[Crítica] HALLOWEEN KILLS - David Gordon Green, 2021

 

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 105 min.

-PAÍS: Estats Units

-DIRECCIÓ: David Gordon Green

-GUIÓ: David Gordon Green, Danny McBride, Scott Teems. Personatges: John Carpenter, Debra Hill

-FOTOGRAFIA: Michael Simmonds

-MÚSICA: Cody Carpenter, John Carpenter, Daniel A. Davies

-REPARTIMENT: Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Andi Matichak, Will Patton, Anthony Michael Hall, Thomas Mann, Nick Castle, James Jude Courtney, Kyle Richards, Robert Longstreet, Dylan Arnold, Stephanie McIntyre, Omar Dorsey

-PRODUCTORA: Blumhouse Productions, Trancas International Films, Miramax, Rough House Pictures, Universal Pictures, Home Again Productions.




 

 

No és que fossin massa altes les expectatives a l'hora d'afrontar Halloween Kills, la que hauríem de situar com la tercera entrega canònica de la saga creada per John Carpenter el 1978. Aquesta continuació forma part de la trilogia de seqüeles que està creant David Gordon Green, demostrant bones maneres darrere la càmera, però sense acabar d'entusiasmar als fans de Michael Myers.


Halloween Kills no és gaire més que una prolongació (un altre) del mite de Michael Myers, ara convertit en un ésser temut entre els vilatans de Haddonfield. De fet, el que passa al film és tot anecdòtic i no proporciona un gran avenç al qual va plantejar Gordon Green a l'anterior entrega.


Tot comença amb la supervivència de Michael Myers a les flames de la casa de Laurie Strode (que, val a dir-ho, resulta absurda la manera com se salva si hem de creure que Strode porta preparant-se per aquesta situació 40 anys). I sense fer espòilers, la història ens parla sobre com Michael Myers s'ha convertit en l'home del sac, en algú conegut a Haddonfield i que genera por als seus ciutadans. La pel·lícula ens parla de la por i com reaccionem enfront d'ella. Aquest missatge, i sobretot com David Gordon Green el plasma a l'obra, és el que més ens ha agradat de la pel·lícula.


Més enllà del que explica la pel·lícula, aquest és un film que ens recorda fets esdevinguts al passat a base ginys a les antigues Halloween 1-2-3 (si, també la tercera) que els fans de Myers sabran identificar. Fins i tot ha sigut rodada una escena on l'original Dr. Loomis interpretat per Donald Pleaseance hi té presència (coses de la informàtica). A més, Halloween Kills recupera personatges vistos fa quaranta anys, i això sí que mola. Ara bé, aquest nou film té un greu problema, i aquest és la falta d'un protagonista clar amb el qual l'espectador identificar-se i avançar conjuntament per la història. I no, aquesta no és Laurie Strode (Jamie Lee Curtis), ja que ara es troba ingressada a l'hospital malferida. Aquest rol sembla ocupar-lo Tommy Doyle, però les seves aparicions no són ni rellevants ni constants.


I l'altra estrella del film es Michael Myers, però ell si té presència. Potser més que mai. Ell és l'amo absolut de la pel·lícula i ara s'ha convertit en una màquina de matar desbocada que l'aproxima al cinema d'acció, amb un body-count impossible de recordar. Escenes com la dels bombers o la del final, ens fa situar a Myers gairebé a una pel·lícula de The Raid. No ho veiem clar. Creiem que Myers ha de ser algú més discret, dels que espera, estudia, i després mata sense dubtar en el moment més precís. Aquí, a estones es veu tot massa passat de rosca.


Halloween Kills és l'entrega de la saga més brutal i amb més morts. No negarem l'entreteniment, però aquest film no aporta res nou, i fins i tot considerem que fa bona la primera part. Aquest cop no tenim ni tan sols protagonista, ni argument que enriqueixi el conjunt. Només esperem que Halloween Ends passi alguna cosa rellevant i la saga acabi... tot i que això no s'ho creu ningú.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris