La seqüència inicial
de Killing reflecteix molt bé el cinema
de Shinya Tsukamoto per molt que
alguns s'entesten a dir que les seves últimes
pel·lícules van molt allunyades de cinema que el caracteritza. Un
primer pla d'un ferro en plena forja, donant-se cops amb un
martell i alhora creant una mena de patró rítmic en percussió,
semblant a què va crear el músic Chu Ishikawa per Tetsuo,
és una mostra de com el metall modifica la seva forma, que és la
idea fundacional de cinema del director japonès. A
diferència d'aquell film, en Killing l'acer no penetra en
terrenys de ciència-ficció i cyberpunk, sinó que ho
fa en els codis del chambara: l'acer penetrant en la carn humana, i
no per crear un nou ésser sinó per prendre la vida.
El
pas dels anys ha fet evolucionar la carrera de Tsukamoto a
explorar altres terrenys, sense deixar de banda la idea fundacional
del corpus de la seva carrera. Lluny queda aquell director que a
través cables (Tetsuo) o cops de puny (Tòquio Fist) donava
vida a altres éssers que veien alterada la seva estructura per donar
lloc a una nova vida. Amb el temps Tsukamoto ha entrat en
una etapa de la seva carrera a la recerca de més intimitat, i és el
cas de Killing. Aquest cop l'espectador coneixerà un samurai
que haurà de combatre les seves inseguretats a l'hora de
matar.
Concretament el samurai viu de l'ajuda en el camp
d'uns camperols, a més entrenar en l'art de l'espasa al fill
de la família. Tot va bé fins que un dia un altre samurai se li
acosta i li proposa anar a Tòquio a la guerra, lluitar amb
el shogun i guanyar-se bé la vida. Ell accepta, però uns
dolents assassinaran abans d'emprendre el viatge al fill de
la família. Llavors començarà una venjança.
Partint
d'aquí, Killing no es complica en la seva forma i ofereix
un chambara a la manera antiga completament accessible, ple
de baralles amb espases, a través d'un argument on temes com
l'orgull, la debilitat i la superació es posen damunt de la
taula. Una pel·lícula de revenja, violenta i amb la seva
justa però igualment abundant dosi de sang, que fan
de Killing una pel·lícula oxigen en la
carrera de Tsukamoto. Cinema fàcil de veure, i de seguir, però
que no renuncia a les inquietuds de l'autor japonès tot i deixar una
sensació d'obra menor en la seva carrera. Potser ho serà, però
aquest cop també l'acer torna a mutar a les persones, i això és el
seu cinema.
0 Comentaris