-DIRECCIÓ: Joan Frank Charansonnet, Rubén Vilchez
Després de produir i fer pel·lícules
de tall històric i social, el cineasta català Joan Frank
Charansonnet acaba de fer un tomb terrible a la seva carrera amb el
seu darrer treball: Anunnaki: Los Caídos del Cielo. Aquesta
vegada acompanyat en la direcció pel seu col·laborador habitual,
Rubén Vílchez, la pel·lícula parteix de la mitologia
dels anunnaki per acomodar-se en una proposta de terror,
acció i fantasia que remet a la més autèntica sèrie B de la
segona meitat dels 80, i amb això em refereixo a "B"
amb majúscula.
Amb aquest matís, crec que queda clar que tot
aquell espectador que busqui a la pel·lícula una exploració de la
part més científica de la llegenda dels anunnaki es
quedarà curt. Anunnaki: Los Caídos del Cielo, és un
divertiment dirigit al públic més festivaler que aprofita
aquesta mitologia per desenvolupar una trama de lluita de clans, i
fer-se agradar a ella mateixa amb un non-stop d'hòsties,
vampirisme, trets i nus. Cinema potser no apte per a tothom, ni totes
les edats, però que funcionarà de meravella entre els espectadors
més familiaritzats amb aquest tipus de pel·lícules, simplement
perquè Anunnaki: Els Caiguts del Cel es mostra generosa per
complaure'ls.
La història tracta sobre Clàudia i Victòria,
dues noies que es veuen atrapades en una guerra entre dos clans
familiars d'éssers Anunnas: els liderats per Uruk
(Joan Frank Charansonnet) i Kishar (Dani Bernabé),
que han rivalitzat des de la seva arribada a la Terra fa més
de 5.000 anys. S'alimenten de la sang i el patiment humà,
però tenen un interès més concret amb les dues noies.
Els
referents als clàssics del gènere es perceben (Els Immortals, Joves
Ocults), i l'extravagància amb què es representen fan aflorar unes
dosis d'humor que aporten simpatia al relat. Però Anunnaki:
Los Caídos del Cielo és principalment una pel·lícula de
terror i fantasia, i com que el bon cinema d'aquest tipus utilitza el
gènere també per a les segones lectures en clau de crítica social,
com és la dels xucladors de sang, una metàfora que utilitza la
pel·lícula per criticar les altes esferes per com elles es
beneficien a costa de les vides dels més humils.
Més enllà
dels referents i les segones lectures, en general estem davant d'una
pel·lícula que posseeix tot el que és bo i el que és dolent de la
sèrie B més gamberra, sempre a manera autoconscient i poc exigent.
És a dir, que prioritza l'experiència de l'espectador al discurs,
un discurs a estones caòtic i amb mancances en el desenvolupament
d'alguns personatges, com el de Clàudia, que es mostra
excessivament pla per la importància que té a la història. A la
pel·lícula l'espectador veurà naus espacials, criatures
monstruoses, viatges temporals, bars de carretera, sang, sexe,
drogues i molt rock'n'roll, i un repartiment de secundaris amb les
seves peculiaritats freak que generalment no desentonen i
sumen en interès amb les seves aparicions. Si, Anunnaki: Los
Caídos del Cielo és un exemple del bon cinema dolent, d'aquell
que mai decau en ritme i que posseeix moments que seran recordats per
la seva bogeria, i tot això sempre orquestrat per uns ritmes
musicals metal·lers molt presents durant el metratge, que
ajuden a generar intensitat i desvergonyiment al conjunt.
Recomano
que doneu una oportunitat a Anunnaki: Los Caídos del Cielo .
Això sí, qui busqui una representació cinematogràfica seriosa i
fidel a el que relaciona amb la llegenda Anunnaki que
s'oblidi, perquè aquesta part científica només serveix d'excusa
per fer una pel·lícula de gènere fantàstic. Per als aficionats al
gènere fantàstic, i acostumats al cinema baix cost, estem
convençuts que gaudiran amb una pel·lícula curta, directa, i que
posseeix tots aquells ingredients que van generar un fandom
incondicional d'aquell cinema de videoclub de la segona meitat
dels 80. I és que el que és bo i el que és dolent d'abans
tornen a fusionar-se, amb una pel·lícula liderada per Joan Frank
Charansonnet que des de la producció a la direcció,
l'escriptura i la interpretació, ha creat una obra que suposa un
autèntic terratrèmol a la seva carrera, i que sens dubte valorem
molt positivament l'atreviment. Deixeu-vos de prejudicis, obriu unes
llaunes de cervesa, i gaudiu amb Anunnaki: Los Caídos del Cielo.
Això es tracta.
0 Comentaris