The Primevals és va concebre com la producció més ambiciosa de la Full Moon de Charles Band als anys 90, quan va ser rodada. Era tota una proesa dels efectes especials en stop-motion.
El somni de David Allen
El difunt cineasta David Allen és el director de The Primevals. Representa la culminació d'un somni per aquest mestre dels efectes visuals, que va començar a concebre als anys setanta com un vehicle per als seus experiments stop-motion. Finalment, va començar a dirigir la pel·lícula el 1994, el guió de la qual havia escrit amb el seu company d'efectes Randy Cook ('La Porta') i amb Charles Band de productor (per a qui havia donat vida a tota mena de bèsties com les marionetes de 'Puppet Master' i 'Subspecies'). Aquesta resultava ser la producció més gran i ambiciosa de Full Moon fins a la mort d'Allen el 1999, quan va quedar aturada la postproducció.
Aquest somni de David Allen avui ja ha estat culminat i presenciat a Sitges. És una meravella de pel·lícula, molt per sobre la mitjana de produccions de la Full Moon, malgrat reproduir clixés de la pitjor sèrie B dels noranta. The Primevals és l'aventura d'uns científics que viatgen al Nepal a la recerca del Ieti, el conegut com l'abominable home de les neus, després que fos vist un exemplar viu. El desenvolupament de la història està influenciada per clàssics com Viatge a centre de la Terra i Indiana Jones, desenvolupant una història infantil on les casualitats i les situacions heroiques imperen i els bons són molt bons i els dolents dolentíssims. És la màgia de la sèrie B. A propòsit d'això, hi ha moltes animacions en stop-motion, el gran llegat de David Allen tot emulant el seu mestre Ray Harrihausen: el Ieti, reptilians, extraterrestres, ensorraments... una festa dels efectes especials primitius generosa, així com vista amb ulls d'avui amb un punt d'ingenuïtat. I tot acompanyat per una banda sonora composta pel gran Richard Band que és menys juganera que en altres produccions de la Full Moon i, en canvi, sí més emocionant, fins al punt que ens recorda El Senyor dels Anells. Pell de gallina.
The Primevals l'hem de contemplar com un producte d'arqueologia cinematogràfica que arriba gràcies a l'esforç de mecenes i de l'interès de Charles Band en culminar el projecte dècades després que quedés aturat. Insistim, la pel·lícula és una obra infantil amb escenes d'acció en stop-motion que agradarà als fans de la Full Moon, i poc més. Actuacions pèssimes, personatges tibetans irrellevants, situacions previsibles, i en general mil tics del cinema de sèrie B més trillat. Però se'n desprèn una màgia que només es pot apreciar amb els ulls d'aquell nen que portes a dins, que va créixer amb aquest cinema on tot era màgic, i que Richard Band amb la seva música t'hi teleporta. Sigueu feliços.
0 Comentaris