícula una mica -insisteixo- una mica més punk, i ull, ni molt menys vull referir-me a "molestar" com va fer amb Martyrs, sinó que malgrat no sortir-se dels marges permesos des de producció, potser havia estat més interessant una mica més suggerit, algun tipus de violència suggerida, sense mostrar, i que L'home alt tingués un major protagonisme en The Tall Man, i si, això és una mena de sarcasme (qui vegi la peli ho entendrà).