'THORNS': Entrevista al director Douglas Schulze

L'experimentat director de cinema Douglas Schulze fa anys que dirigeix pel·lícules de terror i algunes d'elles duen incorporat contingut religiós cristià, com a Hellmaster (1992), llargmetratge amb el qual va debutar al cinema. Ell no amaga la seva educació catòlica i el seu interès a fer reflexionar l'espectador a través del cinema amb les seves inquietuds, i un exemple d'això és el seu nou treball titulat Thorns (“Espines” en català).

Thorns és una pel·lícula de terror de baix pressupost que es planteja la naturalesa de l'infern, de si és quelcom físic o anímic, a més d'incorporar a les imatges nombroses escenes de violència extrema i gore del què agrada veure als més fans del gènere de terror. En el seu repartiment hi trobem l'actor Doug Bradley, qui va interpretar Pinhead a saga Hellraiser.

Podeu llegir la nostra crítica en aquest enllaç.

El Festival de Sitges 2023 va seleccionar Thorns per a la secció Brigadoon, i la seva projecció es va realitzar el dissabte 7 d'octubre a la nit, el dia de més afluència de públic al festival. El director Douglas Schulze va assistir-hi com a convidat per fer la presentació, una ocasió que vàrem aprofitar per entrevistar-lo i així analitzar conjuntament el significat de l'obra. Estem molt agraïts per la seva atenció.





1- Produeixes, escrius, dirigeixes i fins i tot feies la música de Thorns. Feia temps que volies fer la pel·lícula? Quines dificultats t'has trobat?

La idea que l'infern sigui un planeta dins del nostre sistema solar, potser un planeta no descobert o nou, m'ha intrigat des de fa temps. El guió es va escriure fa tres anys i tenia un abast més gran. Per motius pressupostaris l'hem reduït. Encara m'agradaria fer la visió més àmplia, com una mena de seqüela. Les dificultats van ser fer que la història funcioni amb el pressupost limitat. És una pel·lícula amb gran efectes de maquillatge i no volíem comprometre-ho. Així que va implicar moltes revisions del guió i fer funcionar un vaixell ajustat al plató.

I gràcies per la menció de la música. Aquesta és la primera vegada que faig partitura d'una pel·lícula meva i va ser un repte enorme. Quan vaig escriure Thorns vaig sentir el tema al meu cap, així que vaig utilitzar un iPad i una aplicació de música per produir un tema aproximat. L'objectiu original era donar aquesta feina a un compositor. Però quan vaig mostrar un tall aproximat amb el meu tema temporal a alguns amics, em van animar a fer més. He tingut la sort de treballar amb alguns compositors i músics increïbles al llarg dels anys. Diego Navarro, Chuck Cirino, David Bateman i Erik Bobo de Cypress Hill. He après bastant i vaig sentir que aquest era el moment adequat per créixer pel meu compte musicalment parlant. Com que la pel·lícula té un ambient retro, vaig treballar, principalment amb sintetitzadors i aplicacions que em podrien donar aquest ambient Carpenter. Els periodistes de cinema han citat la partitura com un punt fort, així que n'estic orgullós.



2- Considero Thorns una pel·lícula pessimista sobre la humanitat. L'hem de considerar com a tal?

La vaig escriure amb un cert sentiment i perspectiva en ment. La història tracta sobre la lluita de la humanitat entre les idees del lliure albir i la predestinació. Planteja la pregunta: pot la humanitat canviar la seva naturalesa autodestructiva o estem destinats a viure un apocalipsi horrible? El nostre heroi lluita amb aquests conceptes. Sense que ell sàpiga, hi ha un moviment secret una mica calvinista que ha estat observant el cel, esperant un senyal de la fi dels temps. I tots sabem què passa quan seguim esperant i resant per alguna cosa, no?


3- Potser és la meva imaginació, però el missatge religiós de Thorns em recorda el corrent cristià del catarisme (segles X-XIV). Coneixies aquest moviment religiós? Et va influir per escriure el guió?

El calvinisme va ser una mena d'inspiració per a la pel·lícula amb la seva base en la predestinació. Això va proporcionar un ímpetu o marc específic per construir. Crec que el catarisme va abraçar una mena de concepte de Déu doble? Certament, fascinant, però no va tenir una influència directa per a Thorns.


4- En pel·lícules anteriors ja havies tocat el tema de la religió. És aquest un tema que t'interessa? O simplement t'agrada treballar-lo amb el gènere de terror?

Vaig créixer en una llar catòlica on la religió era inicialment una gran part de les nostres vides. Però només vaig anar a l'escola catòlica durant uns quants anys i després ens vam traslladar de Detroit i vaig canviar d'un dia per l'altre a l'escola pública. L'església i la religió es van esvair lentament de la nostra família. A mesura que em vaig fer gran, suposo que vaig sentir i encara sento curiositat pel que vaig deixar enrere. Hi ha una mica de sensació d'incomplet. Naturalment, estic fascinat per les coses que tenen a veure amb l'ànima i l'esperit i, més recentment, com encaixem en el paisatge del cosmos tot això. El seu espai per a la religió és a l'espai exterior? Dit això, no sóc un gran fan de les religions organitzades.


5- Quan veus Thorns es fa inevitable pensar en Hellraiser. Com ha influït el treball de Clive Barker en la pel·lícula? D'altra banda, et preocupa que la gent pensi en Hellraiser quan vegi la pel·lícula?

Durant l'escriptura hi havia alguna influència a nivell subconscient. Vull dir que vaig créixer veient grans pel·lícules de terror i llegint molta literatura de terror, així que segur que m'he sentit influenciat per aquestes coses. Fa anys em van regalar el joc Damnation Game i em va captivar l'estil d'escriptura de l'autor. Era i encara és molt fosc, però també poètic, com una mena d'Edgar Allan Poe. Clive Barker va elevar la ficció de terror. Però quan vaig escriure el guió de Thorns va ser Hellraiser un punt de referència conscient? en absolut. Mentre desenvolupava el pla visual, vaig decidir que volia mostrar el monstre i va ser llavors quan suposo que es podria dir que vaig mirar grans pel·lícules de monstres dels anys 80. Així que en el disseny de la pel·lícula Hellraiser va ser "inspirador". Poc després, tot el pla visual va prendre aquesta vida d'homenatge pròpia. Vaig salpebrar les escenes amb homenatges a tota una sèrie de pel·lícules de terror dels anys 80. Em preocupa que la gent pensi en Hellraiser mentre la mira? No. Mira, a Doug Bradley li agrada molt la pel·lícula i també a la seva companya cenobita Barbie Wilde i a una legió creixent de fans de Hellraiser que l'han vist als festivals. Així que crec que la pel·lícula es manté per si sola.


6- Però l'elecció de Doug Bradley en el paper de sacerdot no sembla gens casual. Va ser fàcil contactar amb ell i aconseguir que acceptés participar a Thorns? Com va ser l'experiència de treballar amb Doug Bradley?

Vaig tenir una relació prèvia amb el gerent de Doug que, per cert, em va suggerir apropar-me a Doug. Estàvem parlant d'idees de càsting i va sorgir el nom de Doug. Li vaig entregar el guió i li va agradar la part de l'arquebisbe, i va gaudir molt del conjunt. Em vaig posar molt feliç perquè feia anys que volia treballar amb en Doug. L'experiència va ser més del que podria haver esperat. Doug ve preparat. Té aquests llargs monòlegs i, presa rere presa, mai va renunciar ni oblidar una sola línia. La major part de la seva actuació a la pel·lícula es compon de primeres preses. El meu major repte era haver de mantenir-me en el mode director, ja que de tant en tant passava al mode públic simplement gaudint de la seva actuació.


7- El maquillatge del doctor Malik sembla molt complex. Com va ser el procés de caracterització? Vàreu trigar molt de temps a trobar l'aspecte final?

Els artistes d'efectes de maquillatge Dan Phillips i jo vam tenir llargues discussions sobre l'aspecte del monstre. Volíem una cosa especial i única. Originalment, el monstre havia de començar com un cap sense forma gairebé de cera que, gradualment, agafa forma i detall. Però amb les restriccions pressupostàries vam anar directament al producte final. Va trigar diverses hores a aplicar el maquillatge cada dia. No són màscares tirades, el maquillatge està format per múltiples capes de pròtesis. El magnífic actor que hi ha darrere de la màscara és Bo Shumaker, que tenia experiència com a submarinista i el va ajudar a mantenir la calma portant una màscara sense ulls durant hores i hores. Ell descriu tota l'experiència com a molt claustrofòbica.


8- Llavors, Bo Shumaker estava cec durant el rodatge?

Sí. Tenia dos ajudants que el portaven amb la mà des de la cadira de maquillatge fins al set de rodatge. Necessitem ventiladors de refrigeració entre les preses mentre suava sota el maquillatge restrictiu. No estic segur que pensava mentre fèiem el rodatge, però a jutjar per la reacció de l'audiència ell creu que va valdre la pena.


9- Els FX són una festa gore. Et va preocupar que la sang i la violència quedessin bé a la pel·lícula?

Sí. Tenia estàndards alts per al departament de maquillatge. De fet, vam tornar a gravar dues seqüències on vaig sentir que el gore havia de ser més eficaç i visceral. Crec que Dan Phillips i el seu equip van fer una feina increïble.


10- L'escena de la llimac al vàter em sembla molt divertida, i em recorda a la sèrie B dels anys 80. Parla'm d'aquesta escena? Com va ser el teu rodatge?

En tots els grans clàssics [de la sèrie B] dels anys 80 hi ha escenes sagnants i exagerades sense por de fer riure al públic. Així que vam decidir fer l'escena del monstre del vàter de forma divertida, i a més també és un homenatge a un clàssic (no diré quin). Així que l'escena exagerada va ser la nostra manera de reconèixer al públic que estàvem fent una pel·lícula de monstres retro. A jutjar per les reaccions del públic sembla que els agrada i la identifiquen com la favorita.


11- Finalment, t'ha passat pel cap una seqüela (o preqüela) de Thorns?

Sí, el tractament original era una història molt més gran. En escriure el guió vaig haver de triar centrar-me només en dos personatges; Gabe i la monja. A la història original hi ha tres nens que tenen una mena d'habilitat col·lectiva per lluitar contra el mal. Espero explorar-ho més amb una seqüela.