-DIRECCIÓ: Alexandre Bustillo, Julien Maury
-GUIÓ: Alexandre Bustillo, Julien Maury
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 85 min.
-PAÍS: França
-MÚSICA: Raf Keunen
-FOTOGRAFIA: Simon Roca
-REPARTIMENT: Nassim Si Ahmed, Sandor Funtek, Mériem Sarolie, Walid Afkir, Bakary Diombera, Mathilde Lamusse, Dylan Krief, Félix Glaux-Delporto, Samarcande Saadi, Suzy Bemba
-PRODUCCIÓ: Esprits Frappeurs, Wy Productions
Són molts els que comencen a sospitar
que À l'Interieur va ser una flor d'un dia per part
de Julien Maury i Alexandre Bustillo. Nosaltres
discrepem, creiem que tots dos directors francesos fan cinema de
terror amb un estil definit, arriscat i molt de festival, i al
capdavall el gènere de terror és el gènere més difícil de fer.
El que sí que és innegable és que aquells enfants terribles
del cinema francès no acaben d'aixecar el cap amb els seus últims
treballs, i Kandisha, acabada de presentar, és un exemple
clar que els dos directors han viscut temps
millors.
Kandisha aprofita una llegenda marroquina sobre
un ésser fantasmagòric femení que apareix després d'esmentar el
seu nom diverses vegades, però contextualitzant la pel·lícula a
França. Pot recordar aquest plantejament Candyman, però la
llegenda existeix. I en comparació amb Candyman, Kandisha és
una pel·lícula que té força semblants amb ella, no obstant el
treball de Clive Barker reflexiona més sobre les
llegendes urbanes i la seva mitologia. Aquí no, aquí tot és més
superficial, tot i que l'espectador pot fer algunes lectures
crítiques sobre la immigració. El que sí que comparteixen totes
dues és que se situen en barris marginals amb molta
multiculturalitat.
La pel·lícula està protagonitzada per
tres adolescents de diferents orígens racials. Una descobrirà la
llegenda de Kandisha i la invocarà, sense saber les
conseqüències fatals que tindrà aquesta decisió tant per a les
seves amigues i amics com també per als seus familiars.
No és
una mala pel·lícula, qualsevol ho reconeixerà. Desenvolupada com
un slasher sobrenatural, Bustillo i Maury s'atreveixen
en aquesta ocasió a introduir elements fantasmagòrics respecte a
films anteriors, però sense oblidar aquest segell habitual seu de la
violència crua i el gore. Kandisha és una pel·lícula
dura, amb algunes escenes cafres marca de la casa, i tot en conjunt
és un slasher teen que entreté el just. És molt de
gènere, però també del munt, en desenvolupar una història
mastegada mil vegades abans per altres directors. Si som sincers, no
veiem un esforç per part dels dos directors per recuperar l'orgull
tocat després de Leatherface, ni tampoc veiem risc o ganes de
sorprendre.
Kandisha no funciona com hauríem volgut. La
pel·lícula arrenca per un grafiti aleatori en una paret
-així sense més ni més-, i el que ve després són algunes morts impactants, rituals màgics i un final una mica pobre, tot
motivat per un ésser diabòlic meitat dona meitat animal amb una
intimidant presència. Particularment no repetiria Kandisha, i
gosaria dir que és la pitjor pel·lícula del tàndem Bustillo/Maury.
Esperem molt més, i la resposta pot ser The Deep House.
0 Comentaris