'WAKE UP': Entrevista a Yoann-Karl Whissell i François Simard (RKSS)

Yoann-Karl Whissell i François Simard al Festival de Sitges

Els directors de Turbo Kid van tornar al Festival de Sitges 2023 per presentar dues noves pel·lícules de terror: Wake Up i We are zombies.

Roadkill Superstars

Coneguts com a RKSS (sigles de “Roadkill Superstars”), Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell són tres directors canadencs que es van donar a conèixer internacionalment amb l'aclamada Turbo Kid (2015), pel·lícula postapocalíptica amb vocació retro que suposava el seu debut al llargmetratge. Uns anys després de l'estrena de Turbo Kid arribaria el seu segon film: Estiu del 84 (2018), una pel·lícula més terrenal sobre uns adolescents que sospiten que el seu veí és un assassí en sèrie.

El seu estil encarat a l'entreteniment de gènere amb esperit vuitantè, els ha consolidat com uns dels talents més importants del cinema de terror i fantàstic actual. La seva petjada és ben sòlida amb tan sols dues pel·lícules que, per cert, han estat distribuïdes a l'estat espanyol a través de l'empresa A Contracorriente.

Enguany, els RKSS han presentat al Festival de Sitges 2023 dues pel·lícules noves: Wake Up i We are zombies. La primera és un slasher que adapta un guió escrit per Alberto Marini ('Mentre dorms'), mentre que la segona adapta un popular còmic de zombis titulat 'Los zombies que se comieron el mundo' (editat per Norma Editorial). Totes dues van ser rebudes amb molt d'entusiasme per part del públic del festival.

Aprofitant la visita dels RKSS a Sitges per presentar les seves noves pel·lícules, vam tenir l'oportunitat d'entrevistar-los i comentar Wake Up, la pel·lícula que havíem vist a la Sala Tramuntana el dia anterior (We are Zombies encara no s'havia projectat al festival). Anouk Whissell no va poder assistir a l'entrevista per motius de salut, però François Simard i Yoann-Karl Whissell ens van atendre, i amb gran simpatia i proximitat van comentar-nos les claus per entendre Wake Up. Per cert, és una pel·lícula gairebé catalana, ho sabíeu?

Podeu llegir la nostra crítica de Wake Up a l'enllaç.

Imatge de Wake Up

-Heu tornat al Festival de Sitges per a presentar dues pel·lícules que no tenen el factor nostàlgic dels 80 de les vostres anteriors obres. Us feia por l'etiqueta?

Yoan-Karl Whissell: Està clar que és per por que ens posin una etiqueta. Tot i això, sempre hi ha una mica de nostàlgia en tot el que fem, perquè les nostres pel·lícules estan connectades amb la nostra infància. Però és cert que no volíem ser “la gent que fa pel·lícules dels 80”. Això és quelcom molt important per nosaltres, que el públic no ens encaselli en un estil en concret. Turbo Kid era molt diferent d'Estiu del 84, i aquesta és molt diferent de We are zombies, i We are zombies de Wake Up. Volem que el nostre cinema sigui així, sempre un nou repte, de trobar noves maneres d'explicar històries. I fer pel·lícules de terror, però sobretot no volem que ens encasellin dins d'un estil. Ens encantaria també fer pel·lícules d'acció i de ciència-ficció, perquè hi ha moltes maneres d'explicar històries i volem passa'ns-ho bé.

François Simard: Quan t'etiqueten estàs atrapat en una casella. Ens agrada explorar i evolucionar fent coses esbojarrades, com per exemple fer dues pel·lícules alhora.



-Wake Up és una adaptació d'un guió d'Alberto Marini. Com us arriba aquest projecte? I què us va cridar l'atenció del guió?

Y-KW: Primer de tot, dir que és un honor haver rebut aquest guió. Vam tenir molta sort, perquè We are zombies té els mateixos productors que Wake Up. Mentre treballàvem amb We are zombies, un dels socis dels nostres productors ens va dir que tenia aquest altre guió, i ens els va donar perquè el llegíssim i quan vam veure el nom a la primera pàgina vam dir: “ostres, això és fantàstic!”. Abans de passar la primera pàgina ja estàvem convençuts i quan el vam acabar de llegir, era tan bo... com un slasher diferent del que s'havia fet abans. Ens venien al cap moltes idees, i vam sentir com si ens haguessin beneït per tenir això a les mans.

