[Crítica] KANDISHA - Alexandre Bustillo, Julien Maury, 2020

 

-DIRECCIÓ: Alexandre Bustillo, Julien Maury

-GUIÓ: Alexandre Bustillo, Julien Maury

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 85 min.

-PAÍS: França

-MÚSICA: Raf Keunen

-FOTOGRAFIA: Simon Roca

-REPARTIMENT: Nassim Si Ahmed, Sandor Funtek, Mériem Sarolie, Walid Afkir, Bakary Diombera, Mathilde Lamusse, Dylan Krief, Félix Glaux-Delporto, Samarcande Saadi, Suzy Bemba

-PRODUCCIÓ: Esprits Frappeurs, Wy Productions






Són molts els que comencen a sospitar que À l'Interieur va ser una flor d'un dia per part de Julien Maury i Alexandre Bustillo. Nosaltres discrepem, creiem que tots dos directors francesos fan cinema de terror amb un estil definit, arriscat i molt de festival, i al capdavall el gènere de terror és el gènere més difícil de fer. El que sí que és innegable és que aquells enfants terribles del cinema francès no acaben d'aixecar el cap amb els seus últims treballs, i Kandisha, acabada de presentar, és un exemple clar que els dos directors han viscut temps millors.

Kandisha aprofita una llegenda marroquina sobre un ésser fantasmagòric femení que apareix després d'esmentar el seu nom diverses vegades, però contextualitzant la pel·lícula a França. Pot recordar aquest plantejament Candyman, però la llegenda existeix. I en comparació amb CandymanKandisha és una pel·lícula que té força semblants amb ella, no obstant el treball de Clive Barker reflexiona més sobre les llegendes urbanes i la seva mitologia. Aquí no, aquí tot és més superficial, tot i que l'espectador pot fer algunes lectures crítiques sobre la immigració. El que sí que comparteixen totes dues és que se situen en barris marginals amb molta multiculturalitat.

La pel·lícula està protagonitzada per tres adolescents de diferents orígens racials. Una descobrirà la llegenda de Kandisha i la invocarà, sense saber les conseqüències fatals que tindrà aquesta decisió tant per a les seves amigues i amics com també per als seus familiars.

No és una mala pel·lícula, qualsevol ho reconeixerà. Desenvolupada com un slasher sobrenatural, Bustillo i Maury s'atreveixen en aquesta ocasió a introduir elements fantasmagòrics respecte a films anteriors, però sense oblidar aquest segell habitual seu de la violència crua i el gore. Kandisha és una pel·lícula dura, amb algunes escenes cafres marca de la casa, i tot en conjunt és un slasher teen que entreté el just. És molt de gènere, però també del munt, en desenvolupar una història mastegada mil vegades abans per altres directors. Si som sincers, no veiem un esforç per part dels dos directors per recuperar l'orgull tocat després de Leatherface, ni tampoc veiem risc o ganes de sorprendre.

Kandisha no funciona com hauríem volgut. La pel·lícula arrenca per un grafiti aleatori en una paret -així sense més ni més-, i el que ve després són algunes morts impactants, rituals màgics i un final una mica pobre, tot motivat per un ésser diabòlic meitat dona meitat animal amb una intimidant presència. Particularment no repetiria Kandisha, i gosaria dir que és la pitjor pel·lícula del tàndem Bustillo/Maury. Esperem molt més, i la resposta pot ser The Deep House


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris