Amb aquesta pregunta en llatí finalitza "Golgota": “Quia per sanctam cnicem tuam redemisti mundum”, que traduït al català seria “Perquè pel teu sant has redimit el món?”. Li donem voltes a la qüestió després de veure la citada "Golgota", la nova pel·lícula de terror extrem de Mikel Balerdi, i si bé extraiem idees sobre la profanació de la moral cristiana, la veritat és que la bogeria gore i pornogràfica presenciada amb anterioritat ens distreu massa i no ajuda a inspirar-nos. Estem colpits.
Aquest migmetratge del director de "Larva Mental" i "The Girl with a Cutter" és un film de 26 minuts sobre art corporal extrem amb un component sexual molt pronunciat. Mostra 6 hores de la vida de la Wendy, una dona amb múltiples parafílies i que no té límits.
L'estil cinematogràfic de Mikel Balerdi ja l'identifiquem. Més enllà de tota la part gore i sexual, amb només tres pel·lícules ha consolidat un denominador comú artístic basat en una la fotografia contrastada, dessaturada i amb imperfeccions, a més de puntuals sons demoníacs a la banda sonora i un fons argumental dramàtic. De fet, el seu cinema no aposta pel terror sobrenatural, però s'intueix sempre una presència diabòlica en les vides de persones amb situacions personals decadents, i és el cas també de la Wendy, la protagonista de "Golgota".
La Wendy és una noia que precipita la seva sexualitat cap a dimensions cada cop més enfosquides, impulsades per una veu sinistra presumiblement demoníaca que l'empeny a fer-ho. De la masturbació passa al sexe brut en parella, i després al vòmit i als excrements. I si, practica coprofília, que és la parafília basada en l'excitació sexual produïda pels excrements.
"Golgota" és un film experimental de terror extrem amb gore i sexe explícit, que desdibuixa la línia que separa la realitat de la ficció. La performance autodestructiva de la Wendy és inquietant i fastigosa, i Mikel Balerdi aconsegueix plasmar l'horror i el fàstic a les imatges.
"Golgota" és també una experiència que desafia a l'espectador a no apartar els ulls de la pantalla. No tothom està preparat per això, ni jo mateix crec. I l'escena final del clítoris no s'oblida amb facilitat... Tot fruit d'una perfecta connexió entre director i actriu digne d'aplaudiment.
0 Comentaris