-ANY: 2021
-DURACIÓ: 98 min.
-PAÍS: Estats Units
-DIRECCIÓ: Alejandro Hidalgo
-GUIÓ: Santiago Fernández Calvete, Alejandro Hidalgo
-FOTOGRAFIA: Gerard Uzcategui
-MÚSICA: Elik Alvarez, Yoncarlos Medina
-REPARTIMENT: Joseph Marcell, María Gabriela de Faría, Will Beinbrink, Irán Castillo, Hector Kotsifakis, Raquel Rojas, Maria Antonieta Hidalgo, Alfredo Herrera, Eloisa Maturen, Juan Ignacio Aranda, Nuria Gil
El Exorcismo de Dios és considerada pel seu director com un homenatge al clàssic L'Exorcista. És innegable que les semblances són moltes, però també és cert que el director Alejandro Hidalgo opta per una fórmula molt més intensa, amb molta més vocació cap al públic jove a base de nombroses i continuades escenes de terror que semblen sorgides de la factoria James Wan.
La història comença amb un exorcisme a Magali, executat pel sacerdot Peter Williams. Però no acaba bé, ja que el sacerdot sucumbeix a les temptacions carnals del dimoni i acaba gaudint dels paers de la carn femenina, el que provoca una transició del dimoni cap al cos del sacerdot. Ningú se n'adona, i Magali tampoc de la violació. La jove posteriorment es desperta i es recupera. Divuit anys després tornen a cridar al sacerdot Peter Williams per a un altre exorcisme, per a una noia posseïda pel dimoni que resulta ser la filla de Magali, anomenada Esperanza.
La pel·lícula ens parla de la temptació a pecar, en aquests temps que vivim de contínues descobertes de casos de pederàstia, abusos, i relacions amoroses secretes com les de l'exbisbe de Solsona. El Exorcismo de Dios ens parla d'això, de la corrupció de les persones.
Aquest és un film de terror amb una narrativa a vegades confusa, però disfrutable plenament. No es tracta d'un film d'exorcismes convencional, i de fet el tram final de l'obra ens recorda més a Night of the Demons que a Regan estirada al seu llit. A més, aquí no només hi ha una nena posseïda, n'hi ha moltes, i estan alliberades.
El Exorcismo de Dios és un no parar d'escenes de terror de tota mena, que malgrat utilitzar els tòpics del gènere n'hi ha algunes d'especialment efectives. Nosaltres ens quedem amb la que serveix per a conèixer el fantasma de Jesús més terrorífic que hem vist mai. De fet, i a ser sincers, la seva aparició és un dels espants més bèsties que hem sentit en mai...
Ara bé, l'abús de jump-scares és un recurs més aviat fàcil al cinema de terror i que allunya la pel·lícula de tot el que Hitchcock ens va ensenyar, que és a preparar el clima de tensió abans del detonant. El Exorcismo de Dios no treballa gaire aquest camp i sovint precipita l'espectador massa ràpid a l'espant.
El Exorcismo de Dios és un film amb vocació comercial que busca el públic jove, oferint molts espants i situacions límit que serveixen per parlar-nos sobre la temptació i corrupció de l'església. Un particular homenatge a clàssic de William Friedkin, però que el seu tram final agafa personalitat i ofereix una bogeria terrorífica que estem convençuts que el públic menys exigent gaudirà.
0 Comentaris