Aprofitant l'estrena en cinemes d'un dels últims títols de gènere de terror que han arribat a les nostres sales, Ana y el Apocalipsis, vam poder concertar una entrevista amb el cineasta Ramon Térmens (Catalunya über alles !, The Evil That Men Do), el responsable de la productora i distribuïdora Segarra Films. Gràcies al seu segell han arribat als cinemes pel·lícules de gènere de terror independents com l'obra de culte instantani titulada The Void, a més de l'esmentada Ana y el Apocalipsis, i es preveuen que puguin arribar altres més en el futur.
Gràcies al seu segell han arribat als cinemes pel·lícules de gènere de terror independents com l'obra de culte instantani titulada The Void, a més de l'esmentada Ana y el Apocalipsis
L'entrevista amb Ramon Térmens va servir per conèixer més de prop aquest àmbit de la cinematografia potser menys conegut, com és la distribució, un àmbit que resulta imprescindible perquè les pel·lícules arribin a les nostres sales o puguem veure-les en format home video. Un sector competitiu, en què els petits han de guerrejar amb les grans Majors per aconseguir el seu espai, i aquesta és la tasca de Segarra Films, una empresa que va començar la seva trajectòria com a productora, però que ha crescut també fins a la distribució, arribant a distribuir des de 2017 uns quatre títols anuals.
-La vostre última estrena en
cinemes ha estat Ana y el Apocalipsis. Que tal ha anat?
No
ha anat bé. Hem fet promoció de la pel·lícula allà on hem pogut,
però no ha anat bé. Hem de pensar que de les 53 sales en què
estava programada la pel·lícula, en 43 estem en el top 100 de sales
amb més recaptació, i estàvem a 7 dels tops 10. És a
dir que Ana y el Apocalipsis estava en molt bones sales a
escala de recaptació. Però la pel·lícula no ha tirat, tot i
que la crítica en general és molt bona, la reacció del públic
que la va anar a veure en preestrena també és molt bona, en xarxes
socials molta gent es la recomana, fins i tot vam portar a
director John McPhail, que li han fet entrevistes, i en general
l'estrena ha tingut molta repercussió en els mitjans. També hi ha
hagut molta publicitat, fins i tot més que mai, podent-se veure en
quioscs, en sortides de centres comercials, en línia, tràilers en
cinemes, etc. Hi ha vegades que fer una campanya
publicitària si no us confirmen les sales fins a l'últim
moment és molt difícil. Però clar, amb les campanyes que
fan les Majors no pots competir, i encara que hi
hagin pel·lícules de les Majors en el mateix cap de setmana
que la gent diu que és una merda, i que a sobre la crítica la posa
a parir, la gent igualment acudeix a la sala de cinema a veure-la
bàsicament perquè li han picat amb la pel·lícula per la tele, i
tenen referència de l'estrena des de fa mesos. És molt difícil
competir amb les Majors de tu a tu, ells són molt poderosos, però a
la fi és la gent que decideix que és el que vol veure i per tant la
taquilla no la pot controlar ningú. I és que la publicitat és un
factor vital, molt més important que la crítica o el que pugui dir
la gent. Estem en una fase en què hi ha tantes estrenes, hi ha
tanta oferta de pel·lícules, que els cinemes tenen molt per decidir
i si un títol no els funciona doncs fora. Perquè cada setmana tenen
a totes les Majors amb pel·lícules disponibles, a més de les
distribuïdores independents, i en total poden arribar a escollir
entre unes 15 pel·lícules cada setmana i clar, un cinema no pot fer
entrar i sortir 15 pel·lícules cada setmana. Llavors, les que venen
més són les que es queden i les que van pitjor són les que se'n
van. També sempre s'ha dit que el boca-orella sol portar més gent a
la sala de cinema la segona setmana, però això no funciona així,
perquè si a la primera setmana no va bé als cinemes la treuen del
seu programa.
-Crec que és el 2017 quan Segarra Films es
bolca de ple en la distribució, competint així amb les grans
Majors. Es preveia que el camí no seria fàcil. Què us va motivar a
emprendre aquest camí?
-Avui dia Segarra Films distribueix
unes 4 pel·lícules a l'any, més enllà del cinema que
dirigeixes. El creixement és notable.
Després de
Catalunya über alles! vaig dirigir The Evil That Men Do,
i inicialment volíem fer nosaltres la distribució, però vam
trobar un agent que tenia molt interès a distribuir-la, plantejant
un pla de cinemes que estava molt bé, i bé, vaig decidir anar per
endavant i a la fi, del que promès al fet hi ha un tros, i res
del que em van dir va passar. Se suposava que eren experts, que a més
ja havien vist la pel·lícula i sabien les possibilitats que tenia.
Llavors, al final la distribució
de The Evil That Men Do va acabar
sent un desastre i em vaig dir "prou", amb el que costa fer
una pel·lícula i que després vinguin altres i et facin un nyap amb
la distribució perquè no, i em vaig proposar que no
tornaria a passar. La meva reflexió va ser que si jo distribueixo
les meves pel·lícules com a director, amb sort cada 3-4 anys podré
dirigir una pel·lícula, perquè tot el procés és molt llarg, i
amb tot aquest temps els cinemes s'obliden de tu. Per això
pensem a distribuir més títols, que se'ns noti actius en
el mercat, estimulant així la relació amb els cinemes i així el
dia que els porti la meva pel·lícula perquè ja és una
cosa que tinc guanyat. I a part, també em vaig adonar que anava als
mercats i que hi havia moltes pel·lícules amb un MG (mínim
garantit) assequible, és a dir, el pagament inicial per adquirir els
drets d'una pel·lícula. Llavors vam fer això, per no distribuir
només cada quatre anys, i ens vam proposar distribuir 4
pel·lícules a l'any. Això sí, amb la idea que la distribuïdora
sigui sostenible, i és que seguim sent la mateixa empresa, produïm
i distribuïm, però la distribució no ha de generar pèrdues.
-Entre els títols independents que heu
anat distribuint hi ha dos de gènere de terror, com són Ana y
el Apocalipsis i The Void. Per què aquest interès
amb el terror?
Si, el que és pròpiament terror hem fet
dues, i les dues vénen de Sitges, és a dir, que ja vénen amb una
reputació. En el cas d'Ana y el Apocalipsis ve de guanyar el
premi Midnight X-Trem, i si, és un gènere que ens agrada,
però de totes maneres la nostra marca de la casa és que no ens
volem encasellar amb un gènere. De fet, del que portem estrenat fins
ara i del que vindrà, totes són molt diferents les unes de les
altres. Hi haurà més cinema d'autor, distribuirem un documental de
drets humans, una comèdia francesa, i ara el proper que farem serà
l'estrena d'una pel·lícula que va guanyar el premi a millor guió
"Un Certain Cegard" a Cannes titulada
Sofia, que creiem que està molt bé. També estrenarem un documental
extraordinari titulat L'Estat contra Mandela i els altres, que és
sobre el judici de Nelson Mandela i els àudios que s'han recuperat
dels seus judicis. I pel que fa al terror, no som
especialistes a distribuir terror, ara bé, si veiem
pel·lícules que ens agraden i que creiem que poden funcionar
seguirem apostant pel terror. Insisteixo que és un gènere que ens
agrada, i que té l'avantatge que és un gènere que funciona sense
la necessitat d'actors famosos i tal, de vegades és simplement el
concepte el que fa funcionar la pel·lícula, i a més es
produeix molt terror a tot el món, i per això seguirem
apostant pel terror quan trobem una pel·lícula que creguem que pot
funcionar.
-Potser un dels problemes que té la distribució
de cinema a Espanya és que les pel·lícules arriben tard respecte a
altres llocs del món. Es passa una pel·lícula per Sitges, com Ana
y el Apocalipsis, que després té un recorregut per festivals i
acaba arribant a Espanya catorze mesos més tard, en un
país en què la pirateria abunda. ¿No és molt arriscat?
En
el cas d'Ana y el Apocalipsis hi ha dos factors: d'una banda hem
estrenat la pel·lícula gairebé a el mateix temps que als
Estats Units i Anglaterra, que va ser el 30 de novembre, i nosaltres
la vam estrenar el 14 de desembre, és a dir, que el delay respecte
a l'estrena en sales ha estat de catorze dies; D'altra
banda, la productora va decidir fer un tour d'un any per
festivals, i també cal tenir present que la pel·lícula està
ambientada en Nadal, de manera que quan adquirim els drets del
film fa sis mesos vam haver d'esperar a Nadal per
estrenar-la, però podríem haver-la estrenat abans. Cal pensar una
cosa, que quan adquireixes els drets d'una pel·lícula hi ha un
procés que es basa a lliurar els materials, el doblatge,
la cartelleria, el subtitulat, buscar la data d'estrena ideal, les
sales, etc., no és un procés automàtic, hi ha un procés abans de
l'estrena que dura uns mesos. Nosaltres en el cas d'Ana y el
Apocalipsis hem estrenat molt seguit al qual és
l'estrena oficial als Estats Units. Crec que això que planteges no
és un factor fonamental, perquè els tempos són els tempos.
-Si entrem en un tema més de
números, quin tant per cent de la venda d'una entrada de cine es
porta la distribuïdora i quina part una sala de cinema?
