-DIRECCIÓ: Andrew Thomas Hunt
-GUIÓ: David Murdoch, Svet Rouskov
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 91 min.
-PAÍS: Canadà
-MÚSICA: Wade MacNeil, Andrew Gordon Macpherson
-FOTOGRAFIA: Pasha Patriki
-REPARTIMENT: Julian Richings, Michelle Argyris, Emily Alatalo, Jason Rouse, Kiriana Stanton, Chelsea Muirhead, Ryan Allen, Kathryn Kohut
-PRODUCCIÓ: Raven Banner Entertainment
Un dels fundadors
de Raven Banner Entertainment, Andrew Thomas Hunt,
s'aventura ara amb Spare Parts, pel·lícula
de gladiadores punks amb armes annexades als braços.
Aquest plantejament, potser més propi d'un còmic on tot el que
és extremat té cabuda, preval un espectacle violent, gore i
macarró per sobre de la coherència del relat. Un espectacle punk
divertit que els fans del gènere no es poden deixar
perdre.
Spare Parts és sèrie B passada de rosca, on
s'abusa de "fucks", ràbia i sang. Com dèiem abans és un
còmic fet realitat, protagonitzada per quatre noies punk que després
de fer un concert en un bar de motoristes acabaran presoneres en una
comunitat que organitza combats de gladiadors. El més curiós és
que les noies, abans de començar a lluitar, se'ls ha annexat uns
braços artificials en què es poden adherir diferents armes per a
l'hora de lluitar.
Tot aquest argument està treballat a ritme
de música punk i amb unes noies guerreres que són pur temperament.
Tot absurd i meravellós alhora. Però Spare Parts acaba
patint un dels problemes habituals d'aquest tipus de pel·lícules,
que és l'esgotament del factor sorpresa en el seu tram mitjà, i el
públic ho nota. Aquesta baixada en la intensitat de la pel·lícula
s'aprecia després del primer combat a la sorra, que és quan la
pel·lícula comença a aprofundir més en les relacions personals,
amb els seus conflictes de grup i rivalitats, i tot combinat
paral·lelament amb altres combats a la sorra que generen regust a
redundant. A més, les decisions que prenen els personatges no acaben
de ser del tot creïbles.
La posada en escena d'aquesta
comunitat que suposadament adora un Déu està liderada per
l'Emperador (Julian Richings). Està situada en un abocador de
ferralla, i és la ferralla la que dóna forma a la sorra. Després
també hi ha les zones d'entrenament, habitacions i presons. Poc
més. Spare Parts és una pel·lícula més barata del que
sembla. I és que la posada en escena llueix, es veu underground, com
de peli amb futur postapocalíptic de pacotilla,
però el joc de llums i les armes de metall ho fan tot lluït. La
música, la violència i uns personatges femenins atractius, però
guerrers i titelles, ho fan tot que moli.
Això no obstant,
millor no fer-se gaires preguntes sobre aquest Déu, aquest
emperador, la col·laboració de la policia, la localització... i
en general de tot allò exposat, perquè no hi ha respostes. La
força de Spare Parts resideix precisament en aquesta idea
desgavellada, però de plantejament moló.
Spare Parts és
una pel·lícula punk. Sals de la sala amb la pujada, amb ganes
d'hostiar-te amb el primer imbècil que se't creua. I això és
el punk! Res no importa, lluita per tu i trepitja els altres. És la
missió d'aquestes gladiadores del segle XXI que a cada
frase afegeixen un "fuck", després t'escupen a la cara i
finalment et parteixen per la meitat el crani. Spare Parts
és una salvatjada molt entretinguda, acolorida i rabiosa, amb
moments més encertats que d'altres, però és innegable que
aconsegueix captar l'atenció de l'espectador.
0 Comentaris