Dijous es va iniciar amb la visita al Saló de
l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, així com al Conseller de
Cultura Santi Vidal i del President de la Generalitat
Carles Puigdemont, tal com és habitual cada any el primer dia de
Saló. Poca novetat en aquest acte, i més o menys van fer els
mateixos discursos de sempre, demostrant una vegada més com
és usual que mai s'han llegit un puto còmic en la seva
vida. Però avançant al detall interessant, el Saló va posar a
disposició dels fans del còmic nombroses exposicions de gran
interès, com la dedicada a la temàtica del present Saló: els
vehicles de còmic, que és molt recomanable, tant per la seva
extensió com per recollir a infinitat d'automòbils del món de la
vinyeta, fins i tot hi ha un DeLorean! (sí, "Tornada al futur"
té un còmic dedicat més enllà de les pel·lícules). I sense
oblidar una merescuda i necessària exposició a les superheroïnes
del còmic, que també val molt la pena de veure.
Luis Bermejo
no podia ser menys després de morir i compta també amb una petita
exposició mereixedora de ser vista. Una exposició realitzada,
potser, tard, amb ell ja mort, i per tant amb un homenatge que no
arregla el menyspreu a la seva figura que ha tingut Ficomic fins
ara, encara que val més tard que mai. Però almenys aquesta petita
exposició va anar acompanyada d'una interessant taula rodona en què,
entre els seus ponents, hi havia la filla i la néta de Luis Bermejo,
i que repassaré en un post a part les frases més interessants que
van sorgir.
L'editorial Bruguera també va tenir una taula
rodona que va servir per analitzar els darrers anys de la seva
existència. Va ser moderada per Vicent Sanchis, i va tenir com a
convidats Gerardo Vilches, Jaume Rovira, i
l'actual Director de Continguts del Saló (i expert en
Bruguera) Antoni Guiral.
La meva primera activitat pel Saló
va ser aquesta. Pel camí, algunes compres personals, d'altres que
queden pendents, i ja només em va faltar fotografiar la nau
d'Independence Day 2: Resurgence, una rèplica
gegantina de la qual es podrà veure a la pel·lícula.
D'altra banda, si no ho dic rebent: em vaig preocupar de notar una
menor presència d'expositors respecte a anys anteriors... aquí ho
deixo. En tot cas, el Saló torna a ser de luxe, i com cada dijous de
Saló, passejar-s'hi és un exercici de comoditat i plaer, pel seu
públic just.
0 Comentaris