Això
depèn dels circuits. Al món ideal seria un 50% -50%, però això
t'ho fan molt pocs. Et poden fer un 55-45, o 60-40. Aquest últim és
el més habitual, 60 per als cinemes i 40 per a nosaltres. Però això
depèn, perquè hi ha pel·lícules de les Majors que fins i tot ells
es porten més percentatge que el mateix cinema i va
canviant en funció de les setmanes. Depèn de la necessitat que té
un cinema de tenir la teva pel·lícula. I en el cas de la
distribució independent, els cinemes tenen a les Majors, i per això
a nosaltres ens estrenyen més, bàsicament perquè els estàs
ocupant un espai en què tenen a molts candidats a ocupar-ho, i si et
trien a tu doncs també t'estrenyen més. El que cal
entendre en el món de la distribució és que aquí tothom juga el
seu paper, i cada un juga de la millor manera que sap.
-Per
què costa que la gent vagi al cinema i també que
consumeixi home-video?
No sóc un expert en comportament de
taquilla, però sí que tinc constància que el públic se
sol concentrar en unes poques pel·lícules. Llavors, allò altre és
una renovació constant de la cartellera. Per posar un
exemple, Bohemian Rhapsody, és una pel·lícula que ho
peta i es manté temps, arribant a durar gairebé en les mateixes
sales unes 4 setmanes, i després hi ha altres pelis
comercials de les Majors que en una setmana ja diuen adéu. D'altra
banda, nosaltres hem de competir contra altres rivals molt
complicats, i parlo de Netflix i Amazon, que tenen una oferta
audiovisual boníssima, o els simples videojocs, que fan que molta
gent es quedi a casa jugant al Fortnite en comptes d'anar a un
cinema. I tot en el seu conjunt t'ho fa molt difícil, perquè has de
competir amb canvis de comportament de la gent, i fins i tot els
cinemes també han mutat respecte al que eren els del centre
de la ciutat als que són les multisales de centres
comercials, i això comporta un canvi, perquè abans la gent
mirava la cartellera del diari i ara van a centre comercial i
decideixen al moment. Depèn també del pòster, i en general de
la publicitat amb la qual se li hagi picat prèviament. Això per una
banda, que és el circuit de cinema comercial, perquè el circuit de
cinema VOSE resisteix perquè hi ha gent que va a veure una
pel·lícula per la seva qualitat o perquè ha sentit parlar d'ella.
Ara, els cinemes hauran d'estrènyer perquè hi ha pel·lícules com
Roma d'Alfonso Cuarón que s'ha estrenat en una sola sala,
perquè l'estrena principal és Netflix. O les sèries de TV, que
estan en un moment boom. Però si només tens un espai de temps per
dedicar-lo a l'oci de l'espectador comú en general, ja que si
l'espectador decideix Netlix o Fortnite, o anar al cinema
a veure una peli, és decisió de l'espectador. El cinema el que ha
de fer és lluitar, competir i intentar oferir el millor producte amb
la millor qualitat. Per exemple, ara hi ha cinemes que estan cuidant
molt l'experiència de l'espectador en el cinema, que s'han renovat,
les butaques són més còmodes, pantalles espectaculars, que tenen
Dolby Atmos, i això és importantíssim el fet d'oferir a
l'espectador una experiència en el cinema. A més, crec que el
cinema té alguna cosa que a casa mai tindràs, més enllà
d'un pantallot i un bon so, que és l'experiència
col·lectiva, el fet que tu vas allà i estàs a les fosques
compartint alguna cosa amb gent que no coneixes, i que rius,
plores, i en canvi l'experiència de veure cinema a casa és
més solitària, per no parlar de les 50.000 coses que a casa et van
despistant.
-En el teu cas, que ets director, productor i
distribuïdor, t'has notat alguna vegada desprotegit per
l'administració? Sigui el Ministeri o la Conselleria, i
més quan a tots ells els agrada presumir que un país sense cultura
no és res. En aquest aspecte alguna vegada t'has sentit
marginat?
No sóc de donar la culpa als altres, Segarra Films
fa el seu propi camí. Ara bé, si ho comparem amb la situació de
país veí, i em refereixo a França, la llei d'aquí i les seves
ajudes són ridícules. El que tu dius s'ho haurien de callar els
polítics. A França sí que els importa el cinema, el promocionen al
màxim, i estem parlant de 750 milions a l'any que s'inverteix en
cinema, i aquest és uns diners que prové de taxes de consumidor, no
depenen del pressupost de Cultura. Aquí, has de fer una cosa
molt bona, que ja ho va fer la Generalitat de Catalunya i que es va
aprovar al Parlament, que era la taxa a les teleoperadores, que
estava copiada de França i de molts altres països europeus, i això
hagués permès que es recaptés uns diners que després es
destinaria en exclusiva a cinema, i amb només això estem parlant de
20 milions d'euros a Catalunya. D'aquesta manera passàvem de 3
milions a 20 milions. Això les teleoperadores el van recórrer als
tribunals i van guanyar. A més, a la Generalitat li va tocar tornar
33 Milions que ja havia recaptat de les taxes. A la fin hem tornat
a la misèria. Llavors, de qui és culpa? Doncs no ho sé, els jutges
van decidir que no, però clar, aquí cadascú lluita per la seva.