FS: Ens van preguntar si estàvem segurs de si volíem fer dues pel·lícules alhora i vam acceptar. La postproducció de We are zombies i la producció de Wake Up gairebé es van trepitjar. Som tres directors i per descomptat podem fer dues pel·lícules alhora (riu), però reconec que ha estat dur. Ara que som aquí a Sitges presentant-les ho tornaria a fer amb els ulls tancats.

Y-KM: Som tres directors, per tant, tres pel·lícules a l'any també les podríem fer!



-Aquestes idees que us van sorgir entenc que servien per fer-vos vostre el guió.

Y-KM: Això ho fem amb tots els guions, perquè quan el treballes t'acabes infusionant en ell. El que veus a la pantalla és el que hi ha al guió, i el que impregnem al guió és el nostre estil i ritme, la nostra mirada, la manera com construïm el món i crec que és una de les coses que fem millor, si és que ens podem llençar floretes (riu). La construcció d'un món és agafar les paraules i fer-les visibles. Espero que hàgim fet una bona feina. Tothom que ha vist la pel·lícula li ha encantat, i per començar vull dir-los que moltes gràcies.



-A la pel·lícula hi ha molt talent català: producció, vestuari, música, maquillatge, etc. Com acaba tot aquest talent a la pel·lícula i com ha sigut treballar amb ells?

Y-KW: Wake Up és una pel·lícula catalana! Va néixer a Barcelona perquè la majoria dels companys venien de Barcelona, i per aquest motiu és una pel·lícula catalana. També per això Wake Up havia d'estar a Sitges. Això si, la vam gravar a l'illa de Gran Canària.

FS: Teníem moltes ganes de l'estrena a Sitges i per fi és aquí, i serà una bona reunió familiar.



-Un dels artistes que hi ha participat és l'Arnau Bataller, el compositor de la música. La música em sembla molt important a Wake Up. Com vau treballar amb ell?

Y-KW: Normalment, la persona que fa la música d'una pel·lícula nostra és una amistat, però aquest cop per primera vegada hem treballat amb algú diferent per fer-la. Treballar amb l'Arnau va ser increïble. És un artista molt generós i té idees genials, i ens van semblar com treballar amb un amic. Ell venia i ens portava idees, nosaltres li donàvem apunts, i era tot com un anar i venir molt fàcil. La música de la pel·lícula és increïble, i el que se sent a Wake Up fa que tothom quedi impressionat. És la persona més simpàtica del món.

FS: Al principi estàvem nerviosos perquè era un model de treballar diferent. Estàvem acostumats a treballar amb el nostre amic, però treballar amb l'Arnau va ser un plaer i tornaríem a treballar amb ell molt a gust. Repetirem, segur.

Y-KW: Ens encanta Barcelona!



-Wake Up és bastant violenta, però, en canvi, no té gaire sang. No us han permès ser més explícits?

Y-KW: En vam parlar amb els productors, i ens van marcar que la pel·lícula havia de ser apte per majors de 13 anys. A nosaltres ens agrada molt el gore, però ens deien que no ens passéssim gaire amb la sang, així que vam escoltar i vam fer que les matances fossin més malvades; és a dir, que les matances es veiessin brutals, però que al final fossin més bèsties que gore. Podíem haver tingut més sang, perquè les morts són malvades, com amb males intencions, i crec que si hi hagués hagut més sang a les morts la pel·lícula hauria semblat com de dibuixos animats pel que volíem dir.

FS: Aquells nens eren innocents, no es mereixien el que els passava i no volíem que el públic sentís que allò era massa per aquells nens, que no haurien de passar per allò. Jo vaig coeditar tota la pel·lícula i vaig haver de fer pauses, perquè veient un cop i un altre les matances va ser massa. Nosaltres som fans del terror, però t'arriba ben endins la violència de la pel·lícula.

