-ANY: 2021
-DURACIÓ: 99 min.
-PAÍS: Taiwan
-DIRECCIÓ: Rob Jabbaz
-GUIÓ: Rob Jabbaz
-FOTOGRAFIA: Jie-Li Bai
-MÚSICA: Tzechar
-REPARTIMENT: Regina Lei, Berant Zhu, Ying-Ru Chen, Wang Tzu-Chiang, Lue-Keng Huang, Wei-Hua Lan, Ralf Chiu, Emerson Tsai
-PRODUCTORA: Machi Xcelsior Studios, Raven Banner Entertainment
Prometia ser la pel·lícula més extrema de l'any, i les expectatives no només s'han complert sinó que s'han superat amb escreix. The Sadness és una bogeria que donarà satisfacció a aquells que busquin una experiència carregada de morts violentes i depravació, així com d'un ritme ràpid que no dóna mai treva a la relaxació.
Abans de tot, dir que The Sadness és una pel·lícula de zombis és un error. És diferent. La història parteix d'una metàfora a la situació de pandèmia que hem viscut, des del seu esclat fins a l'expansió, passant per la recerca de la cura. Pel mig, milers de morts, patiment, hipocresia política i especulació. Una metàfora del que hem viscut però canviant el virus de la Covid-19 per un altre anomenat Alvin, que el que fa és trastocar les parts del cervell que afecten l'agressivitat i la sexualitat de les persones.
Per tant, no són zombis els que ataquen a la pel·lícula, sino persones completament embogides que provoquen, violen i torturen a les seves víctimes abans de matarles amb un somriure diabòlic. Són uns éssers conscients capaços de dialogar i de tenir records, que es mouen només pel plaer de matar i fornicar.
Val a dir que Rob Jabbaz és un expert en efectes especials digitals, però a The Sadness no n'utilitza gairebé mai. Tot són efectes físics, i que serveixen per recrear apunyalaments per totes les parts del cos, violacions oculars, amputacions, pallisses, suïcidis,... En fi, totes les burrades que us puguin passar pel cap us quedareu curts, mostrades amb un grafisme i realisme terrorífic.
El director Rob Jabazz ha creat una obra crua i molt explícita, ben carregada de morts i depravació, molt centrada en l'espectacle violent més que a desenvolupar una història que porti a algun lloc. L'únic que sustenta una motivació argumental és l'intent de retrobament d'una parella que es troba separada just en el moment de l'esclat social violent, amb el que és la dosi de dramatisme necessària que permet aguantar l'obra fins al final. Un final, per cert, ben colpidor. Això no obsta que en general l'últim terç del metratge es faci llarg a causa del desgast que va patint per la repetició d'esquemes basats en atacs aleatoris als humans purs.
Com a història és molt poca cosa, com a espectacle recaragolat i salvatge The Sadness és una puta barbaritat. El director transmet el seu missatge crític a com s'ha gestionat la pandèmia viscuda amb un cop contudent, que és provocant a l'espectador com pocs cops s'havia vist abans. Aquesta és una pel·lícula que desafia a l'espectador, convidant-lo a apartar la mirada de la pantalla contínuament. Des d'ara endavant tocarà recordar aquest paio anomenat Rob Jabbaz capaç de fer coses així.
0 Comentaris