Ja fa vint anys de l'arribada
a Catalunya del manga creat per Akira Toriyama Bola
de Drac per part de l'editorial Planeta DeAgostini, encara que
dos anys abans, el 1990, ja s'estava emetent sense pausa a TV3 la
sèrie d'animació. La seva arribada va suposar tot un enrenou social
entre defensors i detractors per motius que explicaré a continuació,
però això no obstant, també per a molts la sèrie només va
significar "uns dibuixos animats que posaven a la televisió",
i que condensaria en una simple frase tot el que representa Bola de
Drac per a ells. És per gent com vostè o com un servidor que Bola
de Drac és una cosa especial, molt més que una sèrie manga o
d'animació, perquè representa nostàlgia, emoció, col·leccionisme,
debats, i fins i tot educació. Els que se sentin identificats amb
totes aquestes definicions de bé segur es podran considerar que
formen part de la "Generació Bola de Drac", gent que va
néixer, va créixer i seguirà creixent lligada a Goku i
companyia. També una gent que fa vint anys es va
interessar pel Japó de manera sobtada, que van crear el fenomen fan
a Catalunya, fins i tot van defensar acarniçadament el
manga i la sèrie dels atacs de polítics i periodistes, i en si un
fenomen sociològic curiós i que avui dia encara no té horitzó. I
ara, com a adults propers als trenta -si no els hem ja-
que som, només podem veure com amb els nostres fills es crea el que
seria la "segona generació Bola de Drac".
Com va
arribar el manga Bola de Drac? L'any 1991 van començar les
negociacions de l'empresa editorial Planeta DeAgostini per
adquirir els drets del còmic i que, segons s'explica, les
negociacions amb els japonesos eren sempre complicades. Ells
sotmetien a les editorials a exàmens complets d'una hora sobre qui
eren i d'on venien, ja que no volien vendre el seu producte a
qualsevol. En el cas de l'empresa de Jose Manuel Lara Bosch
no va ser una excepció i, de fet, aquesta era la primera vegada que
l'empresa japonesa Shueisha tenia un
client occidental, i viceversa per l'empresa catalana amb el
Japó. Tal com deia, els japonesos volien saber-ho tot sobre els seus
clients, i és per això que preguntaven coses com "quin tipus
d'empresa és Planeta DeAgostini?", "Qui eren els
propietaris?", "Quina era la seva capital i finançament?",
"quin tipus de publicacions editaven?", "a què
lectors es dirigien?", "per què s'havien interessat en
Bola de Drac?", o preguntes més culturals com "què és
Espanya?". Concretament amb aquesta última pregunta era quan es
tornaven més bojos, ja que se'ls deia que, a més del castellà,
també es volia editar el manga de Toriyama en
català. Això no ho entenien els japonesos, ja que associaven
Espanya amb el castellà, i aquest fet va fer que se'ls hagués
d'explicar que Espanya és un Estat de nacions, i que Catalunya té
una personalitat pròpia, una cultura i una llengua, i que aquest fet
ajudaria a una millor venda del producte a un sector potencial de
mercat català com era el lector catalanoparlant. L'aprovació per
part dels japonesos no va ser immediata però sí un fet, ja que
necessitaven reflexionar més enllà que la mecànica executiva de
les empreses japoneses davant occident sempre és molt lenta. Fins
que el 23 d'abril de 1992, dia de Sant Jordi, es va voler publicar el
primer volum de les aventures de Son Goku i companyia en la
seva edició blanca que tots recordarem, però que finalment es va
ajornar dues setmanes per fer-se oficial la sortida a la
venda al Saló del Còmic d'aquest any en una doble edició en
català i en castellà. Va resultar un èxit brutal de vendes,
gràcies en part a l'eco mediàtic que havien fet del seu
llançament diari com l'Avui o El Punt -a més que ja
feia 2 anys que s'emetia la sèrie a TV3 amb notable èxit-,
superant àmpliament les vendes de còmic espanyol en aquesta
llengua. Una dada: l'edició catalana explicava a cada número d'una
tirada de 85.000 exemplars, el que va superar amb escreix les majors
tirades de premsa i de diaris en aquesta llengua.
L'arribada de Bola de Drac a casa
nostra va fer potenciar severament una cultura de la manja entre
el jovent molt més forta de la que s'hauria desenvolupat sense
l'obra de Toriyama. Si bé és cert que per aquells temps ja era
al mercat mangas adults com Akira, d'adolescents
com Saint Seiya, o fins i tot Doraemon per als
més petits, el temps ha fet veure que aquestes publicacions no
haguessin estat res més que fenòmens de moment, i que avui dia no
estaríem parlant de la futura 19a edició del Saló del
Manga de Barcelona, sinó de la 10a, aproximadament. Per
tant, Bola de Drac ha fet accelerar indubtablement en la nostra terra
una cultura del manga.
Fins aquells temps els aficionats al
manga eren una espècie d'intrusos en el món de l'animació, ja
que sèries / còmics tan arrelats des de feia dècades com els de
Marvel, DC, o els mateixos que es feien a casa veien perillar la
seva estabilitat. Per tant, més enllà de ser "els diferents",
els dibuixants estatals, i per què no, occidentals, veien l'animació
japonesa amb escepticisme, ja que el seu treball no quedava assegurat
en cas que "aquesta moda" acabés tenint èxit. Això
comportava atacs contra el treball d'algunes persones com els que
treballaven en editorials com Norma, per exemple, i que havien de
lluitar i reivindicar el seu producte per defensar el que els
agradava de veritat, fos amb fanzines propis, revistes o els
mateixos còmics que publicaven. Per tant, tot i els severs atacs per
part de polítics, associacions, o pares i mares, la pinya que hi
havia al sector en defensa del manga i especialment a Bola de
Drac sempre va ser molt notable.
Fins llavors havíem vist
molt poca animació japonesa, però cap ens va arribar tan endins com
Bola de Drac, ni tampoc cap ens va portar a fer fotocòpies. Fins
aquells temps a penes vam poder gaudir de sèries d'animació en els
diferents canals de televisió d'Espanya, amb especial atenció a
TV3, com Mazinger Z, Candy Candy,
Meteor, Kimagure orange road, entre d'altres, però no
seria fins a l'arribada de Bola de Drac a Catalunya quan es
trencarien tots els pronòstics i expectatives creades anteriorment
amb qualsevol altra sèrie animi. Va ser el 15 de febrer de
1990, sense cap publicitat especial que es produïa l'estrena a TV3
de Bola de Drac al nostre país, substituint l'altra sèrie
d'Akira Toriryama: Dr. Slump. Al cap de pocs dies i
de manera inesperada, va començar a captar audiència amb inusitada
rapidesa, una audiència composta no només de públic infantil -que
era a qui anava dirigida erròniament- sinó també per a joves i
adolescents. Curiosament, i sense explicació, la seva emissió va
ser tallada sense oferir desenllaç al 21e Torneig de les Arts
Marcials, el que va fer mobilitzar el públic català enviant
massivament cartes de desesperació i queixes, demanant el retorn de
la sèrie a la petita pantalla. Al cap d'uns mesos les
queixes van fer el seu fruit i es va reprendre l'emissió de la
sèrie, ajudant a fer créixer encara més la seva popularitat, i
conseqüentment el fenomen "fan".
Tal com apuntava, amb els fans, va
aparèixer un altre fenomen curiós com van ser les fotocòpies. Tot
va començar quan els aficionats més fidels de la sèrie,
desesperats a la recerca de més material de Bola de Drac -el
marxandatge que encara no existia en casa nostra-, va fer
desenvolupar un mercat alternatiu i il·legal de fotocòpies,
revistes i samarretes pirates. Elles eren un homenatge a la sèrie
que feien els mateixos fans i que sorgien en temps en què Internet
no era una realitat. Es tractava de dibuixos que apareixien d'una
manera molt artesanal, com era el fet que quan en la sèrie
televisiva apareixia algun personatge nou, la gent parava el vídeo i
calcava de la televisió el personatge per tenir-lo en un full de
paper. Llavors, entre els amics, quan algú tenia un dibuix nou, es
feien fotocòpies i es passaven a uns i altres, sobretot els
diumenges al mític Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Per tant, en
fenomen Bola de Drac va ser una mica culpa de tots.
Un cop
Bola de Drac va ser una realitat a casa nostra, abans i durant la
moda de les fotocòpies, va començar a formar-se el que es coneix
com a "generació Bola de Drac" entre els joves de 14-16
anys. Anteriorment aquest jovent ja van poder començar a gaudir
d'altres sèries d'animació japonesa quan tenien 5 anys
aproximadament com per exemple amb Mazinger Z, o els còmics
de superherois Marvel, la marca SEGA, o els videojocs del
Donkey Kong, que servirien de bressol per preparar a tota una
generació de joves que es coneixeria com "generació
Bola de Drac" tal com apuntava. També cal destacar el fet que
l'altra sèrie de televisió del creador de Bola de
Drac: Akira Toriyama, s'emetia a TV3, el Dr. Slump,
que veien tant joves com adults. Aquesta tenia uns codis d'humor
diferents, més adults, que a més de Mazinger Z feien
seguir creixent entre el públic jove un interès pel Japó, en
aquest cas amb el component de les arts marcials que servien com a
novetat. També és cert que veníem de sèries com Saint Seiya,
molt semblant a la nostra amfitriona, i que van fer pensar a tot un
públic "per què ens agraden tant aquestes sèries amb
personatges d'ulls grans", i que a moltes persones els va fer
veure el que era realment el manga. La seva emissió coincidia
amb un temps que no hi havia Internet, ni marxandatge, ni telèfons
mòbils. Llavors, com explicar a les generacions posteriors "com
va funcionar un fenomen social com Bola de Drac?" En aquells
temps hi havia molta més màgia, ja que quan algú descobria algun
producte cultural relacionat ràpidament era circulat a tots, fent-se
l'interessant, tenint la sensació d'estar ensenyant alguna cosa que
ningú més havia vist. També alguns es mantenien en contacte a
través de correus amb Planeta DeAgostini perquè es passés
informació: uns per fer fanzines, o club de fans, o altres per
simple boca a boca, i aquests eren els mètodes d'intercanvi
informatiu. Era més bonic? Possiblement la màgia era més
palpable en descobrir coses noves després de l'esforç de
buscar-les, però per sort, avui en dia, amb Internet podem tenir tot
a l'abast i no trencar-nos el cap a la recerca de novetats, i per
tant només cal que sapiguem apreciar-les. Per tant, avui, els
intercanvis han avançat cap a camps molt curiosos, ja que hem passat
de les famoses fotocòpies, als inoblidables cromos, i fins al que ha
estat el fenomen de l'edició 2012 de la Sala del Manga de
Barcelona: el cosplay . Sense oblidar el paper que les
xarxes socials han tingut per seguir mantenint viu el fenomen, i és
clar, el fet generar aquesta globalització de materials ha fet que,
de "descobrir", ja poc es descobreixi avui dia, ja que la
informació en la xarxa és enorme. Per tant, és molt complicat que
tornem a viure un fenomen com el de Bola de Drac, perquè aquella
primera generació es basava a aguditzar l'enginy com a
tàctica neòfita, com va ser la tímida -però ascendent-penetració
d'aquella generació a tot el relacionat amb el Japó, com els
restaurants, botigues, etc., que servien per preguntar si sabien
alguna cosa nova respecte al manga. O també, per exemple, si teníem
una cosina que tenia un amic que va anar al Japó ..., o si uns
amics coneixen a uns nois japonesos ... És a dir, es buscava
material com es pogués a base d'un interès sobtat per la cultura
japonesa.
El més important de Bola de Drac com a mite social
és que tenia en el seu ADN elements de moviments que vindrien
després: siguin estètics literaris, o socials. A més, la gent que
va descobrir l'obra de Toriyama des del principi es va
trobar sobtadament amb un tipus d'humor que lligava molt bé amb la
nostra cultura, la nostra idiosincràsia, però que en el fons ja
podíem conèixer amb anterioritat gràcies a Dr. Slump.
Això va fer acceptar millor un univers com el de Bola de Drac, tan
seriós de per si com és una sèrie de combats, i que aquest humor
ajuda a distanciar-se'n i a acceptar millor.
Cal un agraïment
especial a TV3, ja que va ser la primera cadena de televisió estatal
a apostar fort per l'animació japonesa, també en sèries de
continguts més adults i fins i tot per a posar-les en la seva
graella de programació a la nit, amb el risc que pot comportar en
aquells temps d'incertesa quant a l'anime. D'aquesta manera molta
gent va descobrir el manga en territori català, i és una
cosa que he comentat fins ara, que és l'aparició esglaonada cada
vegada més de fans, fanzines, etc. i que avui dia encara
segueixen amb el que es coneix com la 2a generació de Bola de Drac.
És el cas d'alguns d'aquella generació que portaven a l'esquena
alguns fanzines, i que amb gran capacitat de mobilitzar-se
recorrien a personalitats lligades al món del manga a
preguntar coses per als seus treballs personals. Gent com
Antonio Martín, Juanjo Sants, etc., Gent ficada de
ple en el sector, i que si els envia un correu per visitar les seves
redaccions i a parlar amb ells accedien sense problemes. D'aquesta
manera tan amable ells van ser els que ajudarien a desenvolupar la
gent que avui dia mou els fils a distribuïdores, revistes, etc., la
primera generació, que més enllà de treballar en aquest sector i
proporcionar-nos material per a les futures generacions, elles i ells
també van ser fans al seu dia.
Curiosament aquesta primera generació encarna l'esperit de la sèrie fins i tot sense que ells se n'adonin. Bola de Drac és una metàfora sobre l'energia, sobre l'ús que es fa, i com aquesta acumulació d'energia és el que fa superar certs obstacles que planteja la vida. Fins i tot aquesta superació acaba transformant físicament els personatges, i per tant el que cal agrair a la primera generació de Bola de Drac és que en els temps en què es van produir aquells atacs d'associacions de pares i mares, o també de polítics com Duran i Lleida, etc., a aquells que treballaven distribuint el material de Bola de Drac ja fos pel que fa a les publicacions màniga, TV3, doblatge, etc., els fans bombardejaven d'inputs positius a tots aquests treballadors que els ajudaven a seguir endavant en el seu treball. Comentaris com "resisteix, aguanta, estem amb tu" es van convertir en habituals en aquelles redaccions i oficines de treballadors. Per tant, la primera generació de Bola de Drac se li ha d'agrair tota l'energia que va desenvolupar en aquells temps, i la que ha seguit desplegant i avui encara segueix. Un exemple recent és la lluita que han mantingut un grup de nois des de fa anys perquè Bola de Drac es tornés a emetre a TV3, amb resultats satisfactoris per a ells i per a la mateixa TV3, amb uns excel·lents índexs de quota en horari de màxima audiència
Crítiques a Bola de Drac:
Tal com apuntava abans, Josep Antoni
Duran i Lleida, líder d'Unió Democràtica de Catalunya, va ser un
dels crítics més potents que va demanar que es deixés d'emetre la
sèrie Bola de Drac a TV3. Va ser el juliol de 1995 quan el líder
polític va mostrar la seva disconformitat amb la sèrie juvenil en
una carta enviada a director general de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió (CCRTV), Jordi Vilajoana. A la carta es
referia concretament a Bola de Drac Z, per tractar-se d'una sèrie
que fomentava la violència. Aquesta carta es va produir a
causa que TV3, en aquells temps, va decidir seguir emetent
la sèrie després d'anys de fer-ho ininterrompudament a la graella
de programació. No seria menys el conseller de Benestar i Salut
Antoni Comas, de CiU, i l'associació de Teleespectadors
Associats de Catalunya, segons ha informat el que era director de TV3
en aquells temps Lluís Oliva. Com deia, diferents associacions de
pares i mares i de protecció de l'espectador van criticar Bola de
Drac, al mateix temps que la sèrie es convertia en una
bomba televisiva. I és que la seva fama entre els "adults"
no podia ser més negativa: diaris, telenotícies i altres mitjans
parlaven del tema i desprestigiaven qualsevol valor artístic que
aquest producte pogués aportar a la seva gran massa de seguidors. I
al cap i a la fi, potser sense que s'adonessin, parlar de dibuixos
animats "nocius" és una notícia morbosa que fa vendre
sola la sèrie. Seguint amb Duran, a la carta parlava que una
televisió pública no pot incloure certes apologies, que es veuen
reflectides amb frases com "feia temps que volia matar una
persona. Quines sensacions! Va, et deixo que matis el vell. Va, home,
dispara. T'ordeno! "O altres com "És una conya, oi?
Ja et deia, matarem uns quants més". La carta es veu que va fer
efecte, i per aquest motiu es va posicionar la sèrie el posterior 3
d'agost fos del Club Super 3, els caps de setmana, després
que el director de TV3 reconegués que algunes frases de Bola de Drac
eren "realment penoses "[en referència concreta a la
de l'vell]. No obstant això, i a l'haver estat exclosa del Club
Super 3, la sèrie Cinturó Negre, qualificada també com a violenta
(un seguit de judo!), Va ser el cap de turc en ésser liquidada
directament de la programació de TV3.
Un dels factors que més
s'ha criticat Bola de Drac és per la violència, i això que la
sèrie que hem vist per televisió està censurada, ja que el màster
que es disposa és originalment de la televisió francesa, que està
censurat, tant en els detalls sexuals com els de violència. I aquest
és un fet curiós, ja que qualsevol persona que miri la sèrie -o
llegiu el manga amb els ulls mínimament oberts i amb un cert
interès, s'adonarà ràpidament dels valors pacifistes que transmet.
En canvi, ningú del públic "adult" va ser capaç
de defensar els autèntics valors. Valors com la unió, l'esforç,
amor, amistat, superació, lleialtat, respecte als animals i la
natura, el planeta en general, etc. i que són l'ànima que vol
introduir Akira Toriyama a Bola de Drac, i que per
desgràcia, o bé molts no ho veuen o directament no ho volen veure.
Aquestes persones de caràcter conservador mai haurien d'oblidar que
hi ha un protagonista anomenat Son Goku, que té un cor immens,
també la constant companyonia que veiem, d'enemics que
acaben sent amics, i en general de valors positius. No obstant això,
aquests grupuscles que mantenien el rebuig a Bola de Drac pel seu
suposat foment de la violència, dient que la sèrie podria ajudar a
desenvolupar el fet que els seus fills acabessin introduint
a bandes juvenils. En cap cas aquest era un argument sòlid, ja que
les bandes juvenils solen desenvolupar-se més per motius socials,
com els barris subdesenvolupats, per la manca d'escoles, o en general
problemes de proveïment de recursos per mantenir una vida
digna.
Segona generació
Amb la més que segura alegria de Duran i Lleida, el 27 de setembre de 2001 es va emetre l'últim capítol de l'obra de Toriyama en el marc de Bola de Drac GT, encara que amb un cert recel per part dels fans al no respectar-se a certs personatges de la sèrie Z, com el mateix Goku. El fet és que finalment, després de molts anys d'emissió ininterrompuda, Bola de Drac desapareixeria de TV3 en finalitzar GT per mudar-se a altres cadenes de televisió estatals perdent-se així els excel·lents doblatges dirigits tant per Joan Pera, com a Vicenç Manel Domènech, o Marc Zanni, i en si desapareixent l'esperit que unia tantíssims joves catalans. Desapareixia d'antena, i semblava que definitivament, la sèrie televisiva d'animació que més ha marcat i ha influenciat a diferents generacions del nostre país, moria, també, amb la primera generació. Però, l'empresa editorial Selecta Visió no es va rendir, i a partir de l'any 2000 es van empènyer a editar en DVD tota la sèrie tot olorant un factible èxit comercial. Segons expliquen van ser uns durs anys, concretament 6, d'intentar convèncer Toei Animation -productora de la sèrie d'animació- que es podia comercialitzar una sèrie d'uns 500 episodis, una postura que no veien massa clar fins que la lluita va cristal·litzar en 2006. És clar, també havien de fer entendre als japonesos el fet d'incloure diferents pistes d'àudio a DVD, com era el català, l'euskera, gallec i el castellà, a més també havien de fer els subtítols, que no es farien del doblatge sinó del guió original. Això va fer que traduir-ho tot, a més de remasteritzar la imatge, ja que estava molt degradada, aconseguint així que avui puguem gaudir d'unes edicions en DVD bastant dignes, tot i tenir certes mancances pel que fa a material addicional. Això va fer potenciar una nova generació Bola de Drac, que si bé Internet ajudava a desenvolupar-la, aquesta edició en format domèstic ajudaria a fer-la florir, fins al punt que pogués ser de nou una realitat la seva emissió per televisió catalana. Aquesta nova generació vindria molt influenciada per les noves tecnologies, i es podria considerar com una generació digital, i els que fa vint anys ens feia gaudir de Bola de Drac com nens que érem, avui gaudim amb els nostres fills, un fet que no té preu. I és per això que per a aquells que descobreixen avui la sèrie o el manga com per als que hem crescut junts, Bola de Drac sempre serà única, una part indissociable de la cultura popular i de la memòria col·lectiva del nostre país.
0 Comentaris