-TÍTOL ORIGINAL: Niku daruma
A mig camí entre una pel·lícula
porno japonesa (AV Idol) i una pel·lícula snuff es
presenta Niku Daruma, coneguda internacionalment com a "Tumbling Doll
of Flesh", una de les pel·lícules més violentes i insofribles que
es recorden del panorama gore-underground de l'eroguro japonès. Va
ser produïda el 1998 i distribuïda per Aroma Kikaku directament
a VHS, i fins al 2005 no va ser exhibida fora del Japó. Ho va fer al
Festival de Sitges a la seva secció Brigadoon, i molts anys
després, el 2017, la productora especialitzada en cinema ultragore
Massacre Video la va editar en DVD per a la seva distribució
internacional.
Tumbling Doll of Flesh deu molt a la
sèrie "Guinea Pig", concretament als seus capítols The Devil's
Experiment i Flowers of Flesh and Blood, encara
que el film dirigit per Tamakichi Aranu (director
especialitzat en AV) va més enllà de la ficció, ja
que l'assassinat i la mutilació són les úniques parts de
la pel·lícula que no són reals, la resta és completament
autèntic. Anaru juga a això, a crear una cinta snuff de
veritat, iniciant el seu metratge amb el rodatge d'una pel·lícula
pornogràfica amb sexe real (es fa ús al muntatge del bokashi,
que és el pixelat habitual dels genitals masculins i femenins del
cinema AV japonès), i que a poc a poc es va enfosquint a través
del BDSM, fuetades, ènemes, etc., fins que l'actriu
protagonista diu prou, però ja no pot frenar el rodatge. Aleshores,
el terreny del snuff ja ha sigut llaurat.
De la mateixa manera que alguns
capítols de "Guinea Pig" es va creure durant anys que la
violència de Tumbling Doll of Flesh era real. Se
sabia poc sobre el seu rodatge, ja que l'equip estava format per
només 4 persones: el director Tamakishi Anaru (també
interpretant), el càmera (Yuuji Kitano) i els actors
Kana (Kanako Ooba) i Kiku (Kikurin), a sobre
dos actors van desaparèixer després del rodatge. Evidentment, la
violència que es veu a Tumbling Doll of Flesh és
ficció, però si ens situem a finals dels anys 90, quan es van
popularitzar els vídeos snuff provinents de Rússia i que
eren autèntics (la majoria rodats al conflicte de Txetxènia (1991)
-1996)), la possibilitat del dubte si més no era molt més
considerable.
Tumbling Doll of Flesh no és una
bona pel·lícula, ni tan sols recomanable per al públic general. És
una experiència diabòlica de 72 minuts que només vol posar a prova
la capacitat de resistència de l'espectador a partir de la crueltat
més absoluta. La major part de la pel·lícula és avorrida,
l'avorrida que pot arribar a ser una pel·lícula porno, no obstant
aquesta falta d'argument queda compensada per la seva posterior
imaginació i generositat ultragore. Eines com el ganivet,
el picagel, matxet, tisores i ganiveta d'afaitar, són els
instruments escollits per Anaru per al festival slpatter.
A sobre el que es veu en pantalla resulta convincent, fins i tot 20 anys després de la seva estrena el 1998. La fotografia està granulada i té baixa qualitat, a més d'un treball de càmera més aviat casolà que converteix l'espectador en voyeur de l'espectacle, en partícip del pervers joc de dominació a Kana. A més, la idea queda reforçada per absència d'efectes visuals i sonors. I és que, només al començament, quan l'espectador coneix Kana, la pel·lícula té alguns flashbacks, música i efectes d'edició, que posen de peus a terra l'espectador dient-li que Tumbling Doll of Flesh és ficció. Un missatge que aporta al públic una falsa sensació de seguretat amb el que veurà posteriorment, que és entreteniment i, per tant, no és real, però resulta que no, que això és només la calma que prevé la tempesta. Aquest detall resulta diabòlic, ja que Anaru presenta la seva "nina de carn" amb candidesa, a través d'un simpàtic vídeo on Kana es mostra simpàtica i educada, que li agraden les galetes i que sempre diu sí a tot, com un ésser angelical que decideix debutar al cinema porno sense saber les conseqüències que l'esperen. Un càlid acostament que la portarà a múltiples desmembraments, violacions, tortura, assassinat i fins i tot necrofília.
D'altra
banda, Tumbling Doll of Flesh és una
advertència als actors porno amateur dels perills molt reals de
treballar a la indústria del sexe. Val a dir que al Japó l'AV
respecta molt les actrius (tot completament emparaulat als rodatges,
més enllà de les condicions salarials que les beneficia més que
els homes), però no a tots els països és igual. No sempre la
prostitució està legalitzada, ni els rodatges porno regularitzats,
per la qual cosa Tumbling Doll of Flesh compleix
en clau de gènere a l'hora de donar morbositat a la possibilitat que
aquest tipus d'atrocitats puguin
succeir.
Personalment, Tumbling Doll of Flesh és
més incòmoda de veure que els clàssics de "Guinea Pig". El sexe
real suma quant a idea snuff, a més d'una millor qualitat de
gore, i sobretot unes interpretacions força creïbles. No la
recomano, tampoc la prenc com una advertència, això només dependrà
del gust de cada espectador. Per mi és un gorefest memorable
i desagradable alhora, d'aquells títols que serveixen per
advertir-nos de fins on pot arribar la perversió cinematogràfica.
2 Comentaris
donde puedo verla?
ResponEliminaLa distribuidora Massacre Video la editó en DVD.
Elimina