-DIRECCIÓ: Karim Ouelhaj
-GUIÓ: Karim Ouelhaj
-ANY: 2022
-DURACIÓ: 118 min.
-PAÍS: Bèlgica
-MÚSICA: Simon Fransquet, Gary Moonboots
-FOTOGRAFIA: François Schmitt
-REPARTIMENT: Eline Schumacher, Wim Willaert, Benjamin Ramon, Pierre Nisse, Olivier Picard, Raphaëlle Lubansu, Catherine Jandrain, Quentin Lasbazeilles
-PRODUCTORA: Les Films du Carré, Okayss Prod, Umedia, uFund.
El Carnisser de Mons va ser un popular assassí en sèrie dels anys noranta. Inspirant-se en aquest cas, el director Karim Ouelhaj situa l'acció al present, presentant a dos ficticis fills del psicòpata anomenats Martha i Fèlix, que viuen orfes en la mateixa casa però vivint vides molt diferents: mentre Fèlix segueix el llegat del seu pare assassinant noies joves vulnerables, la Martha intenta aguantar com pot l'assetjament i violacions dels seus companys de feina. Martha cau en la bogeria i acaba seguint els passos del seu germà...
D'origen belga, 'Megalomaniac' és una de les pel·lícules més brutals i angoixoses que hem vist darrerament, tant des d'una perspectiva psicològica com física. És una obra que parla sobre la possible herència psicòpata en la descendència, i que tard o d'hora es pot manifestar si les circumstàncies d'una vida tòxica impulsen a desenvolupar-la.
Podríem dir que 'Megalomaniac' és una pel·lícula rape&revenge, però el director Karim Ouelhaj va més enllà de plantejar una simple situació de violació i venjança i s'esforça per il·lustrar com una ment malalta com la de Martha es va podrint i tendeix cap al mal. Paranoies violentes i fantasies sexuals estranyes són exemples amb els quals el director mostra la pertorbació de la protagonista, unes escenes surrealistes que aporten un to artístic a l'obra. I la majoria d'aquestes escenes també se situen on gran part del metratge succeeix, que és a dins de la casa decrèpita on viuen la Martha i el Fèlix. Les seves vides són retratades amb una fotografia contrastada i dessaturada, com a simbolisme fidel d'una vitalitat fosca i depriment.
Però a aquesta evolució negativa del personatge de Martha li trobem a faltar una major implicació de Fèlix, que es manté mentalment estable al llarg de l'obra i no evoluciona, tret de participar a puntuals escenes que serveixen per elevar el bodycount. Fèlix és un personatge secundari mal explicat i desaprofitat.
'Megalomaniac' és una pel·lícula que es respira tensió a l'ambient durant tot el metratge, i la seva fotografia et deixa glaçat. Però el discurs del director durant gran part de l'obra es veu buit, com si no sabés cap a on dirigir-lo, evitant conseqüentment que l'espectador connecti i fent l'experiència avorrida. Tampoc ajuda un muntatge nefast que no dota de ritme la pel·lícula.
Més enllà de la violència el director també aposta per imatges surrealistes que ens han agradat. Perquè el mal és immaterial, pot despertar en cadascú de nosaltres sense justificació, només s'han de donar les circumstàncies precises perquè la veritable naturalesa de les persones es manifesti. Dit això, 'Megalomaniac' és una obra amb ritme lent (massa) on passen poques coses i es desaprofita el personatge de Fèlix, però, en canvi, regala una ambientació molt incòmoda que encaixa molt bé amb el to trist i salvatge del conjunt. Un si, però no.
0 Comentaris