Vuit anys després de l'estrena
de The Woman, la seva actriu
protagonista, Pollyanna McIntosh, ha decidit prendre les
regnes en la saga i escriure, dirigir i co-protagonitzar, el
tercer lliurament de la franquícia que el 1991 va inaugurar
Jack Ketchum amb la novel·la Al Acecho. Titulada Darlin', aquesta decideix
continuar el plantejat a The Woman i, per tant, deixar
més de banda l'espectacle gore de la novel·la i la seva adaptació
al llargmetratge amb Offspring, per centrar-se en les
lectures en clau de gènere i la crítica social. Aquest cop, la
mirada se centra en la maternitat i l'Església catòlica.
La
pel·lícula se situa un temps després del que va passar
a The Woman, i arrenca amb la dona caníbal costat
de Darlin, la nena petita que vam conèixer a The Woman.
Totes dues es dirigeixen cap a un hospital, però per desgràcia, la
nena, és atropellada per una ambulància, per la qual cosa
immediatament és ingressada al centre al mateix temps que
és separada de la dona caníbal. El futur de la jove acabarà sent
en un internat religiós on intentaran convertir-la en una cristiana
de bé. Per la seva banda, la dona caníbal iniciarà una llarga
marxa per tal de trobar-la.
Pollyanna McIntosh fa
una dura crítica a l'església, acusant-la de ser un estament que
s'aprofita de les ànimes lliures i que a través dels seus dogmes
les utilitza per aconseguir poder, subvencions, popularitat i fins
sexe. També, com no podia ser d'una altra manera després del
precedent a The Woman, el masclisme imperant a l'església
és un dels temes que es tracten en Darlin'. Podríem fer una
lectura molt generosa sobretot el que
planteja Pollyanna McIntosh a Darlin',
precisament perquè dóna prioritat gairebé absoluta al personatge
de Darlin i el seu aprenentatge a l'estament religiós,
però creiem que tot això pren un relleu excessiu en el guió al
descuidar el desenvolupament de la part argumental de la caníbal
interpretada per Pollyanna, que porta vagabundejant pels carrers
durant un temps indeterminat i acaba sent marginada a un personatge
que pràcticament sobra al guió. És clar que, encara
que Pollyanna sigui aquesta vegada un personatge secundari,
la seva experiència pels carrers la fa compartir espai amb una
comunitat de prostitutes -dones i mares al cap i a la fi-, on acaba
creant solidaritat, companyia i fins comprensió, tot molt lligat amb
la maternitat i, per tant, a la necessitat d'una mare a no separar-se
de la seva descendència. Més lectures interessants de gènere, però
crec que els fans de l'horror buscaran una altra narrativa que li
mantingui més ferma davant la pantalla, i és que, per exemple
en The Woman, hi havia "alguna cosa" al
soterrani que t'aguantava la tensió durant tota la
pel·lícula, al mateix temps que la referència a
Jack Ketchum seguia present a través de la
novel·la The Girl Next Door. En aquell cas les
lectures crítiques amb el patriarcat eren més equilibrades amb
relació a l'espectacle d'horror i gore.
Això no
impedeix que la jove protagonista de Darlin',
l'actriu Lauryn Canny, tingui una interpretació brillant,
i això que no ho tenia gens fàcil, tenint responsabilitat en
escenes sense parla i que per tant demanen molta expressivitat mentre
es preserva la naturalitat. Ho fa genial. I pel que fa a la dona
caníbal, interpretada per Pollyanna McIntosh, les seves
escenes són el millor de la pel·lícula. Cada aparició seva
mereixen els aplaudiments del públic, a força
d'assassinats brutals així com alguns moments d'humor nous
en la saga, però molt bé encaixats. També hi ha el secundari
Cooper Andrews (The Walking Dead), que potser li veiem
alguna cosa desaprofitada, tot i que aporta és mirada masculina
lluny dels tòpics.
Pel que fa a la direcció de Pollyanna com
a directora, apreciem un interessant plantejament estètic. Aquí tot
és més net i lluminós, una cosa que va lligat amb l'estètica de
la institució cristiana, en detriment de la brutícia i foscor que
predomina a The Woman. A més, aquesta llum que preval en
la nova vida de Darlin, que no només li obre la porta a
aprendre, a parlar i a comportar-se, sinó també a fer-se
preguntes, dubtar i fins a suggerir la lliure preferència sexual,
serveix com una porta oberta al coneixement, que en el
fons remet al mite de la cova de Plató ("el
coneixement et fa lliure"). A propòsit
d'això, Pollyanna amb el seu caníbal, apareix en moments
de foscor, remetent a aquesta ànima salvatge i ingovernable. Està
excel·lent Pollyanna amb el tractament de la llum
en Darlin', tot té un sentit que acaba sent ben
plasmat.
Darlin' és una pel·lícula de terror que
continua el que ha passat a The Woman, sense tenir una
connexió directa. Segueix tenint lectures en clau de gènere a més
d'una ferotge crítica a l'Església catòlica, i unes escenes de
violència la mar de sagnants que arrencaran aplaudiments als fans de
la saga. Llàstima que Darlin' no tingui la força que
molts volíem que tingués. L'espectador perd la noció del temps
i a poc a poc es va allunyant de la trama principal en
favor de la pedagogia, la fe i les males praxis de l'església, cosa
que no és res de nou, però que està bé de recordar. Darlin'
emanava ser una mica més Jack Ketchum, més visceral i intensa,
i que l'espectador un cop ficat en la trama ja no pugui sortir-ne
fins al final. De totes maneres, no negarem que l'espectacle sagnant
del tram final de Darlin' és molt bo, i que argumentalment
la pel·lícula està molt ben tancada. Volem més.
0 Comentaris