[Crítica] VENUS - Jaume Balagueró, 2022


-DIRECCIÓ: Jaume Balagueró

-GUIÓ: Fernando Navarro, Jaume Balagueró. Història: H.P. Lovecraft

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 100 min.

-PAÍS: España

-MÚSICA: Vanessa Garde

-FOTOGRAFIA: Pablo Rosso

-REPARTIMENT: Ester Expósito, Ángela Cremonte, Magüi Mira, Fernando Valdivieso, Federico Aguado

-PRODUCTORA: Pokeepsie Films, The Fear Collection

 


 

'Venus' explica com un meteorit cau a la Terra i allibera alguna cosa diabòlica. Aquesta cosa resulta ser un dimoni que espera ser reencarnat en un humà que triarà ell mateix. Partint d'aquí, la trama principal explica com una gogó roba uns paquets d'èxtasi a un clan mafiós i fuig amb el botí, havent-se de refugiar després al pis de la seva germana i neboda, que viuen a l'edifici Venus a la perifèria de Madrid. Un cop allà, descobrirà que l'edifici amaga quelcom maligne.


La pel·lícula barreja dos gèneres, com són el thriller i la bruixeria, fins a entrellaçar-se en un clímax final espectacular ple d'acció i horror. No estem davant el millor Jaume Balagueró, però el director de Lleida regala una festa d'aquelles que els fans del gènere sabran apreciar. Una festa on el drama humà es barreja amb el còsmic i arriba a una part final que dinamita la situació convertint-la en estranya i fascinant. Allà hi fa convergir estils que recorden l'univers de Clive Barker, el cinema satànic dels anys setanta, un thriller d'acció violent, i l'acció brutal d'una heroïna desbocada. Tot en un, i a dins l'edifici Venus. I en efecte, 'Venus' és una festa que encaixa molt bé en un festival de cinema, però una festa que vista fredament no és del tot satisfactòria.


'Venus' té un problema, i és la dispersió d'idees. Balagueró sembla no trobar el to adequat a la pel·lícula i aposta per una barreja de terror còsmic, amb thriller mafiós i drama familiar, partint d'una molt lliure adaptació del relat de Lovecraft “Els somnis a la casa de la bruixa”. Tot plegat, partint dels codis de 'Musa' i aproximant el film cap al veritable referent de l'obra, que és 'La llavor del Diable' de Polansky. El resultat es veu poc cohesionat i desenvolupat, i en acabar l'obra es detecten amb facilitat algunes incoherències en el guió. Tant de bo hagués hagut un major desenvolupament de la mitologia que s'exposa a l'obra i menys fixació amb la persecució mafiosa.


Hem trobat a faltar també una posada en escena de l'edifici Venus més decrèpita. El text original parla d'un edifici ruïnós en zona d'extraradi, i al film no es percep ni la perifèria ni la decadència, restant certa foscor a l'espai escènic i virtuosisme en els moments d'horror. Però la banda sonora és una gran aliada a Balagueró, així com un repartiment molt bo on sobretot brillen les tres iaies veïnes, que estan terrorífiques i ens recorden a les tres mares d'Argento.


Però Ester Expósito interpreta la Lucía, que és la protagonista i ànima de l'obra. Aquí demostra que no només és una Barbie d'Instagram firmant una interpretació molt física que li exigeix lluita, ball i drama. A més, i com tots els humans, aquí es reinterpreta. És a dir, que passa de la foscor a la humanitat, i de la humanitat a... ja ho veureu. Forçar-se a ballar és lluitar contra un drama humà que la persegueix, i a 'Venus' la Lucia balla fins a l'extenuació.


Tot plegat no sabem molt bé quina mena de pel·lícula hem vist. Com a pel·lícula de terror còsmic no acaba de tenir les idees ben desenvolupades, com a drama familiar no hi ha un rerefons ben treballat, i com a thriller mafiós creiem que té massa pes al conjunt. Trobem a faltar més bruixeria, convertir l'obra en una nova 'Lords of Salem', i deixar de banda bona part dels personatges mafiosos que són irrellevants i no fan més que despistar del que realment interessa a l'espectador, que és l'experiència de Lucia a l'edifici Venus. Tampoc entenem un humor forçat que no necessita la pel·lícula. Però el que tenim clar, malgrat el to desdibuixat de 'Venus', és que hem viscut una festa en tota regla. Una festa que demana fer ballar a la Lucia, en un tram final on aquesta es converteix en un àngel de venjança exterminador en mig d'un ritual diabòlic. 'Venus' és una experiència molt divertida per un fan de l'horror, però podria haver sigut molt millor.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris