-DIRECCIÓ: Antoine Pellissier
-GUIÓ: Antoine Pellissier
-REPARTIMENT: Nelly Astaud, Guy Cicorelli, Brigitte Garrigue, Claude Gatumel, Nicolas Pellissier
-PAÍS: França
-ANY: 1998
-PRODUCCIÓ: Pellissier Pictures Production
Abans del boom del cinema de terror
francès i els seus enfants terribles de finals dels
noranta i principis del 2000, a França també es feia cinema
carregat de violència, gore i bogeries de tota mena. Ni l'interès
del públic ni els recursos a les produccions eren els mateixos, però
aquest cinema es realitzava igualment. Maleficia és un
exemple i cal contextualitzar-la el 1998, quan els videoclubs encara
tenien fortalesa al mateix temps que les càmeres de vídeo estaven
més democratitzades que mai.
Es tracta d'una pel·lícula
molt petita rodada en vídeo amb més passió pel gènere de terror
que no pas recursos. Ja els seus crèdits inicials creats en digital
ens recorden una versió beta de l'algun videojoc de terror de
principis dels noranta, com el Doom o Witchaven, és a
dir, ridículs amb ulls d'avui. I el que ve a continuació és
imprescindible no prendre-s'ho massa de debò. Un culte satànic,
sacrificis, morts que tornen a la vida, canibalisme... una
bogeria de terror-gore sustentada per una història que tracta sobre
una família que avança en carruatge per un bosc i acaba creuant-se
amb un culte satànic que sacrifica
dones .
Antoine Pellissier -conegut també com
a Dr. Gore- té com a referents el cinema de Lucio Fulci i
George Romero. De Fulci recupera els cultes, cementiris,
zooms, generositat en vísceres i morts que s'aixequen lentament de
les tombes. Però és de Romero -sobretot de La nit dels morts
vivents- de qui treu més profit per a un desenvolupament argumental
basat en la supervivència d'una família que ha de lluitar per
sobreviure a l'atac dels zombis. I és que a Malefícia tot
sona familiar.
La pel·lícula frega l'amateur en tot allò
que relaciona en la posada en escena. No hi ha maquillatges, els
zombis vesteixen fregalls i només van bruts de fang, i els interiors
no són més que suposats espais de culte decorats amb bastidors de
fons. La fotografia de mala qualitat pròpia del vídeo tampoc ajuda,
encara que no negarem un esforç de Pellissier per donar
color a les imatges amb robes de diferent color que almenys ho fa tot
una mica més atractiu. Però el pitjor de tot és la seva història,
tan simple com incomprensible, així com un final que és una
innocentada de mal gust.
Del que més pot presumir Maleficia
és que durant 95 minuts és un non-stop de salvatjades molt
gràfiques i ben elaborades, i amb un ritme narratiu
intens sostingut per una música d'orgue i sintètica que
tot plegat genera un espectacle entretingut i respectable . A
més, la pel·lícula evita l'humor i el sexe, i se centra a generar
horror a l'espectador a base d'esglais i molts crits.
Maleficia
no és una bona pel·lícula, però és un exercici
d'horror i bogeria molt gore que agradarà als fanàtics de les
experiències desagradables i que busquin ritmes ràpids sense treva.
0 Comentaris