Peter Dinklage interpreta el nou superheroi Toxie, per combatre la corrupció política i la contaminació.
Torna un renovat Toxie
Un conserge anomenat Winston Gooze acaba impregnat d'uns residus tòxics que el transformen en un poderós mutant. És el naixement del Venjador Tòxic, el nou Toxie creat per Macon Blair (Green Room) inspirant-se en el clàssic The Toxic Avenger de la productora Troma. Una actualització de la idea original amb una estètica fresca, esperit punk i missatge ecologista.
Blair aposta pel respecte al material original escenificant de nou la ciutat Tromaville on impera la corrupció política i la contaminació, que només un superheroi pot ajudar a canviar. El nou Toxie interpretat per Peter Dinklage ("Joc de Trons") té una estètica de menors proporcions i imatge facial diferent, però el fons bondadós del Toxie original queda ben escenificat. A més, els seus actes heroics sempre venen acompanyats per tota mena de salvatjades gore que Blair mostra sense tabús, malgrat abusar d'efectes especials digitals. Molta acció, molta sang i molta festa.
Més dubtes ens genera l'escenificació de Tromaville, que no és tan embogida com requeriria una pel·lícula de The Toxic Avenger. Li trobem a faltar molta bogeria, que tothom estigui boig i no només uns quants dolents, també que es veiés una ciutat més bruta, també brutal, i sobretot el que fa especial la saga: ser políticament incorrecte. Aquí és tot molt més formal i seriós en comparació amb l'original, i alguns personatges com l'interpretat per Elijah Wood -espectacular la seva caracterització- els veiem desaprofitats. Per la seva part, Kevin Bacon fent de polític, se'l veu còmode amb la seva personalitat narcisista i psicòpata. Amb tot, aquesta revisió es veu infantil, domesticada, amb bons i dolents, massa evident dels problemes socials, i lluny d'aquell ambient embogit creat per Lloyd Kaufman i Michael Herz que ho feia tot tan especial.
Aquest remake de The Toxic Avenger és una mirada moderna al clàssic Troma amb un Toxie estèticament diferent, i una història de justícia i ecologisme narrada amb intensitat. Una obra pensada per atraure nous fans i que no negarem divertida. No és una mala pel·lícula, però toca un clàssic, i Macon Blair no aconsegueix que a seva revisió tingui la personalitat suficient per ser valorada sense comparar. El clàssic segueix existint i l'aparició de Lloyd Kaufman ens ho fa recordar, per dir-nos indirectament que la seva obra segueix vigent i funcionant bé, i que aquest remake serà oblidat amb poc temps.
0 Comentaris