-DIRECCIÓ: Juanma Bajo Ulloa
-GUIÓ: Juanma Bajo Ulloa
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 106 min.
-PAÍS: Espanya
MÚSICA: Bingen Mendizábal
-FOTOGRAFIA: Josep M. Civit
-REPARTIMENT: Natalia Tena, Harriet Sansom Harris, Rosie Day, Charo López, Mafalda Carbonell, Susana Soleto, Amalia Ortells
-PRODUCCIÓ: Frágil Zinema, La Charito Films.
Apadrinada pel Festival de Sitges
al Fantastic 7 de Canes 2019, Baby és
una coproducció catalana i basca que tracta sobre la
maternitat, el penediment i la responsabilitat. Escrita i dirigida
per Juanma Bajo Ulloa, Baby és una
pel·lícula que destaca per no tenir diàlegs, i en què
l'actriu Rosie Day porta gairebé tot el pes de la
pel·lícula a l'esquena.
La pel·lícula tracta sobre una
noia enganxada a les drogues que viu sola i està embarassada. Dóna
a llum a casa i intenta criar el nadó, però mentalment la seva
prioritat són les addiccions. La seva decisió és la de vendre el
fill a una família. Ràpidament s'adona de l'error i decideix
recuperar el nadó.
Baby està rodada principalment a l'interior d'una casa. Destaca una escenografia
carregada de detalls que configuren una llar vella, bruta i amb
sensació d'abandonament, mostrada amb una fotografia a càrrec de
Josep Maria Civit que és preciosa, amb una tendència a les
tonalitats taronges i blavoses que personalitzen la imatge com la
d'un conte fantàstic. Tot plegat llueix molt bé. Tot i
això, hi ha un abús de les imatges de recurs de fauna salvatge i en
general naturalesa, que no acabem d'entendre i ens aboca a
pensar en una certa pretensiositat per part del
director.
Però el principal problema de Baby és un
altre. El seu problema és purament narratiu, i no tant al missatge
que vol explicar, que s'entén i creiem interessant i encertat, sinó
que és un problema de desenvolupament de la història. La pel·lícula
arriba un moment que queda estancada en un joc de l'amagatall per la
casa, que es fa llarg i fins i tot inversemblant en alguns
moments. Ulloa sembla més concentrat a lluir-se en la
posada en escena que en entrar en matèria, convertir Baby en
alguna cosa amb més suspens i horror i menys dramatisme.
Les
interpretacions són correctes en una pel·lícula que, repetim, no
té diàlegs i, per tant, hi ha una exigència addicional al
repartiment quant a expressivitat. Notem una certa irregularitat en
algun actor, que li va gran el paper i sobreactua. No és el cas
de Rosie Day, que està de Goya.
Baby és un drama
que tracta el tema de la maternitat, protagonitzada per una noia
jove que es penedeix de ser mare i acaba prenent la pitjor
decisió. Juanma Bajo Ulloa i el seu equip de
professionals aconsegueix la nostra admiració a camps com la
fotografia i la posada en escena, però ens genera més dubtes en el
desenvolupament de la història. També notem certa pretensiositat en
tot allò relacionat amb la connexió entre la naturalesa i
els impulsos maternals. Tot i això, Baby té un treball
elaborat, calibrat en molts aspectes, amb un estil indubtablement
atractiu i un fons captivador. Tot i els "peròs", la
recomanem.
0 Comentaris