Crítica: WATCHER - Chloe Okuno, 2022

Maika Monroe a Watcher
 

-DIRECCIÓ: Chloe Okuno

-GUIÓ: Zack Ford, Chloe Okuno

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 95 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Nathan Halpern

-FOTOGRAFIA: Benjamin Kirk Nielsen

-REPARTIMENT: Maika Monroe, Burn Gorman, Karl Glusman, Daniel Nuta, Aida Economu, Madalina Anea, Tudor Petrut, Gabriela Butuc, Bogdan Farcas, Ioana Abur, Stefan Iancu, Florian Ghimpu.

-PRODUCCIÓ: Imagenation Abu Dhabi FZ




Ningú més que les dones saben el que són les mirades masculines cap a elles de persones anònimes, i d'això vol parlar Chloe Okuno en el seu debut al cine: 'Watcher'. De mirades tracta la pel·lícula. D'aquelles mirades que a vegades tenen resposta femenina i fan brotar una suposada llicència a l'home la qual no ha estat autoritzada. Evidentment, 'Watcher' és un film que funciona millor a un públic femení.


La pel·lícula explica com una parella s'instal·la a Bucarest (Rumania), una ciutat on Julia (Maika Monroe) li és estranya completament: un idioma diferent, no té amics, ni tampoc treball. Això li suposa problemes d'adaptació, però la seva estada a la ciutat es converteix en un malson quan un dia s'adona mirant per la finestra de casa que un veí de l'edifici del davant la mira...


La fortalesa de 'Watcher' radica en la qualitat interpretativa d'una Maika Monroe pletòrica que es manté durant tot el metratge com una paranoica que no compta amb la credibilitat del seu marit. El tractament de thriller psicològic que aplica Okuno és incisiu als temors d'una protagonista desesperada i també les falses llicències que pot tenir tornar una mirada, creant així una espècie de manifest per a creure a les dones, plasmant una por quotidiana que no hauria d'existir. Dit això, 'Watcher' no és una pel·lícula de por, però ens parla de la por.


Aquest malson de la protagonista ja comença a la primera escena del taxi quan ella depèn del seu marit per entendre l'idioma romanès. No sap si la insulten o la menyspreen, i això la converteix en vulnerable. Una vulnerabilitat que el seu veí aprofita i converteix en terror. I insistim que 'Watcher' no és una pel·lícula de terror, però té elements de misteri propers al cinema de Hitchcock i un tractament de la llum que genera moments d'intranquil·litat. Un film intel·ligent, crític, dramàtic i a estones terrorífic. Tot plegat esclata en un tram final on arriba la sang i la violència d'una forma força explícita que els fans del gènere de terror aplaudiran.


La mirada de l'espectador també acaba sent fixada, però a la pantalla, en aquest magnífic thriller psicològic que atrapa des del minut u. Un malson per a la protagonista plasmat amb brillantor per una debutant com és Chloe Okuno que demostra que amb un pis, dos carrers, i un gat es pot ser crític amb la societat i regalar alhora una pel·lícula entretinguda com poques. Potser no explica res que no sapiguem, però és bo recordar-ho.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris