Ja des de fa dècades Canadà ha
demostrat que quant a cinema de terror anualment té coses
interessants a dir. Aquest país no només és David Cronenberg,
algú que sens dubte ha marcat a diferents generacions del seu país
a través de la seva mirada orgànica de cinema de terror, amb
aquesta nova carn disposada a reinventar la lògica física al mateix
temps que fastigueja al públic a força de fluids i
mutacions de tota mena. A això, el director canadenc Txad Archibald,
aprofita un dels films més emblemàtics de Cronenberg com
és The Fly per escriure i dirigir Bite, una
pel·lícula també de mutacions físiques, però que
aconsegueix distanciar-se de les seves influències a força de més
festivitat global que agradarà sobretot al sector de la
grada més festivaler.
Bite és una pel·lícula
divertida i assolida a parts iguals. Això no és tasca fàcil, ja
que es marca un objectiu clar per així aconseguir arribar a un
públic determinat, també demana ser vista preferiblement en un
horari determinat, i per tot això és generosa per així
complaure'ls. Això és, el que se sol dir, bon cinema dolent. O bona
Sèrie B. És cinema pretensiós a una idea molt clara basada en els
tòpics del gènere d'horror, fàcilment detectables, però
sempre tractats amb un cert afecte i originalitat que serveixen
perfectament per fer passar-ho bé al públic. La
pel·lícula parla sobre una noia a punt de casar-se que se'n va de
viatge amb unes amigues a fer el comiat de soltera, en què
l'alcohol, la festa i les aventures seran el principal objectiu.
Allà, en una escapada que fan al matí, el grup de noies es banya en
un riu aïllat, i la jove protagonista és mossegada a la cuixa per
un ésser estrany. Aquesta mossegada l'acabarà convertint a poc
a poc en un ésser abominable, fastigós físicament, i en una
perfecta màquina de matar gairebé irracional.
Amb tot això
Bite ofereix al públic un repertori de noies guapes amb
escassa roba, en què el seu protagonista Casey, interpretada
per una correctíssima Elma Begovic, recau en ella gairebé tot
el pes de la pel·lícula. I és, amb aquesta mutació que anirà
canviant a Casey el seu estat físic fins
a convertir-la en un ésser monstruós, que Bite desplega
tot el seu potencial en maquillatges i escenografia, que estan molt
cuidats i demostren una qualitat tècnica ambiciosa que fa gala d'una
professionalitat. És brutal aquesta mutació que es produeix
en Casey, plena de fluids que supuren per orificis situats en
qualsevol lloc del seu cos, així com una putrefacció de
les seves extremitats com la dels dits, que tot en el seu conjunt és
realment fastigós. També hi ha vòmits, i una posada massiva d'ous
de color taronja que recorden els ous de salmó. A més,
l'escenografia de la seva llar muta en el que vindria a ser la cau
del monstre, amb teixits de tota mena a les parets, i encara més ous
per tot arreu, cadàvers que pengen de sostre, etc. És brutal Bite,
fastigosa, 1 gore d'altes dimensions, però que per estrany que
sembli és escàs de sang, perquè aquí el que fastigueja són els
vòmits i les supuracions. És, en si, una pel·lícula orgànica,
sobre com el que és viu pot acabar morint, i també els que
t'envolten.
El més negatiu de la pel·lícula és el seu
desenvolupament argumental. És molt simple el guió, basat en
simples relacions de persones entre el grup d'amigues i el nuvi, amb
problemes personals basats en gelosia i traïcions, i que desemboquen
en un final ple de morts però massa previsible i simple.
En fi, més enllà d'aquest apunt negatiu, el responsable de la pel·lícula Txad Archibald igualment aconsegueix un resultat divertit, aconseguit tècnicament, i repugnant. Mereix un aplaudiment, ni que sigui per l'estètic. El mereix perquè amb Bite demostra que la Sèrie B pot ser festiva sense caure en el ridícul, també pot ser austera i aparentar un important desplegament tècnic, i sobretot divertir el públic, alguna cosa pel que sempre vull insistir. És un divertiment que no és pròpiament una comèdia, malgrat els seus puntuals tics gamberros o certs detalls que els tòpics poden aportar de la Sèrie B, però tot funciona de meravella i entreté. Bite és una pel·lícula perfecta per veure-la en determinat moment i amb determinades companyies, i així sentir-se satisfet que segons sembla és de qualitat al mateix temps que aconsegueix remoure l'estómac.
0 Comentaris