[Crítica] DARLIN' - Pollyanna McIntosh


-DIRECCIÓ: Pollyanna McIntosh
-GUIÓ: Pollyanna McIntosh (Personaje: Jack Ketchum, Lucky McKee)
-ANY: 2019
-DURACIÓ: 100 min.
-PAÍS: Estats Units
-FOTOGRAFIA: Halyna Hutchins
-REPARTIMENT: Pollyanna McIntosh, Lauryn Canny, Cooper Andrews, Nora-Jane Noone, Eugenie Bondurant, Bryan Batt, Peyton Wich,, Sabrina Gennarino, Mackenzie Graham
-PRODUCTORA: Hood River Entertainment

Vuit anys després de l'estrena de The Woman, la seva actriu protagonista, Pollyanna McIntosh, ha decidit prendre les regnes en la saga i escriure, dirigir i co-protagonitzar, el tercer lliurament de la franquícia que el 1991 va inaugurar Jack Ketchum amb la novel·la Al Acecho. Titulada Darlin', aquesta decideix continuar el plantejat a The Woman i, per tant, deixar més de banda l'espectacle gore de la novel·la i la seva adaptació al llargmetratge amb Offspring, per centrar-se en les lectures en clau de gènere i la crítica social. Aquest cop, la mirada se centra en la maternitat i l'Església catòlica.

La pel·lícula se situa un temps després del que va passar a The Woman, i arrenca amb la dona caníbal costat de Darlin, la nena petita que vam conèixer a The Woman. Totes dues es dirigeixen cap a un hospital, però per desgràcia, la nena, és atropellada per una ambulància, per la qual cosa immediatament és ingressada al centre al mateix temps que és separada de la dona caníbal. El futur de la jove acabarà sent en un internat religiós on intentaran convertir-la en una cristiana de bé. Per la seva banda, la dona caníbal iniciarà una llarga marxa per tal de trobar-la.

Pollyanna McIntosh fa una dura crítica a l'església, acusant-la de ser un estament que s'aprofita de les ànimes lliures i que a través dels seus dogmes les utilitza per aconseguir poder, subvencions, popularitat i fins sexe. També, com no podia ser d'una altra manera després del precedent a The Woman, el masclisme imperant a l'església és un dels temes que es tracten en Darlin'. Podríem fer una lectura molt generosa sobretot el que planteja Pollyanna McIntosh a Darlin', precisament perquè dóna prioritat gairebé absoluta al personatge de Darlin i el seu aprenentatge a l'estament religiós, però creiem que tot això pren un relleu excessiu en el guió al descuidar el desenvolupament de la part argumental de la caníbal interpretada per Pollyanna, que porta vagabundejant pels carrers durant un temps indeterminat i acaba sent marginada a un personatge que pràcticament sobra al guió. És clar que, encara que Pollyanna sigui aquesta vegada un personatge secundari, la seva experiència pels carrers la fa compartir espai amb una comunitat de prostitutes -dones i mares al cap i a la fi-, on acaba creant solidaritat, companyia i fins comprensió, tot molt lligat amb la maternitat i, per tant, a la necessitat d'una mare a no separar-se de la seva descendència. Més lectures interessants de gènere, però crec que els fans de l'horror buscaran una altra narrativa que li mantingui més ferma davant la pantalla, i és que, per exemple en The Woman, hi havia "alguna cosa" al soterrani que t'aguantava la tensió durant tota la pel·lícula, al mateix temps que la referència a Jack Ketchum seguia present a través de la novel·la The Girl Next Door. En aquell cas les lectures crítiques amb el patriarcat eren més equilibrades amb relació a l'espectacle d'horror i gore.

Això no impedeix que la jove protagonista de Darlin', l'actriu Lauryn Canny, tingui una interpretació brillant, i això que no ho tenia gens fàcil, tenint responsabilitat en escenes sense parla i que per tant demanen molta expressivitat mentre es preserva la naturalitat. Ho fa genial. I pel que fa a la dona caníbal, interpretada per Pollyanna McIntosh, les seves escenes són el millor de la pel·lícula. Cada aparició seva mereixen els aplaudiments del públic, a força d'assassinats brutals així com alguns moments d'humor nous en la saga, però molt bé encaixats. També hi ha el secundari Cooper Andrews (The Walking Dead), que potser li veiem alguna cosa desaprofitada, tot i que aporta és mirada masculina lluny dels tòpics.

Pel que fa a la direcció de Pollyanna com a directora, apreciem un interessant plantejament estètic. Aquí tot és més net i lluminós, una cosa que va lligat amb l'estètica de la institució cristiana, en detriment de la brutícia i foscor que predomina a The Woman. A més, aquesta llum que preval en la nova vida de Darlin, que no només li obre la porta a aprendre, a parlar i a comportar-se, sinó també a fer-se preguntes, dubtar i fins a suggerir la lliure preferència sexual, serveix com una porta oberta al coneixement, que en el fons remet al mite de la cova de Plató ("el coneixement et fa lliure"). A propòsit d'això, Pollyanna amb el seu caníbal, apareix en moments de foscor, remetent a aquesta ànima salvatge i ingovernable. Està excel·lent Pollyanna amb el tractament de la llum en Darlin', tot té un sentit que acaba sent ben plasmat.

Darlin' és una pel·lícula de terror que continua el que ha passat a The Woman, sense tenir una connexió directa. Segueix tenint lectures en clau de gènere a més d'una ferotge crítica a l'Església catòlica, i unes escenes de violència la mar de sagnants que arrencaran aplaudiments als fans de la saga. Llàstima que Darlin' no tingui la força que molts volíem que tingués. L'espectador perd la noció del temps i a poc a poc es va allunyant de la trama principal en favor de la pedagogia, la fe i les males praxis de l'església, cosa que no és res de nou, però que està bé de recordar. Darlin' emanava ser una mica més Jack Ketchum, més visceral i intensa, i que l'espectador un cop ficat en la trama ja no pugui sortir-ne fins al final. De totes maneres, no negarem que l'espectacle sagnant del tram final de Darlin' és molt bo, i que argumentalment la pel·lícula està molt ben tancada. Volem més.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris