Ed Gein - L'assassí de Plainfield


Ed Gein s'ha convertit en l'assassí en sèrie més famós de tots els temps. I no precisament pels seus assassinats, ja que es creu que només va matar dues persones, sinó pel museu de terror que hi havia a casa seva i que tant la literatura com sobretot el cinema han ajudat a mediatitzar a un personatge d'allò més inclassificable. El llistat és gran, encara que no tant com les seqüeles i remakes d'aquestes que es desenvoluparien a posterioritat i que ja vaig repassar en una entrada passada (teniu l'enllaç al final de l'entrada): si recordeu pel·lícules com La matança de Texas, Psicosi, El silenci dels anyells... Són títols que no haurien nascut si no fos per aquest assassí.



Ed Gein


Va néixer a Lacrosse en 1906, a l'estat nord-americà de Wisconsin, encara que la seva vida la va passar a Plainfield, el poble que dóna lloc al seu sobrenom: "l'assassí de Plainfield". En aquest poble hi vivia una família amb dos fills, Ed i Henry. La vida d'Eduard (el nostre protagonista) sempre ha estat marcada per la duresa de la seva mare, una dona molt religiosa que va prohibir absolutament tot al seu fill, fins al punt de perdre els amics i tancar-se en ell mateix. A part, rebia brutals pallisses tant per part de pare com de la mare. El seu germà va ser diferent d'Ed, ja que ell va ser una persona més liberal -dins dels límits establerts a la unitat familiar-, i va ajudar a conèixer certs mons inexplicables per a Ed, com pot ser el tema de la sexualitat.
Tota la família vivia en una granja, on tenien molts animals, com ara porcs. Des de ben petit el seu pare volia fer d'Ed un home recte i fort, i per això li feia participar en les matances dels animals. Això inicialment el traumatitzava, cosa que no agradava al seu pare. Llavors les culpes indirectament es dirigien a la mare, i se l'acusava que no educava bé al fill, i d'aquesta manera fins i tot llegava a ser era agredida per aquell pare que era addicte a la beguda. Per això també la mare exagerava a l'hora de castigar Ed, ja que portava la ràbia dins seu.

El 1940 Ed Gein es queda pràcticament sol, només amb la seva mare, ja que el seu pare va morir, i seguidament el seu germà també. La mort del seu germà va ser un misteri fins a l'empresonament de Gein, ja que segons es va acabar revelant va ser el mateix Ed qui el va matar. El motiu va ser clarament educatiu, ja que si bé Henry s'assemblava bastant al seu germà la veritat és que hi havia una petita gran diferència: Henry odiava el que li inculcava la seva mare. Llavors després de la mort del seu pare li va dir a Ed que havia de sortir a conèixer gent, noies, i això va deixar en estat psicòtic a Ed, i el va matar.

Finalment l'any 1945 la seva mare Augusta va morir després de patir un atac cardíac, ja que no va superar mai les dues morts. Llavors és quan va començar la llibertat per a Ed Gein, les ganes de conèixer món, gent, noies, el cos humà...

Es va fer càrrec de la granja, i el cos de la seva mare no va sortir mai d'allà. Els Gein no van tenir mai relació amb ningú, i per tant no es va assabentar ningú en aquell petit poble de Wisconsi que havia mort la senyora Gein. Llavors Ed se la va quedar, per l'amor que sentia a la seva estimada mare. I d'aquesta manera la va tenir asseguda en una cadira a la seva habitació (com en Psicosi, la pel·lícula).

Entre el 1947 i 1954 es va començar a dedicar a desenterrar cossos del cementiri de la vila, arribant a acumular fins a 50 cossos a casa seva. Els feia servir amb intencions macabrament variades: feia servir els ossos i els cranis per decorar finestres, llits; també guardava col·leccions de diversos òrgans que incloïen des de vulves femenines fins nassos; i fins i tot feia servir la pell de les persones per decorar mobles, o el que li convertia directament en un malalt és que es va fer un vestit amb la pell d'algunes persones (La matança de Texas, Psicosi, El silenci dels bens) que usava freqüentment , ja que l'hi posava sovint en les nits de lluna plena a ballar al carrer.
El 1954 provoca la primera de les seves víctimes. Es deia Mary Hogan, la propietària d'un bar on Ed havia començat a presentar-se de tant en tant. I el 1957 també desapareix Berenice Worden, propietària d'una ferreteria que també freqüentava, ja que a la granja necessitava certs objectes o eines.

En els dos crims no es troben els cossos, només rastres de sang i cartutxos de calibre 38, això feia suposar que les havien matat amb un rifle.
El fill d'aquesta última víctima, Frank, donava diners a Ed a canvi de petits treballs que li feia a diversos veïns. Aquest fet el va fer sospitar d'ell, ja que també coneixia l'altra víctima. D'aquesta manera Frank va comunicar a la policia les seves sospites, i així els agents de Plainfield van anar a fer una visita fatal a casa d'Ed, ja que van descobrir el que ha fet famós a aquest assassí: el museu de terror que tenia a casa seva.

A més dels terribles i macabres decorats de la casa anteriorment descrits, també van trobar el cos de la senyora Worden clavat a la paret, decapitat, i amb el cos obert des de la vagina fins al pit. Ed s'havia preparat un bon sopar amb les restes de la senyora Worden, practicant així actes de canibalisme. També van trobar un cap en una bossa, que resultava ser el de la senyora Hogan. No van ser les úniques, ja que fins a nou caps més van ser trobats en aquella granja, encara que no es va saber si eren restes d'altres assassinats o cossos desenterrats del cementiri.



Esq: Berenice Worden - Dr: Mary Hogan


Ed va ser detingut, i al judici es va mostrar molt tranquil, molt natural, com si el que hagués fet hagués estat el més normal de món. Va confirmar els assassinats amb tota naturalesa, igual que tot el que va fer amb els cadàvers. El jutge ho va considerar un deficient mental, una persona psicòtica, i va ser condemnat a ingressar la resta de la seva vida en un hospital psiquiàtric. Un cop tancat, la policia va seguir investigant, i es van trobar 15 cadàvers més, encara que mai es va poder saber si aquests i la resta de cossos van ser assassinats. Fins a tres desaparicions quedaven sense resoldre, abans i actualment, per tant, avui en dia desconeixem l'abast sencer del currículum d'Ed Gein, ja que ell no va confessar mai res, una cosa molt pròpia en un assassí en sèrie, només cal recordar l'entrevista entre Ressler i Gacy.

Ed Gein va morir al mateix hospital el 1984, deixant enrere una vida que ha donat per a una àmplia especulació, i sens dubte una gran inspiració per al cinema de terror de les últimes dècades.  



Artículo "Asesinos en serie en el cine: Ed Gein": 
http://lazonamuerta-cine.blogspot.com.es/2012/01/asesinos-en-serie-en-el-cine-ed-gein.html

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris