[Crítica] Trash Humpers - Harmony Korine, 2009


-DIRECTOR: Harmony Korine
-GUIÓ: Harmony Korine
-ANY: 2009
-DURACIÓ: 78 min.
-PAIS: Regne Unit
-FOTOGRAFIA: Harmony Korine
-REPARTIMENT: Paul Booker, Dave Cloud, Chris Crofton
-PRODUCTORA: Coproducción Reino Unido-EEUU; Alcove Entertainment / O' Salvation




Crec que aquest bloc mereix fer un ressò al qual un servidor considera com la pitjor pel·lícula que s'ha projectat a Sitges en els últims anys. Lògicament no ho he vist tot, i segur que s'hauran vist coses pitjors, però entre les 25-30 pel·lícules que veig en cada edició de Festival, sens dubte la que recordo amb major grau d'indignació és Trash Humpers. Ou Yeaahh, sí! No la penso oblidar mai!!

Tot va començar una tarda de dissabte, en una d'aquestes sessions que ens aventurem a cegues atrets per una sinopsi interessant i pel buit que la meva graella de programació m'oferia, i d'aquesta manera em vaig llançar a la piscina amb un d'aquells títols rars que ningú vol veure de la secció Noves Visions. En arribar al cinema Prado els meus dubtes van començar a canviar per sensacions més positivistes, em vaig animar després de veure la llarga cua que arribava fins al final del carrer. Qui m'ho havia de dir, Trash Humpers? Tant interessava aquesta pel·lícula? En quin món viu per a dubtar de Trash Humpers ??? Som-hi!!, a lluitar per aconseguir una bona butaca.




Després, un cop dins i amb una butaca situada en un lloc magnífic, em vaig acomodar pensant que segurament em portaria la sorpresa del Festival, fins que els llums es van apagar... Com sempre, bogeria habitual dels aficionats al Festival amb l'entrada del goril·la més perillós de cinema que envaeix la platja de Sitges, fins que va començar, i... WTF??? Que cony era això??? O si, això era una MERDA -parlant clar-. Es tracta de Trash Humpers, una pel·lícula d'un no sé qui, que explica no sé què, i que tampoc m'interessa descobrir-ho. Un desastre que va fer desertar a molts espectadors i que un servidor va fer el mateix.

Aquest desagradable film -i no per el seu contingut- podríem considerar-lo com un petit homenatge al VHS, mostrant una successió de vídeos, no macabres sinó idiotes, en què uns nens amb les cares emmascarades de vell es dediquen a fer tota mena de perversitats, com masturbar amb contenidors, arbres, o cagar en qualsevol lloc... Fins i tot fer fel·lacions a branques d'arbres (!). També hi ha escenes en què es dediquen a destrossar coses, maltractaments a infants, etc. Imagino, que la intenció del director era de retratar la infància d'uns nens que viuen en famílies desestructurades, recordant els vells VHS casolans un cop ja són grans. ¿? No ho sé, ni ho penso esbrinar, però com a mínim em quedo amb les intencions del director d'intentar fer "alguna cosa" amb la imatge lletgista del VHS, i amb l'inquietant que em resulta recordar totes aquestes imatges de la pel·lícula. Va ser una tremenda decepció compartida per gairebé tothom que la va veure.


EL MILLOR: Voler trobar-li un ús a la imatge lletgista de l'VHS. També el mal rotllo que provoquen aquestes màscares.

EL PITJOR: Aguantar fins al final és un exercici duríssim..







































Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris