-DIRECCIÓ: Romola Garai
-GUIÓ: Romola Garai
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 99 min.
-PAÍS: Regne Unit
-MÚSICA: Sarah Angliss
-FOTOGRAFIA: Laura Bellingham
-REPARTIMENT: Imelda Staunton, Carla Juri, Alec Secareanu, Paul O'Kelly, Louis Jay Jordan, Anah Ruddin
-PRODUCCIÓ: Head Gear Films, Kreo Films FZ, Metrol Technology
Veníem avisats que Amulet no era una
pel·lícula fàcil de veure, i no ho és, en absolut. Però després
de veure-la i digerir-la, ens fa presagiar que el debut com a
directora de la britànica Romola Garai sonarà amb
força ara i en el futur, i és que amb Amulet demostra
intel·ligència, una visió infernal de l'horror i sobretot el més
bàsic, coses a dir . No obstant això, el seu llenguatge
desordenat, visionari i amb ritme tediós, potser no està a l'abast
de tothom.
En efecte, Amulet no és un blockbuster. La
protagonitza Tomaz (Alec Secareanu), un refugiat que
ha escapat de l'horror de la guerra que pateix el seu país.
Perseguit pel passat, troba recer en una casa molt vella que està
regentada per una dona, Magda (Carla Juri), i la seva mare malalta.
L'amor comença aflorar entre Tomaz i Magda, al mateix
temps que una presència maligna es deixa notar a la casa.
Amulet
es desenvolupa amb un ritme lent i amb poc diàleg. Tot el que passa
a la pel·lícula segueix les percepcions de Tomaz en la
seva nova vida a la casa i la seva relació amb Magda, intercalant
al guió escenes del present amb escenes del seu
passat tèrbol, així com somnis i malsons. Tot aquest estil narratiu
lent i desordenat fa que el públic no acabi de connectar amb la
història, i que acabi per fixar-se més en els elements estètics de
la pel·lícula. Amulet es fa avorrida, i el seu desenllaç, encara
que és explosiu, es fa confús.
És en tot el relacionat amb
l'estètica de la pel·lícula que Amulet resulta
brillant. Romola Garai és visionària i ofereix
als espectadors escenes inesborrables en la seva retina, amb
molta creativitat sobretot en la seva part final. Aquestes escenes es
desenvolupen a la vella casa, que està en ruïnes i la seva
brutícia transmet a l'ambient un clima insalubre, maligne, molt
propici per a desbocar la catarsi en la part final de la
pel·lícula. També el relacionat amb maquillatges i fx és
tot físic, i les escenes de sang, encara que són molt puntuals, són
brutals i amb una fotografia realment bonica.
Amulet no és
una pel·lícula per a tothom. S'acosta al cinema d'art i
assaig més que al blockbuster, per la qual cosa connectar amb ella
és bastant subjectiu. Nosaltres creiem que té moments de gran
creativitat i encert, però el seu discurs és massa dispers,
requerint el guió més nervi i ordre. Ens hem avorrit, però estem
segurs que Romola Garai donarà molt de què parlar en
el futur. Li desitgem sort.
0 Comentaris