"Desitjaria que tots tinguessin
coll i que les meves mans estiguessin sobre ell"
"En
la meva vida he assassinat a 21 éssers humans, he comès milers de
violacions de domicili, assalts, robatoris, incendis provocats i,
finalment, però no menys important, he comès sodomia amb més
de 100 homes. Davant de totes aquestes coses no sento
cap penediment"
"No tinc cap desig
de reformar-me. El meu únic desig és reformar la gent que
vol reformarme. I crec que l'única manera d'aconseguir-és
matant-la. El meu lema és: roba, viola i
mata-la"
"T'adonaràs que vaig seguir una
idea conseqüentment tota la meva vida, vaig caçar els febles, els
inofensius i desprevinguts. Aquesta lliçó me la van ensenyar
altres: el poder de la raó"
"Odi a tota la
fotuda humanitat, gaudeixo matant"
Carl Panzram s'ha convertit
al llarg dels anys en un dels assassins en sèrie més popular i
alhora inquietant, gràcies en part al seu ampli repertori de frases
cèlebres. I vull concretar el de les frases, ja que tant la
literatura com el cinema han obviat a un personatge que mereix major
explotació igual que l'han tingut Ed Gein o
Ted Bundy, ja que amb prou feines una sola pel·lícula es digna a
reflectir -i d'una manera discutible- la figura de
Carl Panzram. Abans de comentar, un breu repàs a la seva
persona.
Ell era un home sense ànima, sense escrúpols, algú
que no li importava reconèixer tot l'odi que alimentava el seu ésser
gràcies a una infància turbulenta que va fer despertar en ell la
ràbia i la necessitat de causar dolor, en benefici del plaer. Va ser
algú que a mesura que s'anava desviant cap al mal, la gent, sense
saber-ho, li aplanava el camí per convertir-se en el monstre que va
ser, i és que Panzram, amb tot just onze anys, ja va
ser carn de correccional a principis de la s. XX, obtenint
pallisses i abusos, i posteriorment per acabar vivint vagabundejant
després del rebuig familiar. També va patir una violació parell
part d'un grup de joves al mateix temps
que cometia Delictes que li feien entrar i sortir
contínuament de la presó. Amb els anys va madurar i va radicalitzar
la seva contundència dels delictes, robant, donant pallisses a
la gent, violant i cremant esglésies, producte del
seu contundent odi a la religió.
Als 16 anys va
entrar a la presó l'ésser condemnat dos anys a la presó
de Leavenworth (Kansas, USA), i va ser allà quan va
desaparèixer el poc humà que quedava en ell, i que irònicament
resultaria ser la presó on acabaria els seus dies anys més tard. En
sortir es va desencadenar la bèstia, i els amb molta més
contundència els delictes seguien mentre vagabundejava, deixant un
rastre de violacions, robatoris i sodomitzacions.
Amb els
anys viatjaria a Angola, Illes Canàries i a Lisboa, fins que va
tornar als EUA en 1922. I va ser a la ciutat de
Salem, Massatchussets, on viola i assassina a George
Henry McMahon, un nen de tan sols dotze anys. Però
aquell nen va ser el primer d'altres assassinats a joves, entre ells
un noi de 15 del qual va ser jutjat però no condemnat, i
com era d'esperar va originar una fuita a Londres que va acabar amb
un altre assassinat a un noi d'origen jueu que demanava almoina al
carrer, un tipus d'assassinat que agradava molt a Panzram.
Amb
els anys va passar per diferents presons, entre elles es trobava la
terrible presó de Clinton, a Nova York, més coneguda com
a Dannemora, on patiria l'horror de la tortura fins a 1928. Quan
va sortir, va reprendre la seva carrera criminal, i va ser de nou
enviat a una altra presó, la de Washington DC, on coneixeria a
l'home que canviaria la seva vida. Ell era Herny Lesser, un
guàrdia carcerari novell, fill d'immigrants jueus que posseïa una
postura renovadora de sistema carcerari, en contra de la tortura.
Curiosament els dos es van fer bons amics, i Panzram va
acceptar escriure per Lesser la història de la seva
esgarrifosa vida.
La confessió de Panzram va
resultar ser una freda i ferotge crítica a sistema carcerari
americà, a què va responsabilitzar de crear monstres com ell.
Davant d'aquest testimoni tant crític
com aterridor, increïblement el món de cinema només ha adaptat una
vegada a Carl Panzram. Va ser el 1996 quan Olvier Stone va
produir un títol anomenat El corredor de la mort (Killer:
A journal of Murder), en què es retratava d'una
manera discutible la figura del mític assassí. Resulta una
pel·lícula interessant, ja que tal com el títol indica se centra
en la relació entre Panzram i Henry Lesser al
corredor de la mort, on es va originar el famós testimoni i el seu
drama carcerari, el problema és que resulta qüestionable el fet que
el seu director Tim Metcalfe hagi suavitzat tan notablement
el procés d'explicació del que seria l'evolució de l'home cap a la
bèstia. I és que Metcalfe, centra la seva pel·lícula en el
debat del qual planteja Panzram en el seu
testimoni, en si la seva vida podria haver estat diferent amb una
política penitenciària no punitiva. Per tant, la part morbosa queda
en un segon pla, però potser excessivament per a un ésser que va
ser pur mal.
Anteriorment el director ja va participar en la
pel·lícula Kalifornia (Dominic Sena, 1993) com a
guionista, una pel·lícula molt més contundent, una road movie
centrada estrictament en el morbós i sense crítica basada en el
llibre Killer: A journal of Murder (1970) de
James Long i Thomas E. Gaddis. En ella Brad
Pitt demostra que és un dels millors actors de Hollywood aconseguint
una dura i brillant actuació com a assassí. A El corredor de la
mort és James Woods qui interpreta Panzram d'una
manera molt satisfactòria amb una doble interpretació: la
del Panzram carcerari i el Panzram biogràfic, i que
li va servir per guanyar el premi a millor interpretació en el
passat Festival de Sitges de 1996. i és que la pel·lícula
se centra en el testimoni que realitza l'assassí a Henry Lesser,
i per tant l'espectador veureu un seguit de breus flashbacks que
resulten ser un pàl·lid reflex de les seves atrocitats.
No és la pel·lícula desitjada, però com a crítica al sistema penitenciari de l'època resulta convincent. De totes maneres lluny queda el necessari -i de moment inexistent- reflex de la carrera delictiva d'un dels assassins en sèrie més salvatges que han existit.
0 Comentaris