En els temps que vivim de reivindicació
de la veu femenina i la posada en dubte dels rols de gènere,
l'existència d'una pel·lícula com Paradise Hills encaixa
com l'anell al dit. No només Paradise Hills és una
proesa visual impecable, recarregada de vestits preciosos, luxes i
flors per tot arreu, sinó que després d'ella hi ha un crit de
rebel·lia femenina liderat per una Emma Roberts pletòrica,
encarnant una recentment ingressada a un estrany internat reformatori
de dones "descarrilades".
La responsable de la bella
criatura és Alice Waddington, bilbaïna encara que no ho
sembli, i que davant d'un repartiment ple d'estrelles de Hollywood
com Emma Roberts i Milla Jovovich curiosament és una coproducció
catalana. Hi ha pasta invertida en Paradise Hills, i
els milions llueixen amb brillantor. Ningú podrà negar que la seva
posada en escena no té res a envejar a les produccions mainstream de
l'altre costat de l'Atlàntic, i encara que això és important, la
veritat és que les seves segones lectures ho són encara
més.
Paradise Hills és una distopia, un conte de
fades de ciència-ficció invertit cap al feminisme. El seu
repartiment, format gairebé exclusivament per dones, utilitzen els
seus personatges per denunciar l'obligació a la qual es veuen
sotmeses a aquest internat, a Paradise, on les obligaran a
canviar els seus hàbits alimentaris, d'imatge i de conducta, per
així convertir-se en una "gran dona", és a dir,
en el complement perfecte d'un home treballador i familiar. Tot
això no impedeix que el que argumentalment
proposa Paradise Hills es vegi truncat per la
simplicitat i previsió d'un guió més preocupat pel fons crític
que en l'atreviment narratiu, desemboca un duel final propi de pel·li
Disney o Harry Potter, en què es llença per la borda el poder i la
maldat que generava una Milla Jovovich més sobrenatural que mai.
Diguem que Paradise Hills acaba sent una
excel·lent pel·lícula juvenil amb valors "necessaris" en
els temps que corren.
Paradise Hills és una
correcta pel·lícula amb una impressionant posada en escena,
treballada per una directora amb coses a reivindicar i a criticar, i
que de ben segur les dones del públic sabran entendre i
sentiran complicitat. Els homes, potser aprendrem coses. La resta de
la trama és un thriller juvenil amb amors frustrats, futurs incerts
i crits de rebel·lia en període d'adolescència. Paradise
Hills és un cant a la llibertat i al progrés
d'uns rols de gènere més qüestionats avui dia que mai.
0 Comentaris