-DIRECCIÓ: Víctor Garcia
-GUIÓ: Guillem Clua. Història: Víctor García, Alberto Marini
-ANY: 2022
-PAÍS: Catalunya
-FOTOGRAFIA: José Luis Bernal Ibañez
-REPARTIMENT: Carla Campra, Aina Quiñones, Marc Soler, Carlos Oviedo, Olimpia Roch, Maria Molins, Xavi Lite, Anna Alarcón, Victor Solé, Sara Roch, Daniel Rived, Jacob Torres, Manel Barceló
-PRODUCCIÓ: Ikiru Films, Atresmedia Cine, Rebelión Terrestre, La Terraza Films
Després d'una notable carrera als Estats Units, Víctor Garcia (Gallows Hill) torna a casa per rodar una pel·lícula de terror. Ho fa reciclant una llegenda popular espanyola a través d'un guió escrit per Guillem Clua (Los Renglones torcidos de Dios) i exportant el seu estil habitual de cinema de terror juvenil a una localitat propera a Tarragona (Corbera d'Ebre).
Finals dels anys 80. La història explica com la Sara, després de mudar-se a un poble tarragoní, intenta encaixar amb el jovent d'aquesta localitat. Coneix a la Rebe amb qui entaularà ràpidament una amistat. Un dia les dues surten de festa a una discoteca i de tornada a casa es creuen pel bosc a una nena vestida de comunió amb aspecte sinistre. Els seus problemes no han fet més que començar.
'La Niña de la Comunión' és una pel·lícula de terror que no inventa res, i podria passar com una obra més de l'univers Warren però amb accent canyí: un succés tèrbol del passat, una nina maleïda, uns joves despreocupats, visions esfereïdores, alguns morts pel camí i un secret que millor preservar. És tot plegat la recepta amb la qual Víctor Garcia pretén espantar el públic. Tot amb una ambientació de l'època molt bona i el costumisme es fa creïble, reforçat per anuncis de televisió, revistes, pòsters, adhesius i música. Un bon treball a la posada en escena que situa l'espectador en un escenari on desenvolupar aquesta història d'aparicions, espants i misteris per resoldre.
Val a dir que contextualitzar l'obra als anys vuitanta també serveix per reforçar la credibilitat d'una societat rural religiosa que encara fa comunions (avui ja se'n fan menys), i a més facilita una fotografia amb certa transgressió estilística que acompanyada d'un repartiment amb subcultura ho fa tot visualment més interessant.
Pel que fa als espants no negarem que algun funciona bé, però en general s'utilitzen uns mecanismes de l'horror coneguts per l'espectador veterà del gènere, i per això l'efecte sorpresa el considerem gairebé nul. Ara bé, això no impedeix que la pel·lícula continua sent gaudible amb els seus múltiples espants jumpscare, pel seu ritme que mai decau, molta joventut i festa, i una narrativa sense massa complicacions. Dit en altres maneres, la pel·lícula és molt accessible i com a distracció compleix molt bé. Però vista i oblidada. 'La Niña de la Comunión' és massa formal en plantejament i resolució, i això la condemna a una futura indiferència.
El primer llargmetratge de Víctor Garcia rodat a Catalunya és una obra sobre una maledicció a uns joves que els condueix a l'horror i la mort. Potser la 'La Niña de la Comunión' no inventa la roda, i fins i tot hi ha cert element maligne a la part final que considerem mal explicat, però per la resta creiem que és una obra amb un acabat correcte. No avorreix mai, i inclús amb els seus defectes el director firma un dels seus millors treballs. Potser no és una pel·lícula molt destacable, però aconsegueix que no apartis la mirada de la pantalla i això ja té mèrit.
0 Comentaris