[Crítica] TALES FROM THE OCCULT - Fruit Chan, Fung Chi-Keung, Wesley Hoi Ip Sang, 2022

 

-DIRECCIÓ: Fruit Chan, Fung Chi-Keung, Wesley Hoi Ip Sang

-GUIÓ: Fruit Chan, Fung Chi-Keung, Wesley Hoi Ip Sang, Ryan Wai-Chun Ling, Ho Siu-Hong, Stanley Wong

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 111 min.

-PAÍS: Hong Kong

-MUSICA: Henry Lai

-FOTOGRAFIA: Kwan Pun-Leung, Benny Chan, Ming Wong, Kwan Pun-Leung, Sunny Wong

-REPARTIMENT: Richie Ren, Cecilia So, Cherry Ngan, Jerry Lamb, Lawrence Cheng, Charm Man Chan, Wing-Sze Ng, Hoi-Yin Ng, Kelvin Kwan

-PRODUCTORA: Media Asia Films, Movie Addict Productions

 


'Tales from the occult', una producció de Hong Kong que acull tres històries de por basades en llegendes urbanes del país i que han estat dirigides per tres directors diferents, entre ells Fruit Chan (Dumplings).


Aquesta unió de forces presenta tres històries se situen en un centre comercial maleït, en un pis luxós de la ciutat on hi ha aparicions fantasmals, i per les escales d'un edifici on un espectre blanquinós es passeja com si res. Terror i sàtira social per a tres històries que cap d'elles funciona.


El resultat és pèssim. Si bé les tres històries tenen estils diferents i fins i tot es palpa l'esforç dels directors per intentar espantar i plantejar arguments amb certa complexitat, la pel·lícula és un intent fallit d'incomodar l'espectador. Una primera història molt propera al J-horror amb fantasmes i malsons que no s'entén, una segona que s'aventura al streaming narrant l'horror en directe, i un tercer curtmetratge també de fantasmes però més centrat en la comèdia. Cap d'ells és defensable i podem dir sense pèls a la llengua que estem davant d'una de les pitjors pel·lícules que hem vist aquest any.


I l'experiència ens diu que els orientals tenen una concepció de l'horror molt basada en malediccions i passats tempestuosos, i a l'hora de narrar-les sovint empasseguen amb la mateixa pedra: històries amb narrativa confusa, humor absurd que només ells entenen, i interpretacions poc naturals. 'Tales from the occult' té tots aquests defectes. En conseqüència es fa llarga. Només salvable de la crema són alguns espants que més o menys funcionen i algun bri d'humor que per tant absurd que és fa gràcia, per no plorar.


Una producció barata que remet al folklore local hongkongués que es nota desvirtuada de talent i capacitat de sorpresa. No fa por, no veiem la sàtira per enlloc, i les històries són poc interessants. No perdis el temps amb ella.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris