[Crítica] MORGUE - Hugo Cardozo, 2019




-DIRECCIÓ: Hugo Cardozo

-GUIÓ: Hugo Cardozo

-ANY: 2019

-DURACIÓ: 81 min.

-PAÍS: Paraguai

-FOTOGRAFIA: Blas Guerrero

-REPARTIMENT: Pablo Martínez, Willi Villalba, María del Mar Fernández

-PRODUCCIÓ: HJ Producciones






Hi ha pocs escenaris més aterridors i alhora propicis per generar un bon ambient de por que un dipòsit de cadàvers. Morgue, producció paraguaiana de gènere de terror escrita i dirigida per Hugo Cardozo, planteja una història situada en aquest espai. La pel·lícula transita per situacions més que conegudes pels fans de l'horror, però igualment és capaç de generar una bona atmosfera esfereïdora així com d'agafar desprevingut l'espectador amb algun ensurt.

La història explica com un noi atropella un home i després acaba fugint. Posteriorment li truquen per telèfon per comunicar-li que ha de cobrir un company de feina, un guàrdia de seguretat del dipòsit de cadàvers que treballa en horari nocturn. Un cop allà començaran a passar situacions paranormals.

Morgue és una pel·lícula petita, però que aprofita molt bé els recursos. Part de l'èxit és degut a l'espai escènic, un dipòsit de cadàvers antic, amb òxid a les portes i alguns trencaments, a més dels cadàvers que hi ha emmagatzemats. La pel·lícula mostra algunes imatges fantasmals així com manté una tensió que no decau fins al final, tot treballat a través d'una banda sonora que juga de manera intel·ligent amb els silencis i els efectes de so. No en va, Morgue aconsegueix que l'espectador s'impliqui i gaudeixi amb les diferents situacions de por que viu el protagonista, encara que cal reconèixer que aquestes situacions són generalment previsibles.

El pes de la pel·lícula el porta l'actor Pablo Martínez, que se'l veu solvent encara que limitat en algunes escenes. Sens dubte se'l veu molt més còmode en el tram final de la pel·lícula en els moments de més tensió.

Tema a part és el desenllaç de Morgue. Donarà de què parlar, i creiem que en negatiu. Sense ànim de fer espòilers, creiem que hi ha alguna incongruència que el guió no explica.

En tot cas, ens ha quedat clar que Morgue és una pel·lícula sobre el karma, sobre el mal que cau sobre aquells que anteriorment han fet el mal. El director Hugo Cardozo no aporta res que ja no coneguem, fins i tot el seu cartell oficial és un reciclat excessivament semblant d'una pel·lícula danesa de terror, però no negarem que Morgue és solvent amb la poca cosa que té, amb capacitat a crear un bon ambient de terror i d'agafar desprevingut l'espectador amb algun ensurt. No en va ja ha estat confirmat un remake nord-americà de la pel·lícula, a falta fins i tot d'estrenar-se mundialment.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris