-DIRECCIÓ: Rob Zombie
Pocs directors de cinema tenen la
capacitat per crear les expectatives que genera Rob Zombie a
cada nou treball. Per bo i per allò dolent, continuar una
franquícia tancada acadèmicament d'una manera tan brillant, com va
ser aquell brutal tiroteig a ritme de Lynyrd Skynyrd que
alhora era un cop de peu al cul a la lògica mercantil de les
productores de cinema, era un encàrrec arriscat. Si a La Casa dels
1000 Cadàvers el referent era Tobe Hooper amb
l'horror de l'American Gothic de La Matança de Texas i
l'estètica freak de Funhouse, a The Devil's
Rejects l'aposta era pel grup salvatge de Sam Peckinpah i
l'ambigüitat entre bons i dolents. Què podíem esperar de
3 From Hell? Cap a on ens portaria Rob Zombie aquest
cop? Per desgràcia, només a una simple continuació vuit anys
després del segon lliurament i a un refregit final bastant
banal.
Que ningú em mal interpreti, perquè
3 From Hell prometia ser la millor pel·lícula de la
saga en la seva primera meitat. Així de clar. Una primera meitat que
arrenca gairebé amb un fals documental sobre la situació
penitenciària de Baby, Otis i Spaulding i
que fins i tot incorpora certes lectures de crítica social, tot fet
amb gràcia i mala llet, i que feien presagiar una cosa
molt prometedora. Otis s'escapa i Spaulding ens
deixa, de manera que argumentalment 3 From Hell se
centra en el rescat d'una Baby tancada a la presó. Ho
farà Otis costat d'un nou membre de la tribu: Foxy,
interpretat per un correcte Richard Brake. La potència
dels personatges treballada en les dues anteriors entregues manté a
una pel·lícula que en realitat aporta més aviat poc a la saga, per
la qual cosa només aposta per complaure els seguidors
d'Otis i Baby amb diferents escenes que incorporen
bestieses salvatges. Un rescat que en realitat és un bany de sang,
sempre amb bons ritmes musicals, humor negre -negríssim-, i en
realitat, és tot el que un pot esperar d'uns protagonistes que són
pur mal -i amor-.
Què passa? Doncs que 3 From Hell es
divideix en 2 pel·lícules. Una primera, comentada abans, que
agradarà, i molt, als fans de la saga. El que ve després és banal,
limitant-se a explotar als 3 infernals lligant-los a una subtrama que
lliga el germà de Rondo (Danny Trejo); un "dolent"
(o bo, ja no sé) emmascarat que remet a El Sant, però que no deixa
de ser algú sense carisma. Per arribar a un final ja vist abans i
sense la glòria que vam poder apreciar a The Devil's
Rejects.
3 From Hell ens ha agradat, i agradarà
a tots els fans de la saga, però bàsicament perquè abans hi ha
dues pel·lícules molt potents que remunten a rebuf 3 From Hell.
Les ganes per oferir alguna cosa diferent de Rob Zombie no
s'aprecien, i tot es veu molt vist abans. Igualment, sigueu
benvinguts a un altre infern, un infern que intenta dulcificar a la
seva manera en el tram final, però que no impedeix que estiguem
davant el bany de sang més gran de tota la saga.
0 Comentaris