No és un secret dir que la carrera de
cineasta Hideo Nakata des de fa anys porta submergida
al fons del pou, a força de seguir insistint en un gènere, com és
l'horror, però incapaç de retrobar-se amb la seva millor versió
tal com va fer fa 15- 20 anys amb aquelles Ringu, Ringu 2
o Dark Water. Potser com a via escapatòria, Nakata va
accedir a dirigir l'última entrega de la franquícia de pel·lícules
que ell mateix va inaugurar amb Ringu, una saga que ha navegat
entre seqüeles, preqüeles, crossovers i fins al 3D,
distorsionant cada vegada més el que ell mateix va plantejar al seu
dia a la vegada que anteriorment ho va relatar el creador original de
la història, Kôji Suzuki. Sadako, l'última entrega
de la saga, és un intent de Hideo Nakata per tornar
als orígens terrorífics del fantasma més popular del
Japó, basant-se en la novel·la Tide, el sisè i últim llibre
de la saga escrit per Suzuki.
L'intent de Nakata ha
estat un desastre, així de simple. Sadako és una seqüela
que deixa clar a l'espectador que la franquícia de pel·lícules
està esgotada i que ni tan sols l'intent per aportar un to més
seriós i terrorífic ha acabat funcionant. I això que la premissa
inicial de la pel·lícula té un plantejament interessant, com és
una possible reencarnació del fantasma de Sadako en
una nena de Tòquio que la indueix a realitzar una desgràcia. També
pren protagonisme la desaparició d'un YouTuber que acaba
topant amb Sadako; i la seva germana, una infermera que
emprendrà un viatge fins a l'illa d'Oshima a la recerca
del seu germà desaparegut. Un triangle de personatges que s'acaben
entrellaçant per a una trama que deixa de banda les cintes VHS i
les trucades avisant-te del temps que et queda la vida, per
intentar inaugurar un nou fil argumental centrant-se a explorar
una mica més el passat de la vilana i així obrir la porta al fet
que es pugui generar nou material en el futur.
No negarem que
el plantejament ha estat encertat, però la proposta és
decebedor. Sadako ha quedat tan obsoleta com les
cintes VHS, i la nova proposta de Nakata naufraga a
l'hora de generar por a l'espectador o situacions terrorífiques, que
més aviat són poques. No crec que la pel·lícula sigui avorrida,
però Sadako necessita reinventar les seves aparicions,
perquè Nakata ha estat incapaç de generar amb ella
sensació de perill, de notar l'hostilitat del personatge i
mantenir-nos tensos fins al clímax final. I compte amb aquest clímax
final, impropi d'una franquícia que pot presumir d'haver-nos generat
malsons a les nits.
Si hi ha alguna cosa a salvar
a Sadako és l'intent de Nakata per
distanciar del que s'ha vist en anteriors pel·lícules, en explorar
el passat i obrir la porta a un nou futur, això sense oblidar alguns
dels detalls característics de la saga, com són el vídeo mortal,
les trucades o aquell inoblidable ensurt final de Ringu. Tot
això està reciclat en Sadako amb certa
imaginació.
Sadako no és una bona pel·lícula. La saga
torna al terror i s'esforça per oferir alguna cosa fresca i
digne, però l'intent es queda en això, en un intent. No sé què
pensar ja ... Suposo que l'ideal és deixar a Sadako en
el fons del pou.
0 Comentaris