Y-KW: Que hem fet!!!(bromeja)



-La pel·lícula també està rodada amb moltes escenes de foscor, imagino que això va ser un repte.

Y-KW: Si, va ser difícil. Vam utilitzar càmeres Sony Vega perquè pot capturar molta llum. No vull fer cap espòiler, però diré que hi ha una escena important de la pel·lícula que vam rodar amb total foscor i vàrem haver d'assajar molt amb la càmera els moviments de la gent perquè no xoquessin entre ells, ja que era totalment fosc. Com ho vàrem fer? Doncs, hi havia dues càmeres en aquella escena i era com preparar un ball, tothom es movia alhora. Havíem de trobar una nova tècnica de filmació per aconseguir fer el que volíem fer, perquè rodar amb foscor absoluta no s'havia fet mai en una pel·lícula. Volíem capturar la llum que emetia la pintura [evita espòiler] però sense fer servir llum fosca, perquè la llum fosca encara pots veure els ulls, i aquí havia de ser totalment fosc. No existeixen llums tan negres.

FS: Per fer això vam haver d'investigar molt, però vam tenir a l'equip el Léo [Léo Hinstin, encarregat de fotografia], que era la primera vegada que treballàvem amb ell, però ara ja forma part de la família. És un paio fantàstic i ho va assolir. Vam haver de fer moltes proves per trobar la fórmula i duu a terme les coses que volíem fer, i al final ho vam aconseguir. Vam quedar molt contents. Sabíem que si fèiem la nostra feina aquella seria l'escena que la gent recordaria en marxar del cinema i, de fet, a l'estrena de la pel·lícula aquí Sitges, la gent parlava d'aquesta escena. Així que estem contents, perquè va ser complicat fer-la.



-Més enllà de Wake Up se'm fa inevitable preguntar-vos per Turbo Kid 2. És sabut que existeix un guió, però no se sap quan començarà el rodatge. Hi ha novetats?

Y-KW: Necessitem que el govern canadenc ens doni el finançament per fer-la. A finals d'any entreguem el guió al Govern i esperem que diguin que si. Si diuen que no cercarem la manera de fer-la per un altre via, perquè algun dia ha d'acabar fent-se. Però esperem que el govern digui que si i tot sigui més fàcil i puguem tirar endavant per a començar a fer la pel·lícula.

FS: No és perquè no la vulguem fer, realment volem. Turbo Kid la considerem el nostre fill i, com dius, el guió fa temps que està escrit, així que només necessitem la benedicció del govern del Canadà. Esperem que diguin que si i puguem fer-la.



-Us fa por que s'estigui allargant tant aquest procés?

FS: Si.

Y-KW: L'Anouk estava preocupada perquè deia que ja seria massa gran el nen, però nosaltres li dèiem “sempre serà el nen”, i si esperem un parell d'anys més seguirà funcionant. A mi no m'importa que el nen tingui barba! Direm que en fer-se gran va tenir una adolescència problemàtica (riu).



-Porteu una llarga trajectòria dirigint junts, tant al curtmetratge com llargmetratge. Us plantegeu fer-ho algun dia per separat.

FS: Si un de nosaltres vol fer un projecte per separat portaria les altres dues persones al projecte. Ens agrada treballar junts perquè ens complementem i les coses són més fàcils. Ens és molt més divertit fer pel·lícules amb els amics que sols. Si algú de nosaltres rep un projecte per separat la resta estarem amagats dins la seva maleta. Hem treballat així durant més de 20 anys i ens surt tot natural. Al principi érem un grup d'amics fent pel·lícules junts i m'agrada la idea de mantenir aquest esperit. Continuarem treballant així i continuarem sent amics.



-Imagino que cadascú de vosaltres té punts de vista diferents de com fer les coses, i no sé si això us ha portat en alguna ocasió a tenir discrepàncies.

Y-KW: Discutim algunes vegades (riu). Sempre fem una pre-preparació abans de començar la preparació real amb l'equip, i en aquell moment debatem les coses i plantegem escenaris, perquè així quan hàgim de començar la preparació ja ho tinguem tot clar. Tenim una visió compartida, un objectiu comú a seguir.

-Moltes gràcies