-DIRECCIÓ: Ti West
-GUIÓ: Ti West, Mia Goth
-ANY: 2022
-DURACIÓ: 101 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Tyler Bates, Tim Williams
-FOTOGRAFIA: Eliot Rockett
-REPARTIMENT: Mia Goth, David Corenswet, Tandi Wright, Matthew Sunderland, Emma Jenkins-Purro
-PRODUCTORA: A24, Little Lamb
Com totes les preqüeles 'Pearl' s'enfronta a la intranscendència. Però Ti West ha construït un apèndix interessant al primer film, a 'X', tot un repte i més quan totes dues pel·lícules van ser rodades al mateix temps i contextualitzades amb 50 anys de diferència. Perquè funcioni l'obra el cineasta ofereix un exercici d'estil que simula el cinema clàssic, tant estèticament com narrativament, i aquí és on situa a una jove Pearl, en el 1918, quan el seu marit estava a Europa combatent als nazis i ella vivia a la granja amb els seus pares somiant en convertir-se en una estrella de la faràndula.
La pel·lícula ens parla d'un tema semblant a 'X', com és la persecució d'un somni a dins del món de l'espectacle. Dit això, més que el que explica la pel·lícula aquí l'important és el com, i que Mia Goth llueix en el seu paper. El seu paper ens recorda a un reciclat del cas Lizzie Borden, assassinant als seus éssers estimats amb una destral, però més enllà dels crims de la pel·lícula (que n'hi ha forces), el que ens ha encantat és el perfil de personatge que ha creat Mia Goth. Construeix un personatge molt emocional, somiador, tèrbol, simpàtic, innocent... tot un poema de persona que enriqueix la versió d'ella coneguda a 'X'. La pel·lícula, com el seu títol indica, és ella, però és que ella sola ja omple la pantalla. La seva interpretació és memorable i ens atrevim a dir que està d'Oscar.
L'altre punt rellevant és el tractament de la imatge que aplica Ti West a la pel·lícula. El director recicla els decorats d''X', com són la granja i l'entorn natural (camp de panotxes i l'estany amb el cocodril), i li afegeix elements escènics clàssics que simulen el 1918, a més del vestuari, maquillatge i perruqueria. El muntatge, la banda sonora (espectacular) i la fotografia saturada, aquesta última acompanyada per una escenografia conscientment acolorida (tot i que acartonada) que dóna molt de joc, crea una pel·lícula de tall 100% clàssic. D'aquesta manera, West impregna a les imatges de l'essència del cinema clàssic nord-americà d'una manera molt creïble.
Perquè 'Pearl' és cinema clàssic estèticament, i narrativament també malgrat la dosi punk que li afegeix el director amb les escenes de terror, fent de tot plegat una bonica paròdia. Perfila a una psicòpata de manual que no negarem que es fa estimar, i que a més ens regala alguna de les escenes gore més repulsives de l'any. 'Pearl' és un drama, una comèdia, i una obra de terror, així, tot a l'hora. Millor que X? Potser si, però el que tenim clar ara mateix és que la cinefília clàssica que aplica West sumat al talent majúscul de Mia Goth és per treure's el barret.
0 Comentaris