La sensació que tinc en veure les
novetats més recents que es van presentant per festivals, així com
altres pel·lícules que només es poden aconseguir gràcies al
mercat videogràfic, és que avui existeix una generació de
cineastes alimentats en la seva joventut amb cinema d'explotació.
Una generació d'autors marcats pel ja gairebé extint videoclub,
lloc de fantasia on descobrir les propostes més desorbitades,
salvatges, alhora que fascinants, i això es nota en una reformulació
d'aquelles velles tendències en produccions que denoten un estil
reciclat. I, centrant-me en l'autor que m'ocupa avui, n'és un clar
exemple el japonès Kurando Mitsutake, que amb tot just
tres produccions independents a l'esquena ja ha aportat al cinema la
seva particular visió sobre la xambara (Samurai Avenger: The
Blind Wolf), el pinku eiga (Gun Woman) i les arts
marcials (Karate Kill).
El títol que m'ocupa avui és el
seu segon film: Gun Woman, una pel·lícula del 2014
que, com apuntava, recicla el vell pinku eiga cap al
thriller d'acció més proper al cinema de Luc Besson,
però amb la facilitat de la sèrie B. És a dir, que lluny
queden amb Gun Woman els ritmes pausats però
explosius, sinó que tot avança més estilitzadament i sense perdre
mai la força, i això passa bàsicament perquè busca tenir una
perspectiva internacional. La història se centra en la venjança que
planeja un home que va veure com un assassí en sèrie
(Noriaki Kamata) matava la seva dona, i ho fa comprant una yonki
(Asami) que es troba a la vora de la mort per entrenar-la i
convertir-la en una arma humana.
El seu
director Kurando Mitsutake és conscient de les
limitacions que té i no tant pel pressupost sinó pel simple guió
que té entre les mans. L'argument és pura Sèrie B, tot evident i
radicalitzat, sense capes, i fins i tot sense complicacions
excessives a l'hora de narrar la història, i per això el que el
director treballa amb especial afecte és tot allò que envolta
aquesta trama. Amb això, un simple argument de venjança femenina,
es pot convertir en un absurd argument de còmic manga japonès, ple
de personatges pintorescos, carregat d'èpica en nombroses escenes
d'acció, i un coqueteig constant amb els límits de la perversió.
És a dir, una premissa simple que Mitsutake converteix
en bizarra en transformar una dona en arma humana, però
també introduint temes desgavellats com la necrofília, el
canibalisme i la misogínia pròpia del pinku eiga, i així
acaba armant un thriller eròtic ple de voltes de femelles i
salvatjades de tota mena.
Per tot
això Kurando Mitsutake aprofita la presència de
l'actriu Asami, actriu habitual del cinema porno, però també
familiaritzada amb el cinema d'acció i splatter (ha estat
protagonista a nombroses pel·lícules de Yoshihiro Nishimura, Noboru Iguchi i Sion
Sono), i que probablement amb Gun Woman signa una de les
millors interpretacions de la seva carrera. Ella és l'encarregada
d'incendiar la pantalla en aportar a la pel·lícula un alt voltatge
sexual, lluitant despullada cos a cos contra individus de tota mena.
A més, encara que Asami no parli en tot el metratge, ella
és l'encarregada de cantar el tema principal de la pel·lícula, que
és una enganxosa cançó hard-rocker escrita per Dean Harada.
Aquest tema suma força i puntualment èpica a determinades escenes,
alhora que teleporta l'espectador a l'època en què hauria d'haver
nascut Gun Woman, que fa vint-i-cinc anys.
Sublim.
Gun Woman ofereix allò que promet, i és
molta acció i gore a base d'escenes passades de rosca, amb molta
carn visible (masculina i femenina) i dones convertides en objectes.
Però qui vulgui veure una mica més lluny de l'evidència segur que
hi trobarà el rèdit obtingut per part d'un cineasta anomenat
Kurando Mitsutake devorant cinema exploitation
de tipus pinku eiga, tenint així molt clar el que
busca i sobretot per a qui va dirigit el producte final. Un homenatge
radical a una època, solvent tècnicament i artísticament, en què
poques coses grinyolen, i que els seus 80 minuts acaben en un sospir.
I compte amb Noriaki Kamata interpretant l'assassí
perquè és del més trasbalsat que he vist en temps.
0 Comentaris