Classe magistral de Junji Ito

Un dels actes estrella del XXII Saló del Manga de Barcelona va ser la classe magistral que va impartir mangaka Junji Ito davant dels seus fans, dimarts passat 1 de novembre. Va durar 1h més o menys, i s'hi va poder veure com Ito treballava un dibuix basat en el manga de terror Gyo, en què es podia veure la noia protagonista i el tauró blanc "Gyo".

La Masterclass va servir també per a què, mentre sensei avançava el seu dibuix, els fans aprofitessin per preguntar-li tota mena de qüestions relacionades principalment amb la seva tècnica il·lustrativa. També es van tocar temes com la concepció del que és el terror, les seves influències, així com per la seva persona i el seu entorn. A continuació us deixo gran part de les preguntes que van sorgir durant la classe magistral, a més d'alguna fotografia. Espero que us interessi:

-Com va començar a dibuixar mangade terror?

A l'edat de 5 anys vaig començar a dibuixar a llapis, just quan descobria els primers mangas de terror. De tota manera eren dibuixos molt simples.

-Quins elements del dibuix consideres indispensable per crear aquest terror tan personal que tens?

Quan vull representar alguna imatge d'un fantasma o monstre, faig servir la llum com a eina per intensificar la sensació d'horror. La dirigeixo des de baix cap a dalt, i així incremento la sensació de terror.

-¿Quins autors de manga han influenciat a la seva obra?

Hi ha 3 autors de respecte moltíssim: el mestre Kazuo Umezu, qui per mi és el veritable mestre del terror; També Hideshi Hino; i Koda Shinichi. Ells són els 3 pilars de la meva obra.

-Això no obstant, a l'hora de dibuixar cadàvers i altres imatges grotesques, la inspiració d'on prové?

Quan he de fer dibuixos com per exemple entranyes, solc utilitzar fotos mèdiques com a inspiració

-A l'hora de treballar, com la il·lustració que veiem, sense te una idea clara prèviament abans de fer el dibuix o primer fa uns esbossos que després va treballant i millorant?

Com que tinc un termini de lliurament dels meus treballs ja estipulat i molt ajustat, no tinc temps de fer gaires esquetxos. Així que per a mi, el més important quan començo una feina és prendre notes de les idees que tinc, pensar-les bé, i després intentar il·lustrar-les com més ràpidament millor. Això sí, he d'admetre que acostumo a anar fent molts retocs.

-Quina és la part favorita del procés d'elaboració d'un manga? Inventar-se història, esbossos, entintar, els personatges...

Abans gaudia molt quan elaborava els esbossos després de pensar la història, però ara m'agrada més acabar-la, veure com tot concorda i acabo els detalls.

-Abans comentaves que et veus obligat a treballar en digital perquè acceleres el procés de creació de les obres. Si no haguessis de treballar per terminis, com preferiries treballar: manualment o digitalment?

Sense cap dubte prefereixo el procés tradicional, a llapis, però els terminis de lliurament m'obliguen al digital.

-Treballes en digital perquè les data de lliurament que són molt dures. Ara bé, quan no existia el digital, les dates eren més lleugeres?

Em considero que sóc dels dibuixants lents. Intento fer unes 30 pàgines a la setmana, i si ho aconsegueixo ja estic content. Això sí, reconec que avui em sento més cansat i em costa molt més treballar amb la mà que quan era jove, ja que en aquella època podia treballar més temps. Avui amb el digital els terminis no han canviat, però la diferència és que abans simplement es treballava més hores. Per tant, la meva resposta és "no", els terminis no han variat amb el temps.

-¿La sensació que hauries d'haver perfeccionat un dibuix rere bar publicat, l'has tingut alguna vegada? Dit d'una altra manera, has sentit mai que deixaves un dibuix mal acabat?

Depèn del cas. Hi ha vegades que es publiquen les meves mangas i després m'adono de detalls que corregiria. Però també em passa al revés, que començo a dibuixar i m'adono ràpidament que em sortirà bé el dibuix.

-¿Què li costa més dibuixar, els cossos humans o els fons escènics?

Em costa més dibuixar edificis, perquè no acostumo a dibuixar-los sota una regla habitual. Per contra, els personatges, monstres, animals, etc. m'encanta dibuixar-los.

-Parla'ns sobre els teus col·laboradors. Tens ajudants? I si en tens, com et reparteixes la feina amb ells?

Depèn de l'època, però normalment no en tinc. En algun moment precís he tingut algun ajudant, però com que normalment els encarregava tasques simples, per això em valc amb la meva dona i la meva germana.

-Quan construeixes les històries, on hi poses l'accent per crear el terror?

El més important és no saber què passarà. A través de la psicologia joc a no mostrar, a provocar la incertesa del lector sobre el qual pot passar a la pàgina següent, que jugui la seva imaginació, i tot això òbviament sense ser gaire explícit fins a moments clau.

-Del que ha fet, què és el que més li agrada?

Les històries curtes. Hi ha una d'un somni que s'anava fent més llarg i no s'acabava mai; també la de les formes humanes de la muntanya [imatge inferior, publicada com a extra al manga Gyo]; i després n'hi ha una altra en què et veus a tu mateix, però només el cap.

-En el passat vas adaptar Frankenstein de Mary Shelly i la de La meitat humana de Rampo Edogawa. No t'has plantejat mai adaptar algun relat d'H.P. Lovecraft?

M'hauria agradat, però hi ha un autor japonès, Gou Tanabe, que ja està adaptant Lovecraft [El Sabueso i altres històries, editat per Ivrea]. És un dibuixant molt bo, i com ja ho està fent, a més ho fa molt bé, quedaria molt estrany que jo també adaptés a Lovecraft.

-Uzumaki és una obra impactant. Voldria saber què passava a la seva vida en el moment que la va dibuixar per crear aquella història.

Va ser una època en què em vaig obsessionar per les formes que tenien espiral, i vaig pensar com les podia convertir en una cosa terrorífica.

dibuix sense acabar realitzat per Junji Ito durant la Masterclass

-Sobre el Diari Gatuno, sorprèn que després de tant horror publicat, executi una obra tan diferent de la resta com aquesta. Com sorgeix l'obra?

Em vaig casar, i la meva dona tenia gat. Fins aleshores mai havia conviscut amb gats, i bé, són molt bons i juguen, però també són imprevisibles. Per això va sortir el meu interès per dibuixar alguna cosa amb gats. I va ser precisament la meva dona qui em va insistir que ho fes. A més, com era una època que tenia força més temps que ara, perquè ho vaig fer amb molt de gust. Però va ser sobretot per la meva dona.

-I sobre Tomie, es va inspirar en alguna pel·lícula?

Em vaig inspirar amb l'obra de Sam Raimi, "Evil Dead". Allí sortia una mena de zombi amb les pupil·les blanques i això em va produir un impacte molt gran.

-Se'm fa obligat preguntar-li sobre les adaptacions cinematogràfiques de la seva obra. Què li semblen?

M'agrada que triïn les meves obres per adaptar-les. Algunes estan millor que d'altres, però em satisfà que es fixin en la meva obra.