-DIRECCIÓ: Brea Grant
-GUIÓ: Brea Grant
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 88 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Matt Glass
-FOTOGRAFIA: Matt Glass
-REPARTIMENT: Angela Bettis, Chloe Farnworth, David Arquette, Dusty Warren, Kit Williamson, Mick Foley, Briana Lane, Thomas Hobson, Nikea Gamby-Turner, Julianne Dowler, Tara Perry, Ted Ferguson, Brooke Seguin
-PRODUCCIÓ: HCT Media. Productor: David Arquette
Si hi ha un nom femení al cine de
terror del 2020 aquest és el de Brea Grant. Coneguda
sobretot com a actriu, la nord-americana ha fet el salt a la direcció
amb 12 Hour Shift, un film que barreja el thriller, la
comèdia negra i elements propis del cinema de terror. La pel·lícula
se situa en un hospital on treballa Mandy (Angela Bettis)
exercint d'infermera, però, a més de treballar a l'àmbit sanitari,
també col·labora amb una màfia dedicada al tràfic d'òrgans. La
situació es complica quan Regina (Chloe Farnworth),
l'encarregada de recollir un ronyó que s'ha de lliurar urgentment a
la màfia, ho acaba perdent. No hi ha temps per perdre, totes dues
hauran de buscar la manera d'aconseguir un altre ronyó. La situació
es complicarà a cada decisió que prenen.
Més d'humor que
thriller, i més thriller que terror, 12 Hour Shift és
una pel·lícula lleugera sobre un problema que s'enquista fins a
límits insospitats. Brea Grant aconsegueix captar
l'atenció del públic amb una història que treballa uns personatges
de perfils molt diferents, entre els quals hi ha infermeres,
policies, assassí, mafiosos i, òbviament, malalts ingressats a
l'hospital. El film es desenvolupa pràcticament tota dins del centre
sanitari i avança com una pel·lícula dels germans Cohen,
barrejant males decisions, humor negre i esclats de violència. Tot i
això, Brea Grant li demana a l'espectador una mica de
paciència per entrar al joc de la pel·lícula.
El problema
de 12 Hour Shift és no definir quin to prioritzar.
Com a comèdia de vegades es fa lleugera, com a thriller demana més
intensitat, i com a pel·lícula de terror no té elements purs més
enllà de la sang. És tot molt correcte, però 12 Hour Shift no
despunta gens. La manté una immensa Angela Bettis fent d'infermera drogoaddicta, i una Barbie sense cervell
anomenada Regina que intentarà ajudar-la (amb més nosa que ajuda) a
aconseguir el ronyó. Totes dues estan immenses als seus papers, i
generen tot el joc de mentides, assassinats, estratègies i en
general avenç de la història. A més, els secundaris donen joc a
tot. Només trobem a faltar una major participació de l'assassí
Jefferson, interpretat per David Arquette, que se'l veu una mica
perdut per la trama apareixent i desapareixent per moments i sense
aportar res rellevant.
12 Hour Shift és un
entreteniment de sobretaula sobre com un problema es
complica fins a arribar a un final ple de sang, morts i
situacions límit. Cal reconèixer-li que l'humor li funciona força
bé, i aquest ris que a poc a poc es va arrissant més, implicant
diferents persones, va generant més ganxo a l'espectador i convida a
veure-la fins al final. És una pel·lícula sens dubte molt
benvinguda, en temps en què els hospitals no són vists com a llocs
massa divertits.
0 Comentaris