Crec que als polítics no els interessa tant el cinema des d'una
perspectiva estratègica, però a França si, i a molts altres països
també. Nosaltres creiem que el cinema és una cosa molt important
perquè genera molts llocs de treball, perquè quan fas una
pel·lícula la quantitat de gent que has de contractar és brutal, i
la quantitat de gent indirecta que treu profit, des de càmeres,
llums, grafisme, Internet , etc., és brutal, i a més
solen ser gent jove i de vegades fins i tot el seu primer treball.
Això, que és molt important, són incapaços de veure-ho. El
director general de la Generalitat farà el que pugui amb els diners
que tingui, i l'Estat espanyol és un altre tema, perquè està fent
unes lleis que afavoreixen molt als grans, com ara la Llei General
del Cinema, que està emmotllada a les productores i a les
televisions privades, i això és el que hi ha. Després hi ha les
selectives, que si et toca doncs et toca. Després, no hi ha una
estratègia de promoció i distribució d'exhibidors, és a dir, que
de res serveix fomentar la producció si després no hi ha sales. A
França per exemple es subvenciona fins i tot quan una
productora forana estrena una pel·lícula a França, o dit d'una
altra manera, si fas una pel·lícula a Catalunya els francesos
et paguen perquè la puguis estrenar al seu país. Per a mi
això és potenciar el cinema, i en l'estat espanyol no hi ha res de
tot això. I el que és a escala de pel·lícules
catalanes, doncs jo ara vaig a fer una pel·lícula en català, i a
la fin a on es veurà la meva pel·lícula? (Rialles)
Entens? És clar que de vegades hi ha alguna excepció, com Pa Negre
o Estiu de 1993, però no deixen de ser illes. Quan tu tens
alguna cosa que funciona és perquè tens 10-15 pel·lícules com
aquestes dues esmentades, funcionant a taquilla, i és llavors quan
podem parlar d'indústria, però clar, això són excepcions
puntuals. És molt difícil produir, distribuir, promocionar, i
nosaltres contra qui hem de competir? Doncs contra gegants. Caldria
canviar-ho tot. Insisteixo que la solució és copiar la llei
francesa i aplicar-la, i endavant. Per què no es fa? Bé, la
situació política a Catalunya és molt complicada, i el conseller
que va impulsar aquestes taxes ara mateix està a Brussel·les. També
hi ha un Pla Nacional de l'Audiovisual molt ambiciós que era un
intent de prendre seriosament el cinema des del punt de vista
institucional, i on està aquest Pla institucional? Doncs en algun
calaix perdut.
-Tornant a la distribució com a ofici, Segarra
Films té un catàleg que és 100% legal. No obstant això, competiu en els punts de venda directament amb pirateria, amb empreses
com Llamentol o Resen que editen moltes
pel·lícules al llarg de l'any.
Això que són?
-Són
distribuïdores que editen sense pagar els drets d'autor, i
curiosament amb el consentiment institucional. És a dir, és la
pirateria de tota la vida, però que es pot comprar a Fnacs,
Media Markts, etc.
No tenia constància. El que sí
que conec és el tema de la pirateria en línia, i pel·lícules
nostres que estan afectades per la pirateria en línia. Abunda a la
xarxa, hi ha moltíssima. I aquest és un altre tema, per què pagar
per una pel·lícula si la puc tenir gratis? Això és una
barbaritat. De fet, Espanya és el país del món amb més
nombre de descàrregues il·legals per habitant, i no entenc com des
de l'administració no es fica mà. Perquè pot ser alguna
cosa cultural, no sé, potser a Dinamarca els fa vergonya
descarregar il·legalment una pel·lícula, però aquí no,
aquí és una cosa comuna. Aquí s'estrena una pel·lícula i la gent
ja pensa en què se la baixarà d'Internet. Això què vol
dir? (Rialles) Si tu tens un restaurant doncs jo ja vindré a dinar
gratis, no? No té sentit. Nosaltres tot el que hem distribuït i
distribuirem és 100% legal, mai distribuirem res sense els drets.
-I ja per acabar, per quan teniu
previst llançar en home-video The Void?
El que és
l'edició del Blu-Ray amb els seus continguts extra ja està tot
fet, només ens quedaria el relacionat amb la sortida a la venda, de
la SGAE i tot això. Jo crec que a tot tardar sortirà al
gener.
-Hi haurà doble llançament DVD - BluRay?
Serà
només Blu-Ray, i tots els continguts extres estaran
subtitulats, com el making off, el procés de creació del
monstre, etc. La veritat és que els extres estan molt bé.
0 Comentaris