 |
| David Dastmalchian |
L'actor David Dastmalchian interpreta el presentador televisiu Jack Delroy en el paper de la seva vida.
El Diable com a convidat
31 d'octubre de 1977: nit d'ànimes. Night Owls és un programa televisiu de tipus talk show on el presentador Jack Delroy fa entrevistes a convidats. Marcat per la tràgica mort de la seva esposa fa just un any i per les baixes audiències del seu programa, Delroy desesperat planeja un especial Halloween del seu programa.
Els germans Colin i Cameron Cairnes dirigeixen Late nigh with the Devil, una producció australiana de terror que mostra un programa de televisió dirigit als noctàmbuls amb entrevistes a convidats. La pel·lícula és el retrat d'una societat com la dels anys 70 i 80 apassionada per l'ocultisme, en temps de Charles Manson cometent atrocitats amb la seva secta així com l'aparició d'Anton LaVey, fundador de l'Església de Satan, a més del canibalisme televisiu disposat a tot per recollir bones audiències. En aquest context, la pel·lícula comença després de la seqüència d'obertura i els crèdits inicials, amb l'edició de Halloween del programa Night Owls on, com el títol de la pel·lícula indica, hi assisteix el Diable com a convidat. És tot un muntatge televisiu?
La pel·lícula es narra com si es tracés d'un programa de televisió de fa 50 anys, és a dir, com si l'espectador fos realment l'espectador del programa. El desenvolupament del Night Owls avança a base d'entrevistes a personalitats i col·laboradors del programa, els quals mentre estan en directe noten i fins i tot viuen situacions estranyes que no constaven al seu guió: vòmits espontanis de substàncies negres, la sospita d'un tertulià de la presència d'esperits, o una possessió demoníaca en directe, entre altres detalls. La pel·lícula suggereix el mal en directe i fa alertar el presentador de Night Owls que quelcom no va bé, però l'espectador des de casa contempla com a part del show. Només les escenes fora de càmera deixen clar que no tot és la màgia televisiva, amb els col·laboradors del programa comentant la seva intranquil·litat. Aquestes escenes, rodades en blanc i negre, les considerem com el principal error del film, ja que treuen l'espectador del remolí diabòlic que és el Night Owls, que xucla l'espectador cap al clímax final on li espera el mateix Diable. La pel·lícula demanava ser semblant a Historia de lo oculto i jugar més pel suggeriment.
L'actor David Dastmalchian interpreta el presentador Jack Delroy, un actor amb un aspecte peculiar que, malgrat no haver sigut mai protagonista de cap pel·lícula, la seva cara ens és familiar per haver-lo vist en altres produccions com The Boogeyman (2023), The Suicide Squad (2021), o fins i tot la recent The Oppenheimer (2023). És el paper de la seva vida, amb presència escènica, i que desprèn tristor i desesperació.
Late night with the Devil és una pel·lícula que millor no explicar massa coses del seu desenvolupament, i avançar com un espectador més del Night Owls cap a un delirant clímax final. Un film influenciat per clàssics com L'exorcista i La llavor del Diable, així com dels programes talk show dels anys 70 i 80. Un exercici d'estil retro molt ben treballat en la posada en escena i postproducció, que eleven l'obra com una de les millors pel·lícules de terror indie d'enguany. Val molt la pena.
0 Comentaris