-DIRECCIÓ: John Carr, Phillip Marshak, Tom McGowan, Jay Schlossberg-Cohen,Gregg C. Tallas
-GUIÓ: Philip Yordan
-ANY: 1985
-DURACIÓ: 98 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Eddy Lawrence Manson
-REPARTIMENT: Richard Moll, Cameron Mitchell, John Phillip Law, Tony Giorgio, Ferdy Mayne, Byron Yordan, Merideth Haze
-PRODUCTORA: Visto International Inc.
Encara no sé com m'he encoratjat a
dedicar un temps a Nit al tren del terror, però és que m'ha
fascinat. La pel·lícula és merda, o millor dit, una acumulació de
tres merdes cinematogràfiques concentrades en un metratge de 98
minuts. Per què tres? Tan simple perquè la pel·lícula aprofita el
metratge de tres produccions realitzades amb anterioritat a l'any de
producció del film que ens ocupa, que data el 1985, retallant així
totes les parts avorrides i deixant només el que
diverteix (sexe, violència i monstres). Les pel·lícules en
qüestió van ser Cataclysm (1980), Death Wish Club
(1983) i Scream Your Head Off (1981), aquesta última és una pel·lícula que mai es va acabar de
rodar.
Amb aquest plantejament des de producció, és
previsible que la pel·lícula no tingui absolutament cap sentit. I
així és, perquè condensar metratges de 90 minuts a només 20 és
el menys intel·ligent que he vist mai al cinema. Aquestes tres
històries independents tenen com a nexe la conversa que tenen Déu i
Satanàs dins d'un tren, que debaten sobre si l'ànima humana és
bondadosa o malvada per naturalesa, i per això decideixen jutjar
aquests tres casos diferents.
Nit al tren de terror representa
el bon cinema dolent, el cinema dolent però divertit. Se la pot
considerar una comèdia de terror, molt salvatge i amb abundants nus,
i que no té cap mena de vergonya a ensorrar-se amb situacions
absurdes o recrear FX casolans propis dels límits
més undergrounds de la sèrie Z. I poca broma perquè el
guionista de la pel·lícula és Philip Yordan, responsable
d'escriure pel·lícules com Johnny Guitar o Rei de Reyes, a més
de guanyar un Oscar per Broken Lance (1954). Igualment, la
seva participació en la pel·lícula es limita a la
conversa entre Déu i Satanàs, i val a dir que els diàlegs són
enginyosos.
En fi, us demano si us plau que si sou valents i
mireu la pel·lícula ho féu drogats o farts de vi, perquè
la gaudireu. Nit al tren del terror representa aquest bon cinema
dolent, el de mitjanit, el que té aquesta estranya virtut de
divertir l'espectador sempre que hi hagi predisposició. En ella us
trobareu amb Hitler, escarabats gegants, molt rock'n'roll, pits de
totes les mides i colors, explosions, moltíssim gore, monstres
articulats en stop-motion, un càsting que es repeteix a cada
acte, uns crèdits que recomano llegir pel seu frikisme, i per
si no n'hi hagués prou Déu i Satanàs debatent sobre
filosofia. Podria ser una pel·lícula d'Ingmar Bergman, però
no ho és, i us asseguro que Nit al tren del terror és molt millor.
De veritat, poques vegades he vist una cosa tan descaradament
vergonyosa i encantadora alhora.
0 Comentaris